Rafa Guerrero: «L’educació dona l’esquena al cervell i acabem demanant coses impossibles als nens»

‘Los 4 cerebros de Arantxa’ és l’últim conte escrit pel psicòleg i doctor en Educació, Rafa Guerrero. A través d’aquest conte intenta explicar als més petits de la casa com funciona el seu cervell, perquè així entenguin per què tenen determinades conductes. Però, alhora, aquest conte ofereix informació de molta utilitat a les mares i pares. Només si coneixem el funcionament de l’encèfal, podrem ajudar els nostres fills a desenvolupar-lo adequadament.

-Acaba de publicar un conte en el qual explica als nens com funciona el seu cervell... Una cosa que segurament no coneguem gaires adults...

-Efectivament, però és que és fonamental. Vaig decidir escriure aquest conte perquè en les formacions a mares i pares en les quals els parlava sobre com funciona el cervell dels nens, sempre em feien la mateixa pregunta: ¿Com explico jo això als meus fills perquè ho entenguin ells també? Arran d’això vaig pensar que la millor manera de fer-ho era a través d’un conte. En aquest els explico, a través de 4 personatges, les 4 àrees del cervell. D’aquesta manera, els nens aconsegueixen entendre per què, per exemple, quan tenen son estan més enfadats. Una cosa molt positiva per a la dinàmica familiar.

-Esmenta al conte la goma d’enganxar cerebral, una cosa que, segons diu, hem d’elaborar les mares i pares. ¿A què es refereix quan parla d’aquesta goma d’enganxar?

-La goma d’enganxar cerebral és, metafòricament, la substància que permet que les quatre zones del cervell vagin a l’uníson. I l’elaboració d’aquesta goma d’enganxar és tasca de les mares i pares. L’han d’anar elaborant dia a dia i es fa amb uns ingredients fonamentals: la protecció, el foment de la seva autonomia, permetre la seva curiositat, atendre les seves emocions i ensenyar-los a regular-les, respectar la seva identitat, estimular-los prou, donar resposta a les seves necessitats, dedicar-los temps... Ajuntant tots aquests ingredients cada dia, anem creant aquesta goma d’enganxar cerebral. I, ull, no val cuinar la tarda de diumenge per tenir menjar tota la setmana. Cal fer goma d’enganxar cada dia.

-Al conte esmenta que un de les parts del cervell actua com a director d’orquestra. És qui coordina les altres tres parts. Concretament, l’escorça prefrontal... ¿Tenim les mares i pares un paper important per aconseguir que els nostres fills tinguin un bon director d’orquestra?

-L’escorça prefrontal és la part del cervell que més tarda a desenvolupar-se i es correspon, com diu, amb el director d’orquestra, el qual aconsegueix que totes les parts del cervell vagin a l’uníson. És la que s’encarrega, entre altres coses, de regular les nostres emocions, que siguem capaços de concentrar-nos, que deixem de banda la impulsivitat i racionalitzem les nostres conductes...

Com dic, aquesta part és la que es desenvolupa més tard, per tant, les mares i pares hem de fer de directors d’orquestra en els primers anys de vida dels nostres fills, perquè ells aprenguin a ser-ho de grans. Si no exercim aquest paper, els nostres fills no aprendran a fer-ho. I, per tant, reaccionaran més que respondre, és a dir, seran més impulsius que reactius. Seran persones a qui els costi molt empatitzar amb la resta, prendre decisions, ser conscients de les conseqüències dels seus actes... Els costarà molt més concentrar-se i planificar-se... En definitiva, autogovernar-se. I, per descomptat, seran més propensos a desenvolupar addiccions. Per tant, sí, les mares i pares tenim un paper fonamental per aconseguir que els nostres fills tinguin un bon director d’orquestra. En funció de com ho fem nosaltres, així ho faran ells. La calma del pare o la mare és la calma del nen. Si nosaltres no sabem estar calmats, els nostres fills mai aprendran a estar-ho. I així amb tot.

-Entendre que la part del cervell que s’encarrega de regular les emocions, de permetre concentrar-nos, planificar-nos, contenir-nos... és la que es desenvolupa més tard de totes, fa que entenguem moltes coses dels nostres fills.

-Clar, per això és tan important que entenguem com funciona el cervell. De vegades, l’educació li dona l’esquena a això. «Però et vols estar quiet, et vols concentrar d’una vegada...», repetim constantment. I el missatge està molt bé, però no és real. Li estem demanant coses als nens que encara no saben donar-nos. El nen no neix sabent concentrar-se, estar-se quiet... Som els adults els que hem d’ensenyar-los a fer-ho. ¿Com? Fent nosaltres d’escorça prefrontal fins que ells la desenvolupin. ¿I això, com és? Ajudant-lo a planificar-se, a controlar les seves emocions, per exemple. No demanant-li que sàpiga fer-ho.

Notícies relacionades

Un adolescent del País Valencià aconsegueix el màxim nivell d’anglès amb 12 anys sense classes particulars ni acadèmies: «Sempre ha sigut curiós i aplicat»

Vaga de professors a Catalunya: manifestacions, recorreguts, carrers tallats i zones afectades

-Parla molt de la importància de la mirada incondicional i dels bons tractes cap als nostres fills per al seu correcte desenvolupament emocional. ¿Què estem fent encara malament en aquest sentit?

-És cert que cada vegada s’escolta més el concepte dels bons tractes, i som més conscients de la seva importància, però es queda en paraules. Ningú té cap interès a portar-ho a la pràctica, ha quedat molt clar en la pandèmia. Ningú ha tingut en compte el nen. Hem de començar a posar el nen al centre. La societat, els adults al servei dels nens, i no al revés, que és com està muntat. Vivim en una societat d’adults, creada per adults per a adults. Per això tenim una societat tan psiquiatritzada, perquè com des del primer moment no hem cuidat la llavor, després es converteix en arbre. I és clar, reconduir després l’arbre és més complicat...