Compromís de regeneració

Compromís de regeneració. Com a conclusió no és difícil d'aconseguir quan es planteja què s'ha de fer per acabar amb corrupció. Però a jutjar pels que dirigeixen les empreses i les institucions que les agrupen la qüestió substancial és que es necessita la voluntat de portar-la a terme més enllà de la seva exposició teòrica. Quedar-se de braços plegats davant l'actual situació comporta riscos de conseqüències imprevisibles. Segons el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, existeix el risc de desembocar en un canvi del sistema de partits i «perspectives de governabilitat incertes». En tot cas perjudica «greument» el prestigi de les institucions espanyoles i la mateixa estabilitat d'un sistema de partits que ja fa gairebé quatre dècades que és vigent.

El mal està fet i no hi ha indicis que en l'entorn polític es vulgui assumir el missatge llançat ahir pel secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, en el sentit que hauria d'aprofitar-se la situació per impulsar una «regeneració democràtica». Segons la seva opinió, «el model mostra símptomes d'esgotament en l'àmbit territorial i en el social». I el deteriorament continu de la situació política a causa dels casos de corrupció està eclipsant el principal problema dels ciutadans, que és la desocupació. Per això, «es necessita un procés de regeneració democràtica per afrontar amb èxit la lluita contra l'atur».

Existeix una gran coincidència en diversos sectors empresarials sobre el fet que l'esgotament de model exigeix canvis radicals, malgrat l'immobilisme d'alguns sectors SDHpsocials. «Estem en un moment de tornar a començar en molts aspectes i hem d'aprofitar per posar les bases d'una nova manera d'operar que no deixi esquerdes per les quals es puguin reproduir no només comportaments il·lícits, sinó també poc ètics», afirma Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Antoni Abad, president de la patronal CECOT, considera que el problema principal és «la falta de qualitat de la democràcia espanyola». I apunta per «superar l'homenatge que es rendeix als polítics».

Problema social

Es tracta d'un problema polític, però també econòmic i social que, per tant, requereix diverses solucions transversals. «Hem d'establir un nou escenari de més qualitat demo­cràtica que inclogui nous mecanismes de funcionament polític i participació ciutadana. Hem d'aconseguir un augment de l'exigència ètica col·lectiva que s'hauria de consolidar des de l'escola», defensa Comerón.

En el terreny de les pràctiques concretes, la responsabilitat fiscal s'apunta com un pas cap a aquesta consolidació. «S'han d'orientar els esforços al compliment de les obligacions fiscals i al descobriment dels incompliments. És essencial lluitar contra les ocultacions i el frau. Una cultura de la tributació àmplia i acceptada comporta una menor pressió fiscal per a tothom». Aquest és el missatge de Salvador Alemany, president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec).

El president de la patronal ­d'em-preses d'enginyeria catalanes (Asinca), Josep Túnica, aposta per ­diver-

sos procediments públics transparents: «Simplificar els concursos i les adjudicacions, centrant la valoració en els aspectes clau per a cada licitació». Malgrat que existeixen molts mecanismes de control, és en el sector de la construcció en el qual, amb freqüència, es concentren els casos de corrupció econòmica més destacats, admet. És evident, manifesta, que els actuals controls no són suficients. Segons l'opinió de Túnica, les mesures de protecció són im­portants, però «el que realment evita el fet delictiu és l'absència de provocació i això requereix una cultura i actitud social totalment en contra de qualsevol fet dubtós».

Encara que el sector empresarial accepta que ha d'assumir comportaments ètics, posa en el terreny de la política els canvis de calat que convé realitzar. «Hauríem de tendir cap a un sistema com els EUA en què les donacions als partits polítics fossin públiques i es restringissin les quantitats», defensa Joan Rosell, president de la CEOE.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

En aquest mateix sentit, el president de l'Institut d'Estudis Financers, Josep Soler, defensa «la despolitització i professionalització dels òrgans de control, així com la limitació de mandats de la classe política», planteja Soler.

Pel secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, és necessari a mitjà termini obrir les llistes electorals i «un nou sistema perquè els polítics retin comptes ­davant els ciutadans gràcies als nous elements tecnològics i a referèndums».