Educar es tot

Els efectes de la Covid

Els psicòlegs avisen de la pandèmia emocional infantil i juvenil que està per venir

Els experts elogien que l’escola doti de certa estabilitat els xavals però reclamen més mitjans per abordar la salut mental en l’entorn educatiu

Els psicòlegs avisen de la pandèmia emocional infantil i juvenil que està per venir
4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Diu Marta Padrós, psicòloga i professora associada a la UAB, que tardarem algun temps a conèixer quins efectes ha tingut la pandèmia en els nens i els adolescents. Perquè si els grans hem patit, ells, tot i que no sempre ho exterioritzin, també. En tot aquest procés, prossegueix, l’escola ha jugat un paper fonamental al dotar-los de «certa estabilitat» davant una realitat canviant que una setmana et tenia a casa i la següent et permetia anar a la platja. I tot, prossegueix, gràcies a l’esforç, moltes vegades sense prou recursos, del professorat, que ha proporcionat «vocació i entrega als seus alumnes» per mirar d’esmorteir les envestides emocionals de la Covid. Comença el curs, que segueix un que ja va tenir pujades i baixades i el final d’un altre que van viure tancats des de casa. Molt estrès; molts canvis acumulats.

Les escoles, afirma aquesta experta, han intentat prioritzar la salut mental dels alumnes, generant un ambient de rutina i estabilitat. «Una de les coses que s’han trobat és que, a mesura que anava passant el temps, apareixien preocupacions i malestars vinculats a la incertesa». Els adults, continua Padrós, «generalment gestionem malament no saber, i això és una cosa que també ha afectat els nens i els joves». D’aquí el seu elogi al rol que ha jugat l’ensenyament aquest any: «L’escola va ser capaç de donar continuïtat quan tot canviava constantment». Això permetia mantenir la sensació de control, imprescindible per al bon desenvolupament de les criatures.

 Tot això s’ha aconseguit «gràcies a l’esforç dels professors, en molts casos, amb un cost emocional molt important, perquè havien de suportar la seva pròpia experiència personal i familiar i la de tots els seus alumnes». N’hi ha prou de parlar amb docents de centres complexos per comprovar que les aules concentraven una enorme quantitat d’històries vitals dramàtiques, ja fos per la situació laboral dels pares, l’estretor de la vivenda o la pèrdua d’éssers estimats afectats per la Covid. Per tot això, Padrós apressa o, directament, exigeix que el Departament d’Educació blindi més i millor els professionals, perquè tinguin més eines que els permetin abordar la crisi emocional i també perquè siguin capaços de construir un escut que els protegeixi del mal anímic.

Abaixar ràtios

El psicòleg Ferran Barri comparteix l’elogi cap al professorat i també reclama més mitjans al Govern. «Ja es va fer un gran esforç amb els més de 8.000 docents que es van afegir l’any passat, però en fan falta molts més per abaixar ràtios i atendre de manera més adequada la diversitat de l’alumnat». Malgrat que la pressió sigui inferior, sobretot pel procés de vacunació, Barri creu que es continuarà vigilant molt de prop l’evolució de les escoles, el que pot generar un «innecessari estrès» en els docents, ja que el curs anterior, que va tancar amb 199 grups confinats, el 0,28% del total, «va demostrar que la transmissibilitat entre alumnes és molt baixa».

«Tot això s’ha aconseguit gràcies a l’esforç dels professors, en molts casos, amb un cost emocional immens»

Aquest any i mig de tanta batzegada social i sanitària, i malgrat que l’escola ha ajudat a mantenir certa estabilitat vital, ha derivat en problemes psicològics que no sempre es manifesten o que no es vinculen amb la pandèmia. Padrós adverteix de «somatitzacions (símptomes físics d’un malestar emocional) que han aparegut al cap d’un temps, com dormir malament, nerviosisme, pors que abans no hi havia, frustració, ràbia continguda..., a què cal afegir la dificultat dels nens i els joves d’expressar-ho amb paraules». «Se n’han adonat –prossegueix la psicòloga– que la vida és molt menys estable del que s’imaginaven, i que hi ha moltes coses que s’escapen del seu control». Fins d’aquí uns anys, explica aquesta experta, «no veurem l’impacte real que la pandèmia haurà tingut en el seu desenvolupament». De moment, tant Padrós com Barri confirmen que el seu gremi ha tingut i està tenint molta més feina que abans.

Notícies relacionades

La psicòloga posa com a exemple de malestar les vacances de Nadal. La pandèmia feia batzegades i no estava gens clar en quines condicions es reprendrien les classes després de les festes. Ve a la memòria la carta firmada per una vintena de científics que reclamaven al Govern retardar l’obertura dels col·les per evitar que augmentessin els contagis. Educació no els va fer cas, però molts xavals, al desembre, se’n van anar a casa amb tot el material, preparant el terreny per si era necessari tornar a les classes telemàtiques. «Molts nens van tenir ansietat, però no una ansietat clínica, sinó un aclaparament que no podien descriure i que tenia a veure amb la incertesa de si podrien o no tornar a les aules», lamenta Padrós.

No hi va contribuir «el missatge que tot aniria bé», es queixa aquesta experta. Tots aquests nois dibuixant l’arc de Sant Martí, imaginant-se una pandèmia de cartró pedra que en realitat va entrar com un elefant en una terrissaria de la Bisbal d’Empordà. Pares sense feina, famílies que es guanyaven la vida fora del sistema i no podien sol·licitar ajudes, professors amb por de contagiar-se..., tot això va arribar als nens. I no, no tot havia d’anar bé. Es podria apel·lar a la seva capacitat d’adaptar-se a tot, una cosa que sol dir-se quan se’ls posa davant una situació d’estrès emocional. Padrós hi posa un però: «S’adapten, és veritat, ¿però a quin preu? Hi haurà conseqüències...».

Temes:

Nens Psicologia