Wert: de toro brau a toro afaitat

Gairebé cap diputat sabia què podria aportar al debat sobre el pacte educatiu l’exministre –el seu nom anirà associat a la llei més criticada de la història–. La compareixença de José Ignacio Wert a la subcomissió del Congrés que analitza com sortir del mal pas en què aquest va posar el sistema educatiu l’havia demanat el grup d’Units Podem, segurament per la capacitat de l’exministre de generar espectacle.

    

El ganxo mediàtic el manté, és cert, però l’home que va dir que era com els toros braus, que «creix amb el càstig», va semblar més aviat un toro afaitat. En deu haver après del president del Govern, que ha elevat el tancredisme (art del toreig que consisteix a quedar-se immòbil perquè el toro no envesteixi) a manual de supervivència en el poder.

GESTIÓ

L’actual titular de l’ambaixada d’Espanya davant l’OCDE va deixar per a un altre dia les seves frases per a la història i es va concentrar a defensar la seva gestió sense marge per a l’autocrítica.  Aquesta la poden exercir en més bones condicions els altres, va venir a dir. Així va derivar l’aspecte més negatiu del seu mandat, la caiguda de la inversió pública en educació en el 15%, a la crisi i a les decisions d’Hisenda. A pesar de les seves retallades de les beques, va assegurar que la seva «màxima preocupació» i les negociacions «més dures» que va mantenir al capdavant del seu departament les van tenir com a protagonistes, perquè les considera l’«ingredient instrumental essencial» per a l’equitat.

INDICADORS

Wert va dedicar gairebé tota la seva intervenció a repassar la millora de tots els indicadors educatius des que es va fer càrrec de la cartera d’Educació a finals del 2011 fins a la seva destitució, amb especial incidència en la reducció de l’abandonament escolar abans d’hora. Una cosa que diversos portaveus van aprofitar per prendre-s’ho com una elogi a la LOE, la llei anterior a la LOMCE de Wert, amb uns efectes que encara no havien pogut començar a notar-se durant el seu mandat. Ni tan sols davant aquest càstig va envestir l’exministre. «No hi entraré», va respondre.

  

 Fidel al seu ideari, Wert va defensar les avaluacions, paralitzades pel seu successor, com a eina per mesurar el rendiment dels estudiants i dels docents del sistema; i va dir que aquestes proves van crear al seu dia «el malentès més gran» pel que fa al seu objectiu. La seva experiència al capdavant d’Educació no li deu haver resultat gaire grata perquè va confessar al final que no té «ganes de tornar a ser-ho» (ministre). 

Notícies relacionades

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

Una FP lligada a l’evolució social

    

I això que la seva autoestima segueix intacta després de sentir l’allau de crítiques que li van regalar gairebé tots els grups parlamentaris i assabentar-se que el PP ha desmuntat les seves revàlides. «A la meva edat no em sento desacreditat per res», va respondre quan se’l va inquirir als passadissos per aquesta marxa enrere. «En política s’ha de tenir flexibilitat intel·lectual i no prendre’s les coses com una qüestió personal», va afegir. Sí que sembla haver-ne après.