Molt més que Gaudí

Es pronuncia igual en català, castellà, anglès, italià o xinès: Gaudí. En aquestes i en qualsevol altra llengua, quan un turista aterra a Barcelona el nom de la ciutat i el de l'arquitecte són gairebé sinònims. De motius per venir a Barcelona n'hi ha molts: l'oferta cultural, l'oci nocturn, la platja, fins i tot, afrontem-ho, la paella i la sangria. Però el denominador comú per al turista amb sandàlies que trepitja per primera vegada l'asfalt barceloní és Gaudí. Encara que molts d'ells, quan se'n van, al marge de les fotos dels monuments gaudinians s'emporten molt més de Barcelona en les seves targetes de memòria. És cert, la ciutat de Barcelona vista amb barret de palla comença sent Gaudí però acaba sent molt més.«M'agrada tot de Barcelona: el clima, la gent, l'art... i Gaudí,és clar»,diu Sebastian, un turista repetidor de Toronto que aquest estiu visita la ciutat per tercera vegada.

Un turista sol tenir dos objectius contradictoris: descansar i veure-ho tot en poc temps. La solució per a molts és el Bus Turístic. A les deu del matí d'un dia qualsevol de juliol, les cues a la plaça de Catalunya ja comencen a serpentejar. José Antonio, que acaba d'arribar de Mèxic, espera el seu torn:«És una manera còmoda i ràpida de veure Barcelona», diu, abans de confessar:«Així no he de caminar».

Des del segon pis dels autobusos turístics, Barcelona es veu amb altres ulls, amagats per ulleres de sol.«Gaudí, Gaudí», se sent murmurar, per sobre del balanceig dels vanos, quan el bus circula per davant de la Casa Milà. Els murmuris es converteixen en crits quan l'autobús baixapel carrer de Sardenya: els turistes es desprenen dels auriculars de les audioguies, s'aixequen dels seients, es contorsionen buscant la millor vista... Els espetecs de les càmeres ressonen a l'ombra de la Sagrada Família.

El lot complet

«No coneixia gaire sobre Catalunya, però sí que havia estudiat l'obra de Gaudí», comenta amb entusiasme una jove alemanya que coneix les principals obres de l'arquitecte català, gairebé el lot complet: la Pedrera, la Sagrada Família, el parc Güell... Els turistes s'acumulen a l'entrada del temple, sense que els desanimin les llargues cues. Combaten la calor amb aigua, vanos i barrets de palla.

A la plaça d'Espanya, Laura també llueix un barret per protegir-se d'un sol molt diferent del del seu Londres. Estudiant d'espanyol a Anglaterra, li agrada tant Barcelona que vol cursar un Erasmus a la ciutat. Art («conec l'obra de Miró i Tàpies») i compres són els seus objectius: les Arenes són una icona de la ciutat que ha inclòs en el seu mapa particular. No només de Gaudí viu el turista.

A prop, a Montjuïc, es produeix un altre motí de clics al bus: és l'hora de fotografiar la Font Màgica. Serguei, un moscovita que visita Barcelona per segona vegada, s'esplaia sobre la font en un to magistral:«El millor és venir a la nit, quan s'encenen els llums i els colors. L'hi recomano a tothom». És un bon consell: entre els turistes del bus hi ha una certa decepció quan s'adonen que, de dia, els llums no il·luminen el complex de la font i el Palau Nacional, una estampa que molts coneixen i volen retratar.«Nosaltres els diem que els llums només s'encenen a la nit, i ells se senten una mica decebuts», comenta la guia Cristina Puertas sobre l'habitual síndrome del turista despistat.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Barça i pa amb tomàquet

«¿On és la samarreta del Barça?»,pregunta un turista a l'altura de l'estàtua de Colom. El Barça, és clar. Només el Barça pot competir en popularitat amb Gaudí. El Camp Nou és la Meca per als culers disseminats pel món, com Sebastian, el nostre turista repetidor de Toronto que també cita una altra icona de la ciutat vinculada als blaugranes: la font de Canaletes, a la Rambla, una altra icona que cap turista oblida fotografiar. Com la platja. Com Montjuïc. Com tantes altres icones de Barcelona, al marge de l'omnipresent Gaudí.«Aquest any -s'acomiada Serguei- he descobert el pa amb tomàquet.M'encanta».