Quatre de cada deu nous migrants tenen estudis superiors

De fet, un gruix dels immigrants que arriben a Espanya no només ho fan ben formats, sinó que en general acaben ocupant llocs de treball per als quals estan sobrequalificats, recull l’informe del Banc d’Espanya titulat Una caracterització dels fluxos migratoris cap a Espanya i altres països de la Unió Europea. Segons aquest estudi, que aplega dades del 2022 de l’Enquesta de Població Activa, el 43% de les persones estrangeres que es van instal·lar a Espanya tenien estudis superiors (universitaris o cicle superior de formació professional). Entre els extracomunitaris, aquest percentatge se situava en el 40%.

Es tracta d’un augment constant des del 2008, quan el percentatge d’immigrants qualificats vorejava el 20%. Aquest ascens també es tradueix en un descens de les arribades de persones amb baix nivell educatiu –per sota dels estudis de secundària–, que han passat de representar un 45% a un 30%. El nombre d’immigrants que arriben a Espanya amb estudis mitjans també ha caigut lleugerament entre el 2008 (quan significava el 34% de les noves arribades) i el 2022 (27%).

L’estudi del Banc d’Espanya, que també utilitza dades del Labour Force Survey de la Unió Europea, conclou que Espanya és un dels països en què el nivell mitjà d’educació dels estrangers nouvinguts és més alt. Dels països recollits per l’informe, només França presenta un percentatge més alt (un 46%), mentre que Itàlia (14%) i Alemanya (38%) es queden enrere. Itàlia també és l’Estat que rep un nombre més important d’immigrants amb pocs estudis: la meitat dels estrangers que hi arriben no tenen educació secundària.

L’informe també distingeix entre els immigrants procedents de la Unió Europea i els extracomunitaris. Els immigrants que arriben a Espanya des d’altres Estats de la UE solen fer-ho amb més nivell acadèmic que els procedents de fora de la Unió: més de la meitat tenen estudis superiors.

La traducció d’aquestes dades al mercat laboral és clara. El 2022, prop del 35% dels espanyols amb estudis superiors treballaven en ocupacions que no requereixen aquest nivell educatiu, xifra que s’eleva fins al 51% en el cas dels migrants. L’estudi del Banc d’Espanya també mostra que aquestes xifres de sobrequalificació només són comparables a les d’Itàlia, amb un 52% d’estrangers en aquesta situació. Tot i així, l’estudi apunta que hi ha "indicis de cert desplaçament a sectors de més qualificació".

Deu grups de discussió

Notícies relacionades

¿És normal que els nens es barallin? Carlos González, pediatre, resol la pregunta: «El nostre fill no és un monstre»

¿Atendre el teu fill o deixar-lo plorar? Rafa Guerrero, psicoterapeuta, aclareix els dubtes: «És una aberració...»

Basat en una metodologia més qualitativa, l’estudi de la UPF Menors i joves migrants: campaments, portes d’entrada i drets humans, presentat en la jornada RASSIF del Casal dels Infants, arriba a conclusions molt semblants. La investigació, firmada pels antropòlegs Jose Sánchez-García i Carles Feixa, s’ha basat en 10 grups de discussió amb joves menors migrants i 20 entrevistes a fons que també s’han fet a representants d’organitzacions del tercer sector. Totes les trobades s’han portat a terme entre les ciutats marroquines de Tànger, Casablanca, Kenitra –a més de Melilla i Nador-, i diferents entitats socials de Catalunya. L’estudi, que se centra en la població jove migrada, diu que han detectat que els nouvinguts "tendeixen a ser joves cada vegada més qualificats, sobretot els que tenen recursos per pagar-se la mobilitat ja sigui amb els seus propis mitjans o els familiars". "Aquests nous perfils demostren que les motivacions per al viatge s’han ampliat" i ara inclouen objectius "culturals, identitaris, polítics, educatius o de desenvolupament professional", indica l’informe, que recorda que encara hi ha gent "expulsada de les seves zones d’origen per la crisi climàtica i situacions bèl·liques". Com que diverses entrevistes es van fer al Marroc, l’estudi distingeix entre migrants marroquins i migrants subsaharians que transiten pel país del nord de l’Àfrica. Alguns dels educadors socials entrevistats per a l’informe diuen que aquests últims solen tenir molt més clars els objectius a l’hora d’emigrar. "El projecte migratori d’un jove subsaharià està més ben elaborat, ve més preparat, parla diversos idiomes i gairebé tots saben llegir i escriure", assenyala una de les treballadores socials.

L’estudi de la UPF consolida aquest coneixement qualitatiu amb una dada d’un altre informe de la UB: el 60% dels joves subsaharians que arriben a Catalunya tenen un nivell educatiu que els permet aspirar a la formació professional o, en alguns casos, fins i tot a l’educació superior.