La Sagrada Família culmina la torre de Jesús 144 anys després de la primera pedra del temple

La Sagrada Família ha arribat a la seva cota màxima, a 172,5 de terra, una altura que, tret que un futur govern municipal decideixi el contrari, serà per sempre el sostre de la ciutat. La torre de Jesús està acabada, però no del tot i, com hem dit, encara menys inaugurada. A partir del 2027, gràcies al fet que part de la seva estructura és vidrada, serà un mirador excepcional des d’on contemplar l’Eixample i la resta de la ciutat, però des del punt de vista religiós serà alguna cosa més, serà el sostre que acollirà l’Agnus Dei, una figura simbòlica que representa el sacrifici de Jesucrist, del qual en la història de l’art hi ha magnífics exemples, com el retaule de l’Adoració de l’Anyell Místic de Gant, i que en el cas de la Sagrada Família serà una obra de l’artista italià Andrea Mastrovito. Una exposició a la Casa de l’Almoina permet visitar fins al 9 de juny les maquetes i els dibuixos preparatoris d’aquesta obra.

L’alçat de l’última peça de la creu, una estructura de 13 tones de pes, ha sigut la cirereta de la visita per als que tenien una entrada per visitar el temple, per als que s’acontenten amb conèixer-lo només des dels voltants i, també, per a tots aquells veïns de Barcelona que, de més a prop o més lluny, des de les finestres de casa o del despatx veuen cada dia la Sagrada Família. Com Nani Camp, que dijous, tot just anunciar-se la coronació arquitectònica, va preparar una càmera per tenir el seu propi ‘time lapse’ de la jornada, o els privilegiats empleats de la torre Glòries, perquè Jean Nouvel, pare d’aquest segon sostre de la ciutat, era un enamorat de Gaudí, i per això va dissenyar les finestres encarades a ponent de manera que emmarquessin, com si fossin quadres a la paret, la Sagrada Família. O com la Xiao, veïna de la plaça de la Sagrada Família, amb unes vistes excepcionals sobre l’espectacular operació d’alçat i que ha deixat la terrassa per tenir vistes privilegiades del moment.

Els transeünts de l’avinguda Gaudí quedaven sorpresos aquest matí quan se’ls explicava quines eren les veritables dimensions d’aquesta creu per fi completa. Són 17 metres, l’equivalent a un edifici de cinc plantes. És poc menys que l’equivalent a l’altura mitjana de les finques de l’avinguda Gaudí, el que passa és que a peu de carrer no ho sembla. Tampoc és fàcil apreciar amb detall la geometria de cadascun dels seus braços, una altra senya d’identitat de l’arquitecte de Reus, una base quadrada que, a partir d’un doble gir en cada sentit, acaba per ser un hexàgon. La mateixa forma tenen les columnes de la nau principal de la basílica. I encara és menys distingible des del carrer el text en llatí que en trencadís lloa la figura de Jesús, ‘Tu solus Sanctus, Tu solus Dominus, Tu solus Altissimus’.

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Barcelona portarà a votació una versió millorada del projecte del Museu Thyssen

La Batalla de Barcelona, primera derrota del franquisme, compleix 50 anys

En vida, Gaudí només va poder veure acabada una de les torres, la de Bernabé, primera per l’esquerra segons es mira de cara la Façana del Naixement. ¿Estaria satisfet avui amb el resultat final de la torre de Jesús? ¿Era aquest un projecte indefinit? Una de les maneres de viatjar a les idees que l’arquitecte tenia al cap quan estava immers en aquest projecte són les quatre publicacions monogràfiques que li va dedicar a aquest projecte l’Associació Espiritual Devots de Sant Josep dins de la revista periòdica que portava a impremta amb el nom ‘El propagador de la devoción de San José’. Als seus 60.000 associats informava puntualment de l’avenç dels treballs i, com hem dit, en quatre ocasions va llançar uns àlbums especials.

En el quart, de 52 pàgines, no només s’ofereix una visió general del temple, sinó que inclou, a més, una fotografia de la maqueta, probablement anterior a 1919, en la qual es mostra com estava previst il·luminar la creu de la torre de Jesús, «mitjançant potents focus, que projectaran feixos de llum sobre la ciutat». Segons aquell quart àlbum, Gaudí desitjava que la creu brillés de dia pels reflexos de l’esmalt i, de nit, per la llum dels focus situats al cim de les torres dels evangelistes i els apòstols. No serà fins a la inauguració oficial, ja a l’estiu, que es podrà comprovar el resultat d’aquest efecte, almenys de nit.