Singapur encapçala totes les classificacions de l'informe PISA

Mestres que entren a la classe d’un company i que després comparteixen com ha anat i suggereixen què es pot millorar. Docents nous que durant els primers anys d’exercici són tutelats per un professor veterà, a qui consulten els dubtes pedagògics. Directors de col·legi que escullen els seus mestres segons les necessitats d’aprenentatge dels alumnes... La clau de l’èxit de Singapur, el país que ha copat el número u en els tres rànquings de l’informe PISA, és la preparació dels seus mestres.

Un professor singapurès realitza una mitjana anual de 100 hores de formació permanent, explicava fa uns mesos a aquest diari Andreas Schleicher, director de l’àrea d’Educació de l’OCDE. A Singapur han entès que la capacitació dels docents no ha de limitar-se només a l’etapa universitària, sinó que és determinant per a l’èxit escolar dels alumnes i s’ha d’estendre al llarg de la vida del docent, mentre aquest exerceixi la professió.

«No cal que tornin tots a la universitat, evidentment, només cal que es mantinguin al dia, que col·laborin entre si a l’aula o a les reunions que realitzen a cada centre o amb el qual intercanviïn experiències… A més a més, tot això no costa diners», destaca Schleicher.

A Singapur, igual que en altres països de l’est asiàtic com el Japó, «la millora dels resultats educatius ha sigut notable, per exemple, perquè s’ha apostat fort per atraure, desenvolupar i retenir el millor talent. No pot ser que només es converteixin en mestres aquells que no saben a què dedicar-se», va constatar el responsable de la política educativa de l’OCDE.

A més a  més de la qualitat dels mestres, el miracle de Singapur, un país fundat el 1965, és fruit també d’una cultura en què l’educació dels nens és una prioritat per a les famílies, una qüestió d’Estat, fins i tot, que s’anteposa a tota la resta.

Només les millors notes

«Singapur ha invertit molt seriosament a dotar-se d’un cos docent de qualitat, cosa que li ha permès elevar el prestigi i l’estat de l’ensenyament i atraure els millors graduats», va explicar ahir a la BBC Sing Kong Lee, vicerector de la Universitat Tecnològica de Nanyang, a la qual està vinculat l’Institut Nacional d’Educació de Singapur. Per aquest centre passen tots els mestres del país, que recluta els seus docents entre el 5% de graduats amb millors notes.

Hi ha un altre element determinant a Singapur: l’estabilitat. El país va posar en marxa el 1993 un programa, anomenat Edusave, al qual inicialment es van assignar 1.000 milions de dòlars de pressupost. Actualment, l’Edusave es manté i rep 5.500 milions de dòlars de les arques públiques.

La seva implantació no va ser senzilla. La transició a un model en el qual les noves tecnologies són presents des que els alumnes ingressen en el sistema als tres anys i en què es fomenta l’aprenentatge de llengües estrangeres des del primer moment, va ser molt complicada en un país amb regles institucionals molt establertes.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Com Singapur, també es col·loquen al capdamunt del rànquing PISA altres economies asiàtiques. 

El Japó, Corea del Sud, Taiwan i algunes ciutats xineses ocupen llocs destacats. El seu model, extremadament competitiu en alguns casos, es contraposa al de les escoles «més equitatives» de Finlàndia, Estònia i el Canadà, també molt ben situades. «La disjuntiva que es plantegen alguns governs entre l’excel·lència i l’equitat és una falsa disjuntiva», denunciava Schleicher. Portugal, Polònia, Alemanya, Turquia han fet grans progressos en equitat en 10 anys, sense que per aquest motiu les seves escoles hagin deixat de vetllar per la igualtat d’oportunitats, va subratllar.