CANCEL·LACIÓ DE PERMISOS
El coronavirus obliga Sergi Mingote a cancel·lar la seva pròxima expedició al Nepal
El país asiàtic ha cancel·lat tots els permisos per a aquesta primavera, cosa que impedirà a l'alpinista viatjar-hi a final de mes per intentar ascendir a l'Annapurna i el Makalu
Mingote assegura que «reformularà» el pla però que continua en vigor: «El pitjor que pot passar és que s'allargui el projecte, però tampoc és un problema»
whatsapp-video-2020-03-13-at-145656 /
L’alpinista Sergi Mingote s’ha vist obligat a cancel·lar la pròxima expedició del projecte 14x1.000, que incloïa l’ascens a dos gegants nepalesos, l’Annapurna (8.091 metres) i el Makalu (8.463 m), després que el país asiàtic hagi decidit suspendre tots els permisos per a aquesta primavera com a conseqüència del coronavirus.
La declaració del brot com a pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet que el Nepal decideixi cancel·lar provisionalment l’emissió de tots els visats a tots els països des d’aquest dissabte i fins al 30 d’abril, decisió que condiciona el viatge que Mingote tenia previst iniciar el 27 de març.
«Tot el dia he estat fent gestions per veure com resoldre la situació i recol·locar aquestes dues muntanyes dins del projecte», explica a EL PERIÓDICO l’esportista de Parets del Vallès. «Sembla que la temporada de tardor es manté i intentaré recol·locar-hi el Makalu, ja veurem si serà amb el Cho Oyu (8.201 m); quedarà l’Annapurna, que segurament haurà d’anar a la primavera del 2021», afegeix.
«El pitjor que això pot provocar és que el projecte es retardi, però tampoc ho veig un problema», assegura Mingote, a causa de l’ampli marge de temps amb què compta respecte al rècord actual d’ascens als 14 vuitmils del planeta, que se situa en set anys i 10 mesos.
Més que una disciplina esportiva
Tot i que reconeix que la notícia li va caure aquest dijous com una gerra d’aigua freda, diu que aquest matí ha volgut fer un canvi de xip i ser positiu. «Al final és necessari saber adaptar-se a les situacions, jo sempre dic que les muntanyes de 8.000 metres són alguna cosa més que una disciplina esportiva; no només és pujar-les, han de sortir bé moltes coses i alinear-se molts astres», assegura.
Ara, intentarà reajustar el calendari al màxim per poder «recol·locar» els dos colossos abans de la primavera del 2021, quan acaba el termini dels 1.000 dies proposat. De moment, i després d’haver parlat aquest divendres amb autoritats del Pakistan, creu que la següent expedició al Gashebrum I (8.068 m), que està marcada al calendari per al 15 de juny, la podrà fer sense cap problema.
«Per a mi de moment no suposa un problema excessivament greu», reitera l’esportista, tot i que admet que «la cosa es complicaria més» si la situació es prolongués i les expedicions d’aquest estiu i de tardor també haguessin de ser cancel·lades, una cosa que veu «improbable». «Si no entren tots abans de la primavera del 2021, que serà el més segur, allargaré fins a la tardor d’aquest any i ja està», apunta Mingote.
Una altra muntanya per no perdre aclimatació
Un dels problemes que se li plantegen a Mingote és que amb aquest contratemps s’arrisca a perdre part de l’aclimatació que havia aconseguit fer a Xile, d’on acaba de tornar de fer diversos volcans, entre els quals el més alt del món, l’Ojos del Salado (6.891 m), amb l’objectiu de preparar-se per al Nepal. Per a això, es planteja incorporar una altra muntanya abans de partir el 15 de juny cap al Pakistan.
Tot i que declara que encara no sap segur quina serà i que considera diferents possibilitats, avança que entre aquestes hi ha la de reprendre un antic «projecte personal» que consisteix a ascendir les cinc muntanyes més boniques del món. Una catalogació que no és oficial, explica, sinó que es basa en el seu criteri i que comparteix molta gent del món de l’alpinisme.
La llista inclou quatre cims que el de Parets ja ha ascendit: el Cerví (4.478 m), als Alps; el Khan Tengri (7.010 m), situat a la frontera entre la Xina, el Kazakhstan i el Kirguizistan; el K2 (8.611 m) –el cim del qual va coronar el juliol del 2018–, i l’Ama Dablam (6.856 m), a l’Himàlaia. Li falta sumar l’Alpamayo (5.947), al Perú, considerada la muntanya més bella del món. «Ara viatjar al Perú també és complicat, però potser dins de mes i mig no», confia l’alpinista.
El projecte segueix dempeus i amb la mateixa intensitat
Sergi Mingote explica que haurà de «reformular» també els entrenaments al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, ja que «estava fent un tipus d’entrenaments pensant que marxava en 15 dies», per la qual cosa hi haurà d’afegir «intensitat i volum» per arribar en plenes condicions a la següent expedició, sigui en un mes o en dos.
«El projecte segueix i segueix amb la mateixa intensitat», destaca Mingote. A la tardor es manté l’expedició al que va ser el seu primer vuitmil (el 1998), el Cho Oyu, i si alguna cosa té clar és que anirà acompanyat d’un altre colós. «Em servirà per aclimatar i ho faré amb un altre vuitmil del Nepal segur, però he de decidir encara si serà Kanchenjunga, l’Annapurna o el Makalu».
«Toca quedar-se a casa»
Notícies relacionadesEl que no sigui quedarà per a la primavera del 2021, i el projecte seguirà el seu curs normalment. En el pitjor dels casos, i tot i que reitera que no li suposaria un problema, s’ampliaria el termini dels ‘mil dies’ fins a la tardor del 2021.
«Ara toca quedar-se a casa i seguir els consells oficials», diu Mingote, que ha volgut recordar també a tota la gent a qui afecta aquesta mesura, sobretot als cuiners, xerpes i portadors del Nepal, que viuen d’aquestes expedicions.
