Els veïns de Tarragona 84 avisen amb pancartes els turistes del mal que causen

El pols que mantenen a Tarragona 84 els veïns encara residents (més de 70 famílies) i l’empresa propietària de la finca, Inmobiliaria Gallardo, que ha convertit gairebé la meitat dels pisos en apartaments turístics amb permís d’un jutge, ja és visible a peu de carrer. La lluita s’agreuja. Els afectats han passat de la resignació i el fatalisme inicial a, pas a pas, posar l’altaveu al seu cas. Han penjat les primeres pancartes. Portes endins, la situació no està en un parèntesi malgrat que l’Ajuntament de Barcelona hagi declarat extingides les llicències turístiques dels pisos on hi ha residents. Al contrari. Com a mínim una veïna ja ha rebut un burofax de desnonament per una discrepància sobre la vigència del seu contracte de renda antiga.

«Estimat turista, al teu pis hi vivia una família abans que el propietari la desallotgés». És una de les pancartes. En anglès. Està acabada de penjar, com les altres, a la vista que just aquesta setmana han començat a arribar els primers turistes als pisos disponibles.

No ha sigut un acte, el de penjar les pancartes, discret, sense fer soroll. Ha sigut just al revés. Els veïns de Tarragona 84 han participat, primer, a les set del vespre, en una assemblea veïnal celebrada a pocs carrers, a la confluència de Consell de Cent amb Calàbria, davant la façana de la Casa Orsola, on un fons d’inversió pretén fer fora tots els residents i convertir la finca en un negoci de lloguers per temporades.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

En aquest encreuament de carrers s’han donat la mà representants d’una cinquantena de casos semblants de la ciutat, alguns de dramàtics, ja que els afectats estan pendents de desnonament en qualsevol moment, i altres, des de la perspectiva dels veïns de Tarragona, esperançadors, perquè en ocasions les empreses han afluixat la corda. L’assemblea ha servit també, a la seva manera, per retratar una part de la realitat immobiliària barcelonina, on comunitats senceres de veïns són forçades a anar-se’n del barri.