Els MOOC, el pati de l'esbarjo docent

Els MOOC són de vegades el pati de l’esbarjo dels professors que veuen a internet l’oportunitat de fer el que no poden a classe. Així hi ha cursos com ara “Tecnociència i ciència-ficció: de King Kong a Einstein” de la UPC, “La màgia a l’edat mitjana” de la UB (que va pels 60.000 inscrits), o el de “La cultura del te i la cultura del vi” que prepara la Universitat de Girona per a aquest any. És la transversalitat acadèmica que es reclama moltes vegades. 

O també cobrir una necessitat social, com el curs de Primers auxilis psicològics de la UAB o el de gestió forestal per formar futurs bombers voluntaris que prepara la Universitat de Lleida. N’hi ha per a tots els gustos, nivells acadèmics i interessos.

Alguns han permès descobrir comunitats curioses. És el cas del MOOC sobre Egiptologia que organitza la UAB i que va ser un dels primers en arrencar el format. “Ens van trucar del vicerectorat per suggerir-nos la idea perquè nosaltres organitzem el màster en Egiptologia, que és únic a Espanya amb uns 20 a 25 alumnes per any, i algú va pensar que podia tenir èxit”, explica el seu director, Josep Cervelló.

Déu-n’hi-do el que va tenir. Més de 100.000 alumnes inscrits, una quarta part el primer any, i un munt d’edicions, ara impossibles de calcular perquè a les plataformes comercials cada alumne comença quan vol. Tot i que també hi ha, com sempre en aquest tipus de cursos, molt abandonament.  

“El MOOC ens ha descobert autèntics entusiastes de la disciplina, capaços de treballar molt i de comunicar-se als fòrums. Hi havia aportacions de molt nivell. Som ja gairebé una ‘secta’, han obert grups a Facebook i continuen en contacte una vegada acabat el curs”, assenyala Cervelló. Entre ells, metges, filòsofs o matemàtics que comparteixen la seva afició. Alguns han passat del MOOC al màster, “perquè no demanem requisits previs, només que t’interessi”, afirma.

El gran canvi va ser el model de docència. “Va ser passar de veure’t la cara en una aula a parlar a ves a saber qui. El format, a més, és traïdor, perquè costa molta més feina del que sembla, però ja li hem agafat el gust i ara estem pensant si virtualitzem el màster amb vídeos i classes per Skype”, suggereix.

Mantenir els continguts renovats també és un repte, perquè malgrat el que algú pugui pensar, en egiptologia l’actualització és constant. Han llançat una ‘spin-off’: un altre MOOC sobre la Vall dels Reis, i en preparen un altre sobre els jeroglífics, molt més especialitzats.

Un altre bestseller ha sigut el curs de “Correcció, estil i variacions de la llengua espanyola”, que dirigeix Santiago Alcoba i que és únic. O el de Processat d’aliments de la Universitat de Lleida. “Els alumnes catalans eren una minoria. Hi havia gent de fins a 100 països”, afirma Francisco García, vicerector del centre.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

“La necessitat d’arribar a una audiència més àmplia per justificar el cost limita que es facin en anglès o en castellà”, admet García. La UPF, de fet, és de les poques que fa MOOC en català: un sobre fabricació digital, un altre sobre Ramon Llull, un tercer sobre innovació i un altre sobre la llengua de signes catalana, curiosament el que té més èxit.

“Va ser una idea personal que vaig proposar al director de Future Learning. Me la va acceptar perquè la seva germana és sorda i està molt sensibilitzat pel tema. Vam tenir 6.000 alumnes en la primera convocatòria, perquè la llengua de signes catalana és molt semblant a la dels EUA”, explica Manel Jiménez, director acadèmic del Center for Learning Innovation and Knowledge (CLICK) de la UPF.  També en tenen un altre per explicar en anglès què és Catalunya.