La Sagrada Família corona la torre de Mateu en una espectacular operació

Amb una grua i el bon ofici dels que hi treballen, la Sagrada Família acaba de completar la tercera de les quatre torres dedicades als evangelistes. Ha sigut el torn de Mateu, que en la iconografia cristiana es representa habitualment com un home alat, no exactament un àngel. Ben aviat es repetirà l’operació amb la quarta torre, ja que l’àguila gegant que representa l’evangelista Joan espera el seu torn als peus del temple expiatori. Les obres de la basílica que porta (almenys en part) el segell d’Antoni Gaudí continuen així completant etapes, en aquest cas la dels quatre cimboris de 135 metres d’alçària que envoltaran la torre central, la dedicada a Jesús, i no només això, sinó que des de sota de les figures es projectaran feixos de llum que il·luminaran la creu que coronarà aquesta torre, la més alta, de 172,5 metres d’alçària.

 «Davant del tron hi havia com un mar de vidre semblant al vidre, i en mig del tron i al voltant seu, quatre vivents, plens d’ulls per davant i per darrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent, semblant a un toro; el tercer tenia cara com d’home, i el quart era semblant a una àguila voladora. Els quatre vivents tenien cada un d’ells sis ales, i tots al voltant i dins estaven plens d’ulls, i no es donaven repòs dia i nit, dient: sant, sant, sant és el senyor Déu totpoderós, el que era, el que és i el que ve. Sempre que els vivents feien goig, honor i acció de gràcies al que està assegut al tron, que viu pels segles dels segles». És el fragment de l’Apocalipsi que inspira, en part, el que pretén ser la Sagrada Família, qualificada de vegades com un llibre de pedra. No hi ha element que no tingui un significat, i els quatre tetramorfs dels evangelistes, en aquest sentit, tenen la funció d’enaltir la figura de Jesús.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Hi ha més relats bíblics, de Daniel i Ezequiel, per exemple, tots dos indesxifrables, sobre aquestes quatre figures del final dels temps. La suma de totes aquestes descripcions («vaig veure sortir del mar quatre bèsties, diferents una d’altres, i la primera era com un lleó amb ales d’àguila, que vaig estar mirant fins que li van ser arrencades les ales i va ser aixecada de la terra, posant-se sobre els peus a manera d’home, i li va ser donat cor d’home)» és la que amb el pas dels segles va incorporar l’art sacre i que ara recull el projecte de la Sagrada Família, en el seu cas amb marbre de Thassos, l’or blanc de les pedreres gregues, tot un luxe.

La col·locació de la figura ha sigut (l’experiència és un grau) una operació executada amb precisió mil·limètrica, en la qual el moment visualment més cridaner ha sigut, sens dubte, el vol amb grua de la figura, més que res perquè a alguns veïns del barri pot haver-los recordat l’escena inicial de ‘La dolce vita’, en la qual l’irreverent Federico Fellini es recrea amb el transport de l’escultura d’un Crist que penja d’un helicòpter sobre els carrers de Roma. No ha sigut el mateix, però en alguna cosa s’hi ha assemblat l’operació Mateu.