Educació porta l'escola innovadora a tot Catalunya

La nova escola va guanyant terreny a Catalunya, amb els seus mètodes pedagògics, més de capacitació que de continguts, més de guanyar autonomia que de muscular la memòria, més de donar resposta als reptes de la societat que de seguir el dictat d’un llibre de text. Barcelona i la seva zona d’influència van inicar un pla fa dos anys per crear una xarxa d’escoles innovadores, amb l’objectiu, o almenys aquest n’era un, de fomentar la igualtat d’oportunitats, d’evitar aquesta lletja escala de centres de primera i de segona. ElDepartament d’Educacióha anunciat aquest dimecres la seva intenció de fer arribar aquest model educatiu a tots els racons de Catalunya. També es farà en xarxa, batejades com a xarxes de millora, de la mà de les administracions municipalistes i dels ajuntaments, amb l’entrada a la conselleria d’Escola Nova 21, entitat privada que treballa per estendre la revolució educativa. 

L’anunci arriba en un moment en què els instituts entreguen les notes del primer trimestre als xavals, amb molts centres incorporant ja les noves qualificacions, que seran obligatòries a final de curs i que eliminen la puntuació numèrica per substituir-la per lletres que defineixen el nivelld’assimilació de les matèries per part de l’estudiant. És aquesta, doncs, una primavera educativa que no ve de cop i que, en resum, busca certa coherència entre el que s’aprèn a les aules i el que es requereix en el món real. No obstant, la notícia no ha agradat a Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), que a través deTwitterha lamentat la "privatització" del sistema educatiu públic. Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives, ho ha negat i ha recordat que és Educació qui liderarà tot aquest procés. "No comparteixo aquest punt de vista, perquè és justament al contrari", ha resumit.  El liderarà i també se suposa que el pagarà, perquè s’ha de veure quina quantitat destinarà la Generalitat a la formació del professorat de cara a assimilar la nova manera de modelar els alumnes. 

📢Ens alarmant @educaciocat aprovi implantar el model @escolanova21 a les escoles públiques

👉Més diners públics a mans privades com #LaCaixa, #JaumeBofill, #CIC i poc a poc es va privatitzant, com qui no vol la cosahttps://t.co/zxqUWrx10n#StopPrivatització @CGTEnsenyament pic.twitter.com/MDDOBClzCz

— aFFaC (@affac_cat) 19 de diciembre de 2018

El Govern articularà l’escola innovadora amb el concurs del’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, sota el paraigua d’Escola Nova 21, que ajudarà a crear una xarxa d’actualització educativa més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona, on aquesta malla ja funciona amb èxit sota el guiatge de la diputació. En l’acte de presentació, les alcaldesses de Sant Cugat, Santa Coloma, Sant Vicenç dels Horts, Montcada i Reixac i l’alcalde de Cerdanyola han romput una llança a favor del paper dels consistoris en matèria educativa malgrat mancar de competències. "Enfrontar-se al model anterior no és fàcil, i per això hem de posar de relleu el paper dels professors", ha ressaltat l’edil Núria Parlón. 

Unacomissió mixta, amb experts de totes les parts implicades, vetllarà pelcorrecte funcionament de l’invent. El projecte té data de caducitat, el 31 de juliol del 2020, moment en què hi ha previst que Escola Nova 21 s’extingeixi. A partir de llavors, s’espera que els centres educatius disposin d’un cert rodatge perquè aquesta relació funcioni d’una manera natural, perquè el treball en xarxa i les noves tècniques formatives ja siguin imparables. Si tot va com s’havia previst, i en paraules de Martínez, l’escola innovadora podria ser una realitat a tot Catalunya en el termini d’una dècada. "S’ha de fer una planificació a curt, mig i llarg termini, però tenim previst que la qualitat educativa arribi a totes les escoles en els pròxims 10 anys".

Noves maneres d’avaluar

La melodia de la iniciativa segur que els sona: treball per projectes i col·laboratiu, materials variats, menor suport en els llibres de text i, sobretot, noves formes d’avaluació. Les notes renovades van en aquest sentit, però són només un trosset de la paleta de propostes que busquen que l’estudiant sigui capaç de prosperar acadèmicament, més pel camí que realitza que per la qualificació final. Això inclou, tal com assenyala el pla, utilitzar tècniques com la rúbrica, un sistemad’autoavaluació i coavaluació amb el qual els alumnes disposen d’una pauta per saber quins criteris han de seguir i quin nivell per desenvolupar una tasca concreta. Són molts els centres públics que ja la utilitzen, amb molt bona acceptació tant per part dels xavals com del claustre de professors.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21, ha destacat la "transversalitat del projecte", tenint en compte els "diferents colors polítics" que conformen els municipis que se sumaran a la iniciativa, així com el fet de sumar-hi tant el Govern com les diputacions o els consistoris, que són, en definitiva, "els que més controlen i coneixen el territori". Ha insistit en la necessitat d’aconseguir "aliances àmplies" per generar aquest canvi educatiu i ha recordat que l’objectiu últim és aconseguir que qualsevol nen "trobi a qualsevol escola una experiència gratificant d’aprenentatge que aporti respostes alsreptes de la seva vida i de la societat en general". Aquesta entitat ja ha aconseguit aglutinar 500 centres, els 68% dels quals són públics, i el 15%, d’alta complexitat. "El lideratge –ha assenyalat Vallory– passa ara a mans de la conselleria; la nostra funció ara serà més operativa".  

Els centres comptaran ambl’apadrinament  de personal d’Educació que, mitjançant Escola Nova 21, “testarà, avaluarà i supervisarà els processos de canvi i les accions de formació vinculades, extraient-ne les evidències i els aprenentatges que permetin generalitzar aquest procediment de transformació dels centres educatius”. Sempre sota el mateix prisma, el d’una educació de qualitat, inclusiva i equitativa.