La campanya de l’enganyifa

La ‘performance’ inaugural ‘Verano azul’ que va protagonitzar el portaveu del PP Borja Sémper en una platja ‘fake’ de Madrid va alimentar les nostres esperances de viure una campanya salada, amb candidats en xancletes, mítings a xiringuitos i avionetes llançant pilotes inflables amb els logos dels partits, però allò va ser només un miratge. De fet, la imatge més estiuenca que hem vist aquests dies –la d’un polític amb seriosos problemes per aplicar-se correctament la crema solar compartint passeig en iot amb «un contrabandista» (un contrabandista de drogues, per ser més específics)– va ser feta fa gairebé 30 anys.

Els responsables de dissenyar les campanyes electorals han desaprofitat les possibilitats que oferia l’estació i la cosa ha acabat sent el mateix de sempre amb més calor i menys gent. A Catalunya, el guió ha sigut pràcticament idèntic per a tots els candidats: al matí, trobada amb la premsa i visita a alguna empresa tecnològica emergent o a alguna cooperativa agrícola representativa dels «problemes del sector»; a la tarda, mai abans de les set, míting a l’ús en un espai ombrejat o, en el millor dels casos, en un recinte tancat amb bona climatització. Això sí, sempre davant auditoris tirant a discrets. Si una campanya és, com se sol dir, una conversa dels partits amb la ciutadania, en aquesta ocasió deuen haver parlat per whatsapp.

El simulacre

Notícies relacionades

Trilerisme fiscal en època electoral

Històries de boxa

Al final, l’únic element d’aquella prometedora compareixença de platja de Sémper que ha acabat filtrant tota la campanya ha sigut la seva condició de simulacre. De mentida, en definitiva. Sense que llavors ho sabéssim, la impostura d’aquella sorra de bolquet i aquell mar d’enganyifa ens estaven anunciant que, una vegada atès el tret de sortida, la veritat deixava de tenir importància i el candidat millor posicionat seria aquell que comptés amb més mitjans de comunicació disposats a avalar les seves ficcions.

Durant bona part de la campanya, aquest semblava ser Alberto Núñez Feijóo, però ara hi ha qui sosté que l’aspirant popular potser es va posar a l’aigua de les inexactituds massa aviat, sense esperar les preceptives dues hores després de menjar, i s’exposa per això a patir un tall de digestió. L’estiu, ja se sap, està ple de perills.