Una reivindicació necessària
Sandra Miret: "El cinema amb què vam créixer era masclista"
Al llibre ‘Damas, villanas y lolitas’ (Bruguera), la divulgadora cultural repassa els estereotips a què les dones s’han enfrontat en el món audiovisual al llarg de la història.
«Molts personatges femenins pateixen violacions de forma gratuïta»

¿El cine amb què vam créixer era masclista?
Masclista, blanc, racista, classista, capacitista... Estava escrit, dirigit, produït i distribuït per homes, majoritàriament blancs i heterosexuals. Al cine amb què vam créixer li falten moltíssimes mirades. Seria molt interessant recuperar algunes narratives anteriors amb aquestes noves mirades.
¿No és injust mirar-lo amb la perspectiva actual, més sensibilitzada a altres mirades?
Depèn. Si fem un revisionament històric de Chaplin, que era més aviat misogin i li agradaven molt les menors, hi ha gent que diu que això va passar fa moltíssims anys i no podem criticar-ho amb la mirada actual. Però és que en aquell temps estar amb una menor tampoc estava ben vist, així que cal criticar-ho amb la mirada de llavors i la d’ara. Tenim la imatge que en el passat tot valia i ningú tenia criteri, però és que el moviment feminista porta molts anys de lluita, i hi ha hagut molts homes que han parlat d’això, com Gustave Flaubert quan a Madame Bovary analitzava per què les dones estaven condemnades a una vida tan tancada. Si hi ha homes que han decidit deixar a part aquestes reflexions i aquest activisme també cal criticar-ho. Ara tenim una mirada molt més inclusiva, diversa, feminista, amb la que és molt complicat veure coses del passat que no es tenien en compte. Espero que d’aquí a 50 anys, quan mirem el cinema actual, també pensem que com érem capaços de deixar passar certes coses, això és l’evolució.
¿No ens podem continuar divertint amb les velles pel·lícules?
Podem disfrutar-les, però això no impedeix que hàgim d’adonar-nos de les coses que no estaven bé i que no hem de repetir o que, si les repetim, siguin des d’una altra mirada. Jo no vull repetir el cine del qual venim. Hi ha clixés com el típic la dama i el rodamón de Tres metros sobre el cielo, però es pot trobar una manera més moderna d’explicar-ho, com a la pel·lícula La mala influencia, en què el canalla no té per què ser tòxic, o si és de barri no té per què ser violent, o si és pija no té per què ser estúpida. És agafar els arquetips i treure’ls-hi aquestes coses tan casposes i misògines.
Notícies relacionades¿El cine ha normalitzat també la violència física i sexual contra les dones?
Sí. I això, al final, fa que es perpetuï la cultura de la violència. Quan va sortir Mi reno de peluche, en què hi ha una violació a un home, les xarxes traient foc perquè tothom estava horroritzat amb aquesta escena. Però és que això ho hem estat veient nosaltres tota la vida. Molts personatges femenins de sèries i pel·lícules pateixen violacions d’una forma gratuïta. A La piel que habito n’hi ha tres i es mostren sense cap cura i anant fins i tot al morbo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- TURISME DENTAL Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»
- Ocupació pública El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Rellotge biològic masculí La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó
- Sanitat pública Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores
- La UE debatrà de nou l’oficialitat del català el 18 de juliol
- Joan Carles I es reivindica amb unes memòries després de cinc anys d’‘autoexili’
- La consellera de Salut, en contra d’ampliar el Prat
- Els convocants afirmen que tres de cada quatre jutges i fiscals secunden l’aturada
- Escassa incidència i normalitat a Catalunya