El Periódico de l'Eixample

Eixample

contraatac municipal

L’ajuntament anul·la 69 de les 120 llicències turístiques del carrer de Tarragona

  • Un jutge força Barcelona a autoritzar 120 pisos turístics

  • De protecció oficial a pis turístic per només 230 euros

L’ajuntament anul·la 69 de les 120 llicències turístiques del carrer de Tarragona

Jordi Otix

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

L’Ajuntament de Barcelona ha declarat nul·les 69 de les 120 llicències d’apartament turístic que Immobiliària Gallardo, gràcies a una sentència judicial favorable, va obtenir per a un bloc de pisos del carrer de Tarragona. L’empresa va trobar una bretxa administrativa per obtenir aquestes llicències després que el govern municipal aprovés un pla que tancava l’aixeta d’aquest tipus d’establiments, el PEUAT, i, ara, és l’ajuntament el que ha trobat una altra esquerda per declarar extingides 69 d’aquestes llicències perquè un article de la llei de facilitació de l’activitat econòmica així l’hi permet. A menys aquest és el punt de vista de l’equip d’Ada Colau. Tant és així que l’hi acaba de comunicar oficialment a la immobiliària.

La notícia va saltar el 26 d’abril passat, a tan sols un mes de les eleccions municipals. Els 120 pisos del número 84 del carrer de Tarragona, un bloc encara residencial, amb gairebé 120 famílies en règim de lloguer, es convertiria gradualment en un complex d’apartaments turístics al ritme que s’extingissin els contractes vigents. Per a l’ajuntament, aquella informació va ser un cop, ja que ha fet gala de tancar més de 6.000 pisos turístics il·legals des del 2017 i d’haver establert un infranquejable numerus clausus a la ciutat a aquest tipus d’activitat, heretada de governs anteriors. Immobiliària Gallardo va obtenir les llicències sense sortir ni un mil·límetre de la legalitat. Senzillament, va portar davant un jutge la denegació inicial als expedients que havia tramitat en el breu període de temps que es va obrir entre l’aprovació de la primera versió del PEUAT (anul·lada pel Tribual Superior de Justícia de Catalunya) i la segona, i va guanyar el cas.

Article 36

Des del 26 d’abril, els serveis jurídics han mirat totes les lleis possibles i han cregut trobar la solució en una llei aprovada pel Parlament el desembre del 2020 i que havia passat parcialment inadvertida. És un text legislatiu concebut per donar celeritat a la creació d’activitat econòmica per la via de la simplificació dels tràmits, però té algunes contrapartides. En el seu article 36 fixa els supòsits en els quals l’administració pot declarar nul·la la tramitació d’un expedient. El primer sembla oportú: «Si no s’ha iniciat l’activitat comunicada transcorreguts tres mesos des de la presentació de la comunicació».

Segons la tinenta d’alcalde Janet Sanz, que s’ha reunit amb els veïns de la finca per explicar-los personalment aquest gir inesperat dels esdeveniments, com a mínim a 69 dels pisos no s’ha iniciat cap tipus d’activitat perquè en aquests hi ha famílies amb contractes de lloguer vigents.

L’ajuntament considera que no es pot aplicar aquest article de la llei en els pisos en els quals ja s’han iniciat els treballs de reconversió en pis turístic, i molt menys en aquells en els quals les obres ja han acabat, encara que no hagin arribat els primers turistes.

Ara, en qualsevol cas, s’obre un període de 30 dies com a màxim perquè la decisió municipal sigui ferma des del punt de vista administratiu. Immobiliària Gallardo té 10 dies per recollir la notificació, 10 més per presentar esmenes i, després, l’ajuntament 10 més per comunicar la seva resolució final. Rar seria que alguna de les dues parts cedís, per la qual cosa no és descartable que el cas torni de nou en mans de la justícia.

Teletreball al bar

L’esquerda legislativa a què s’aferra l’equip de govern, només cal mirar els números, resol més o menys la meitat del problema, o fins i tot menys. Des que van començar a anar-se’n els primers veïns als quals l’empresa no va renovar el contracte, residir a Tarragona 84 és un desfici. El soroll de les obres és constant. Alguns veïns han hagut de traslladar el teletreball a un bar. Els ascensors viuen una permanent hora punta amb el tràfec de sacs i material de treball. En el millor dels casos, quan Immobiliària Gallardo posi en marxa els pisos ja acabats, els veïns substituiran el soroll i les molèsties de les obres pel soroll i les molèsties, potser, d’alguns turistes.

Notícies relacionades

A aquesta qüestió precisament ha fet referència Sanz. Segons la seva opinió, el debat del sobreturisme que suporta una part de la ciutat torna a estar molt viu, així que a l’ajuntament, diu la tinenta d’alcalde, no «li tremolaran les cames» a l’hora d’adoptar mesures. La del carrer de Tarragona, no obstant, té alguna cosa de pedaç. La veritablement efectiva seria, insisteix, Sanz, que el Govern de la Generalitat portés al Parlament una reforma de la llei que el 2011 va obrir de bat a bat les portes a la proliferació de pisos turístics, amb l’objectiu, aquesta vegada, de dotar d’armes els ajuntaments per anul·lar llicències quan sigui convenient. Aquella llei del 2011, impulsada per una aliança entre CiU i el PP, va permetre que les llicències s’obtinguessin a perpetuïtat i sense que aquesta activitat estigués subjecta a cap tipus de taxa o renovació.

A la seva manera, l’ocorregut en el número 84 del carrer de Tarragona ha propiciat que es mogui aquest front legislatiu, això sí, sense que encara se sàpiga si hi ha més possibles casos similars pendents d’una sentència com la que Immobiliària Gallardo va aconseguir a favor seu.