L'escola espanyola de París reobre les aules

Després, puja per una escala reservada per a la seva classe, mantenint la distància amb la resta del grup, arriba a l’aula, s’asseu enuna taula que porta el seu nomcol·locada a un metre dels seus companys i treu de la motxilla un estoig on guarda un material que no pot compartir. La classe de 5è pot començar. 

Per estrany que sembli, els 32 alumnes que van tornar a les aulesdel Col·legi Federico García Lorca de París el 14 de maig passat, després de dos mesos de confinament, viuen amb tota normalitat l’estricte protocol sanitari imposat per les autoritats franceses pel coronavirus. El temor de l’equip directiu que els nens s’impressionessin veient els seus professors amb mascareta i amb tantes restriccions va desaparèixer al veure la resposta dels alumnes.

Fins a 10 alumnes per aula

«Pensàvem que per ells seria difícil, però ho han encaixat això amb una enorme naturalitat», explica a EL PERIÓDICO Mariano Ruiz, el director de l’escola, el primer centre espanyol que ha reprès l’ensenyament presencial per al 20% de l’alumnat: fills de personal sanitari, famílies que no poden teletreballar i nens que necessiten seguiment.

En total, quatre grups mixtos, entre infantil i primària, amb un màxim de 8 i 10 alumnes per aula, respectivament, que van a classe de 9 a 14 hores. Set dels quinze docents de la plantilla van al centre en dies alterns. Mentrestant, continua l’ensenyament a distància per al 80% dels alumnes que segueixen a casa.

L’Administració reconeix l’esforç del professorat sense prometre més mitjans. «S’ha de ser realista i veure què podem fer amb el que tenim»,afirma el conseller d’Educació de l’ambaixada espanyola, Fernando Puig de la Bellacasa.

Valoració de cada alumne

Quan s’acabi el curs, el 3 de juliol, es farà una valoració de cada alumnei al setembre s’adaptaran les programacions per fer front a possibles llacunes. Fins aleshores, l’objectiu és que els nens es retrobin amb els seus companys i no perdin el ritme d’estudi. 

«Que la tornada sigui una experiència agradable», prossegueix el director, recordant que rere la decisió del Govern francès de reobrir les aules hi ha motius econòmics i l’escola compleix, en aquest sentit, una funció social per a les famílies.

«Hi ha també un plantejament afectiu, sobretot per als fills dels sanitaris, que han vist poc els seus pares i necessiten una atenciómés gran», afegeix la cap d’estudis, María Mallol.

Ganes de parlar

María José Cabal, tutora de quart de primària, diu que els nens van tornar a les aules com si fos el principi del nou curs.«Estaven molt atents a totes les instruccions i molt contents de tornar-se a veure. Tenien moltes ganes de parlar entre ells», explica. La reobertura va arrencar amb un diaporama sobre el coronavirus i les normes per protegir-se, que es repeteix cada dilluns per facilitar que els nens s’expressin si necessiten fer-ho.

Cabal recorda una anècdota eloqüent d’aquell primer dia.«Una nena em va fer un retrat amb la mascareta. Em va resultar xocant, però després vaig pensar que no havia tardat gens a interioritzar el nou paisatge. La resposta és molt bona i això ens tranquil·litza, perquè nosaltres també teníem por d’encomanar-nos o encomanar i ara veiem que el protocol és viable», apunta.

Els grups reduïts afavoreixen l’ambient de tranquil·litat. «¿Com esteu? ¿Voleu explicar alguna cosa abans de començar?», pregunta amb veu assossegada Mateo Mercé als set nens de 3, 4 i 5 anys de l’aula d’infantil. «Jo demà veuré un amic, però no el puc tocar pel coronavirus», diu un dels menuts.

Formació tecnològica

A França, la tornada a les aules ha sigut un maldecap per als docents i els sindicats dubtaven de les garanties sanitàries. Molts alcaldes eren reticents per por d’un rebrot i uns 70 centres s’han vist obligats a tancar al detectar casos de la Covid-19.

No obstant, Puig de la Bellacasa recolza la decisió del Govern francès perquè, segons el seu parer,«no hi ha res que substitueixi l’ensenyament presencial».Això sí, reconeix que el veritable repte arribarà al setembre, quan tornar a classe sigui obligatori i no voluntari com ara.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

A més de comprar mascaretes, reorganitzar l’espai i reforçar la higiene –una despesa de gairebé 8.000 euros–, tot indica que caldrà establir torns i continuar compatibilitzant l’ensenyament presencial i l’educació a distància.

Per això serà imperatiu formar el professorat de manera rigorosa en l’ús de plataformes educatives, com emfatitza el secretari del Federico García Lorca, José Subiri. «El coronavirus marca un abans i un després. Ha canviat la nostra manera de treballar i tots necessitem posar-nos al dia per encarar el futur», adverteix.