Anar al contingut

TENSIÓ A L'ENSENYAMENT

El rector de la UB no descarta una aturada d'universitats en vista de la «crítica situació econòmica»

Joan Elias adverteix que la seva institució passarà ben aviat d'una situació de lideratge a «tercera o quarta fila»

Reclama 240 milions més tot i que sospita «de bones fonts» que el pressupost congelarà la partida a les facultats

Carlos Márquez Daniel

El rector de la UB no descarta una aturada d'universitats en vista de la «crítica situació econòmica»

RICARD FADRIQUE

Nou crit d’alarma de la universitat pública catalana. Aquest dijous Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona ha citat la premsa per versar sobre el nou curs. La reunió, no obstant, ha girat bàsicament entorn del finançament de les facultats, que, segons el seu parer, es troben en una situació «insostenible i crítica» després d’una dècada de retallades pressupostàries. Tant ell com els seus col·legues coincideixen a exigir al Govern recuperar la despesa prèvia a la crisi, cosa que implica prop de 240 milions més, 100 dels quals anirien destinats al manteniment dels edificis. Tot i que no hi ha un full de ruta clar sobre una possible escalada de la queixa, Elias no ha descartat una aturada d’universitats: «¿Per què no?». 

Ja el juliol passat, la rectora de l’Autònoma, Margarita Arboix, es va expressar en termes molt similars sobre l’excepcionalitat del moment. Va aplaudir l’esforç per part de la Generalitat en la millora de la sanitat i les escoles, i per això es va mostrar convençuda que és «l’hora de les universitats». «El país que es nega a potenciar la seva universitat es nega al progrés», va argumentar Arboix, que llavors va descartar les mobilitzacions, però no es va acovardir per la possibilitat d’organitzar algun tipus de reivindicació amb la resta dels seus col·legues. Dues setmanes després, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) feia públic un manifest que denunciava la situació en nom de les vuit universitats públiques.

Perdre impuls 

Elias ha advertit que l’actual situació de desinversió provocarà que la UB perdi impuls en els rànquings universitaris internacionals. «Passarem d’una posició de lideratge a ocupar la tercera o la quarta fila». Però no perquè aquí no hi hagi mitjans, sinó perquè «països com la Xina, Corea, Alemanya o Dinamarca començaran a passar-nos per davant, simplement perquè tenen una capacitat de creixement molt superior». El rector, malgrat que ha evocat la seva joventut de reivindicacions al carrer, ha descartat que això acabi amb una manifestació. En un moment en què es parla tant d’aturades de país, la pregunta era obligada: ¿I una aturada d’universitats? Després d’un mesurat silenci: «¿Per què no?». El que té clar és que els alumnes recolzarien qualsevol decisió que es prengui en defensa de la qualitat de l’ensenyament superior. 

El màxim responsable de la Universitat de Barcelona ha compartit la seva sospita que els pressupostos que s’estan negociant incorporen un «creixement zero» de la partida destinada a les facultats públiques catalanes. «Ho sé de bones fonts», ha afirmat. Aquesta no va ser la sensació que li va quedar el 17 de juliol després de reunir-se amb el president Quim Torra i la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. El mateix cap del Govern compartia els seus bons desitjos a través d’un tuit en què parlava de «prioritat social». 

«No hi ha cap voluntat política, el tema no és a l’agenda, hem tocat os», ha respost Elias aquest dijous, que ha recordat que aquí ningú està reclamant augments de sou, sinó millores estructurals. Per això, el rector estima que seria necessari passar dels 766 milions actuals a 900 (xifra similar a la del 2009), i que caldria afegir-ne uns 100 més per al manteniment dels edificis. A més, els diners servirien, entre altres coses, per contractar experts en ciberseguretat, ja que la UB, ha explicat, pateix atacs informàtics de manera habitual. 

Així, i després d’assegurar que la universitat està «en temps de descompte», ha avançat que els rectors estan maquinant una cosa que no ha volgut revelar. La situació, de moment, recorda l’etapa en què les farmàcies es queixaven del retard en els pagaments per part del Govern. La Generalitat va allargar aquella situació durant anys conscient, potser, que aquests professionals de bata blanca no són gaire propensos a les grans mobilitzacions mediàtiques que tan poc agraden a la classe política. Potser pensen el mateix dels rectors. El temps dirà si s’equivoquen.

Temes: UB Universitat