D'Empúries al delta de l'Ebre amb Itzíar Castro

Valgui aquesta platja urbana per satisfer les ànsies de mar d’aquesta actriu barcelonina de 43 anys que des de fa tres viu ancorada a Madrid. «El que pitjor porto és tenir el Mediterrani tan lluny, però almenys està l’AVE. Hi pujo igual que d’altres pugen a la muntanya», assegura aquesta «addicta» als banys marins.

Aquest estiu encara té pendents les sagrades capbussades que sol fer als seus dos racons favorits de Catalunya, situats en els dos extrems del litoral. «Un és el cap de Creus. Vaig molt a una platja meravellosa que hi ha just darrere del Bulli que es diu cala Pelosa. És petita, de pedres, profunda, d’aquestes típiques de la Costa Brava en les que et poses i de seguida t’enfonses i tens la sensació de l’aigua freda», detalla.

De cine

No lluny d’allà, a l’altre costat del golf de Roses, al costat de les ruïnes romanes d’Empúries, hi ha una altra platja que forma part de la seva història més íntima i personal. «Els meus pares em portaven de petita i és allà on vaig començar a nedar. Cada vegada que hi vaig, tanco els ulls i és com si tornés a quan tenia sis anys», rememora. La platja està presidida per l’hostal Empúries, un establiment «de cine» –s’hi van rodar escenes de la pel·lícula ‘Dieta mediterrània’– que també està lligat a la seva memòria. «De petita solia dir: quan sigui més gran em vull casar en aquest hotel. Resulta que ara el porta una amiga meva. Sempre que puc, m’escapo per allà», revela.

A l’altra punta de la costa catalana es troba el pla b estiuenc d’Itzíar Castro. Aquesta vegada no hi ha turons escarpats cenyint cales profundes, sinó sorrals infinits d’una horitzontalitat que desconcerta. «M’encanta el delta de l’Ebre», confessa abans de llançar-se a descriure: «La Costa Brava està molt explotada, però al delta pots anar a l’agost i sembla que siguis al setembre. Cada vegada que hi vaig, trobo senyores grans amb bicicleta carregant els tomàquets i les fruites que han collit de l’horta. Aquesta essència de poble, de gent de tota la vida que manté les arrels, em dona molta pau. I aquests arrossars, amb els flamencs... És tot tan vintage...», diu rient.

Restaurant familiar

Notícies relacionades

El Raval d'Albert Barniol, 'l'home del temps'

Sandra Barneda: «Si vas a l'Empordà, te n'enamores segur»

Però no és la tranquil·litat l’únic que l’actriu busca en aquest lloc. «També acostuma a anar a l’Eufonic, un festival de música que fan aquí i que és molt divertit», afegeix. No està clar que Castro pugui tornar per aquests paratges aquest any. Acaba d’estrenar a HBO ‘Por H o Por B’, la sèrie que va rodar per a Globomedia abans del confinament, i del 5 al 9 d’agost ha estat al festival de Mèrida representant ‘La comedia de la cestita’ de Plauto. Un estiu intens després d’una primavera en què es van ensorrar tots els seus projectes laborals. «Això sí, durant el confinament no vaig parar de fer vídeos i col·laboracions. Tot solidari, sense veure un euro, però almenys em vaig mantenir activa», explica.

On sí que serà fàcil veure-la algun dia és rere la barra del restaurant Nou Cau que regenta la seva família a la urbanització Fontpineda de Pallejà (Baix Llobregat). «M’he criat entre fogons, he servit les taules, he ensenyat a les cambreres a fer còctels i sempre que vaig a veure els meus pares, els dono un cop de mà», explica. És aquí on es troba el final del fil que ella estira quan vol tornar a palpar les seves arrels, i on preveu tornar abans que acabi l’estiu. Tot i que només sigui perquè no hi ha res millor per carregar les piles que un plat de menjar cuinat a casa.