«Cerdà va ser un visionari»

Rètols, relleus, dates, senyals, dibuixos, anuncis, cartells, números de portals, monogrames, bústies, escuts, poms de portes, plaques... una infinitat de símbols gràfics del segle passat, i fins i tot més llunyans, s'alcen com a petits tresors que conviden a un apassionant recorregut pels carrers de l'Eixample. Així ho viu América Sánchez, fotògraf, dissenyador i autor del llibre de culteBarcelona gràfica(Gustavo Gili), pel qual el 2002 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona de disseny.

De les seves pàgines surt la composició amb què America Sánchez il·lustra la quadrícula de l'Eixample, una potent icona de Barcelona amb més de 150 anys des de l'aprovació del Pla Cerdà. El cèlebre enginyer i urbanista va crear el 1860 la ciutat més extensa de nova planta sorgida a l'Europa moderna, segons paraules de l'arquitecte Manuel de Solà-Morales. Els plans de Cerdà encara són una referència internacional d'expansió urbanística ordenada.«Va ser un visionari», defineix el dissenyador establert a Barcelona ja fa 48 anys.

America Sánchez (Buenos Aires, 1939) és en realitat el nom de la seva mare. Així va decidir que volia ser anomenat Juan Carlos Pérez Sánchez perquè no el confonguessin amb uns artistes que firmaven Los Pérez Sánchez.«Va funcionar. Em vaig canviar el nom i la gent va començar a trucar», explica el Premio Nacional de Disseny del 1992 que, de cara al setembre, prepara una retrospectiva de la seva obra fotogràfica que s'exposarà a la galeria Tagomago, del carrer de Santa Teresa.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

El diverteix passejar per la Rambla de Catalunya i observar les persones que entren i surten dels comerços.«L'Eixample és l'ànima de la ciutat, és un barri lluminós amb precioses tonalitats segons l'hora del dia».El xamfrà, segons ell, és«la guinda»del Pla Cerdà.

Per contra, no pot suportar el soroll, l'excés de trànsit i la progressiva desaparició de comerços de tota la vida.«Abans de la crisi, les sucursals de bancs van destruir molts locals emblemàtics. Avui es repeteix la història amb aquesta allau de botigues multinacionals, bars i perruqueries de xinesos i súpers de pakistanesos. L'ajuntament hauria de protegir els establiments antics»,argumenta. Com a anècdota explica que quan va publicar el llibre, un amic li va fer arribar una col·lecció de números de portals centenaris que havia trobat dins un contenidor.«¿Com és que els van llençar?»