MUNICIPALS BARCELONA

Trias vol un barri tecnològic al Morrot amb 2.000 vivendes

El candidat de CiU perfila el seu projecte de fa quatre anys en terrenys del port

La idea, a desenvolupar en 20 anys, inclou centres de docència i recerca

Xavier Trias, ahir, a Montjuïc.

Xavier Trias, ahir, a Montjuïc.

2
Es llegeix en minuts
ROSA MARI SANZ
BARCELONA

El 2007 el candidat de CiU per Barcelona, Xavier Trias, sorprenia el primer dia de la campanya municipal amb el seu projecte de transformar la zona portuària del Morrot, entre el Paral·lel i la Zona Franca, amb la creació d'un gran barri que, va explicar llavors, en un moment d'auge immobiliari, tindria 10.000 pisos. Aquests quatre anys la idea, que va rebre el rebuig de la resta de partits, que el van considerar «inviable», ha seguit viva, però ha variat de contingut. I té nom: Blau@Ictinea. Si el dirigent nacionalista obté l'alcaldia, el moll d'inflamables, que ara acull una estació de tren de mercaderies i que s'utilitza principalment per descarregar gra, podria albergar 2.000 vivendes, la majoria públiques, i combinaria l'ús residencial amb equipaments destinats a la docència i la recerca i empreses.

GESTIÓ CONJUNTA / Des del Mirador de l'Alcalde de Montjuïc, amb vistes al port, Trias va assegurar ahir que Blau@Ictinea, que agafa el nom del submarí inventat per Narcís Monturiol el 1858 (Ictíneo), serà un «pol de desenvolupament» que ajudarà a transformar una part del litoral que avui «només serveix com a traster» de la ciutat. Es tracta d'un projecte que afectaria una superfície de 600.000 metres quadrats en uns terrenys que són propietat del port. Això, pel candidat, no és cap impediment: el seu propòsit és que continuïn sent públics i arribar a una fórmula de gestió conjunta entre l'Autoritat Portuària, l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i el sector privat per poder portar a terme la transfor-

mació.

I en aquesta àrea, a més de zones verdes i la creació d'un passeig marítim que connectaria l'avinguda del Paral·lel amb la Zona Franca, s'aixecarien equipaments de recerca, espais de docència universitària, empreses i centres productius basats en el disseny, la tecnologia i les ciències del mar. Així mateix, per combinar la «mixticitat d'usos» dels barris, un dels manaments de la transformació urbana per la qual advoca Trias, es crearia una zona residencial de 2.000 vivendes, la majoria públiques, amb preferència per a joves (en règim de lloguer) i persones grans.

El cost estimat d'aquesta planificació és de 250 milions d'euros, una quantitat que assumiria l'Administració i el sector privat, i que implicaria l'ampliació de la Ronda Litoral, i la millora del transport públic a la zona. En aquest sentit, es va mostrar partidari de fer arribar el tramvia al nou barri.

Notícies relacionades

Aquesta transformació, que es desenvoluparia en dues dècades, no entraria en competència amb el 22@, segons Trias, que defensa que les activitats vinculades a la innovació haurien d'estar repartides per la ciutat. I malgrat que ahir va tornar a reconèixer que es tracta d'una idea «ambiciosa», es va mostrar convençut que «el somni» d'«unir el més antic de la ciutat amb el més modern» (Ciutat Vella amb la Zona Franca) a través del port «es pot fer si l'ajuntament s'ho agafa seriosament».

TROBADA AMB EMPRENEDORS / L'aposta de Trias perquè Barcelona «sigui atractiva pel seu coneixement» va ser reiterada poc després de desgranar el nou barri en un dinar informal amb uns 200 joves emprenedors a La Salle-Universitat Ramon Llull. Allà es va comprometre a posar més facilitats per desenvolupar activitats econòmiques a la ciutat i evitar així una fuga de talents cap a altres països.