El Síndic reclama eliminar el 70% de places en centres d’educació especial

Són algunes les lleis i els decrets, a més que també ho demanen lesNacions Unides, que assenyalen el camí de la formació dels nens i nenes amb necessitats educatives especials. Però malgrat la base legal, encara hi ha un cert abisme entre la teoria i la pràctica, entre l’ensenyament en centres diferenciats i la seva integració efectiva en la xarxa ordinària d’ensenyament. Almenys això és el que opina el Síndic de Greuges, que ha posat l’assumpte sobre la taula aquest dimarts amb la presentació d’un informe que fa avergonyir el sistema i que marca el camí a seguir en un món ideal. Rafael Ribó ha instat a reduir en un 70% les places en aquestes escoles especials de manera que els nanos amb algun tipus de discapacitat s’incorporin a les escoles públiques i concertades.

Hi ha, no obstant, diversos entrebancs per esquivar que el mateix defensor del poble de Catalunya s’ha encarregat de desglossar. Primer hi ha el previsible, el dels recursos, el de l’escassetat de pressupost per a personal de recolzament a les aules. Ribó admet una franca millora en els últims 10 anys, dècada en què, per exemple, s’ha doblat el nombre d’hores de personal auxiliar de recolzament als centres públics i concertats. Però això no ha empetitit el nombre d’alumnes en centres especials, al contrari, ja que el curs passat es va arribar a la xifra més alta fins a la data, amb 7.818, per 29.028 estudiants amb necessitats especials que sí que són en escoles ordinàries. Per comparar, el 2010 eren 6.369 i 18.407.

Activitats vetades

El creixement d’alumnes en centres especials, que sembla contradictori si es té en compte el desplegament del decret a partir del 2017, s’explica també per una millora en la seva detecció en edats infantils i també per una ampliació, a partir del curs 2016-2017, de les categories establertes per al reconeixement de la necessitats educatives especials. El Síndic constata una «insuficiència de recursos destinats a fer possible el nou model d’educació inclusiva», tant en la dotació de personal especialitzat com per l’atenció que ja es dispensa en els centres ordinaris, amb famílies que denuncien que els seus fills tenen limitada la participació en moltes activitats o que fins i tot es veuen obligats a reduir la seva jornada lectiva al col·le perquè no hi ha prou eines que els permetin viure l’experiència educativa amb normalitat i estabilitat.

Un altre escull per resoldre és la reticència de moltes famílies a l’hora d’inscriure els seus fills en una escola de la xarxa pública o concertada. És necessari, reclama Ribó, «un canvi cultural» que també inclogui el professorat, ja que encara són molts els que no veuen les bondats del pla. Per a ells, el Síndic demana un «programa de formació perquè tots els actors puguin compartir el marc teòric i les pràctiques associades al model d’escola inclusiva». «Una part important del professorat –diu l’informe de la Sindicatura– encara considera que l’educació inclusiva afecta només l’alumnat amb necessitats educatives especials, i que l’atenció d’aquests estudiants és responsabilitat principal del personal de recolzament». Molts docents creuen que se’ls ha de rebre «sense necessitat de modificar la mateixa pràctica professional i la dinàmica de funcionament de l’aula». És a dir, canviar el sistema però sense que res canviï.

Sense tancaments

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Sobre el tancament del 70% de places en centres especials, sol·licita un «pla general de tancament i transformació», però no perquè aquestes escoles abaixin la persiana, sinó perquè puguin «convertir-se en recursos d’última ràtio i de recolzament intensiu i que passin a ser proveïdors de serveis per a l’escola ordinària».

Aquest informe s’emmarca dins del pacte contra la segregació escolar impulsat pel Síndic a principis del 2019 i firmat pel Govern i nombroses entitats socials. Un dels punts previstos en aquest acord és precisament el de crear una comissió d’estudi específica per identificar bones pràctiques per combatre la segregació escolar en diferents àmbits, entre els quals, el de l’educació inclusiva.