El futur del llibre de text

No és estrany, quan un visita una d’aquelles escoles que han introduït les anomenades metodologies innovadores, veure com els alumnes treballen amb materials elaborats pel mateix col·legi. Les batejades com a escoles sense deures, sense exàmens i sense pupitres, també són escoles sense llibres de text. ¿Un exemple? N’hi ha molts, però el col·legi públic Els Encants, a l’Eixample de Barcelona, n’és un de molt clar. Amb la col·laboració dels professors i els suggeriments dels estudiants, Els Encants ha desenvolupat els seus propis recursos didàctics, unes capses temàtiques de diferents mides i amb continguts d’allò més variats, a través de les quals els alumnes, individualment o en grup, treballen continguts i competències, cadascú al seu ritme.

Encara que cada setembre, amb la tornada al col·le, torna a escena la discussió sobre el preu i la quantitat dels llibres de text que carreguen les famílies i els estudiants, el cert és que cada vegada són més les escoles que en redueixen el nombre. L’Associació Nacional d’Editors de Llibres de Text i Material d’Ensenyament (ANELE) ho il·lustra amb dades: mentre que el 2008 cada escolar espanyol tenia assignada una mitjana de 7,13 llibres de text per curs, el 2015 la mitjana va ser de 4,94 exemplars. Això és, un terç menys. La crisi també els ha passat factura.

¿Això significa que el manual escolar està condemnat a desaparèixer? Els moviments de col·legis que prescindeixen dels manuals escolars advoquen, en línies generals, per la seva supressió definitiva. Afirmen que el llibre, almenys tal com s’ha conegut fins ara, és una cotilla i animen els docents a anar a les fonts d’informació originals, a estimular en l’alumne el treball de camp i la investigació a partir dels elements que troba en el seu entorn. Els pedagogs, en canvi, no creuen que el llibre de text acabi morint. D’entrada, perquè ja hi ha unes quantes editorials que treballen en la seva reconversió.

No es tracta, però, «de traslladar el llibre de text de tota la vida a un pdf, com es va fer fa uns anys, quan es va pretendre que cada alumne treballés amb el seu propi ordinador», avisa Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona (UB). «Ara la tendència és crear plataformes digitals de serveis», diu Àlex Egea, professor de Teoria i Història de l’Educació també a la UB.

TRANSFORMACIÓ

Això és el que fa, per exemple, l’editorial Teide, que es troba en ple procés de transformació dels seus productes. «Són materials que permeten treballar segons enfocaments globalitzats, no són continguts lineals com ho eren fins ara els llibres de text», explica Egea, que assessora la companyia catalana. El seu plantejament, afegeix, és que el llibre de text sigui «una eina pedagògica més, que s’utilitzi segons les necessitats de cada alumne i de cada grup de classe». Del treball que fa, cada alumne en deixa anotacions en un quadern (aquest sí, de paper), on queda constància de la seva evolució, «perquè el professor, la família i ell mateix vegin com avança».

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

També l’editorial Planeta, a través de la plataforma AulaPlaneta, treballa en un projecte similar. Com en el cas de Teide, a més dels continguts digitals, AulaPlaneta ofereix la possibilitat d’anar a les fonts originals, planteja activitats de grup o individuals als alumnes i presta assessorament als docents sobre les diferents opcions didàctiques. El seu següent pas –també en una fase de desenvolupament molt avançada– serà donar eines per avaluar l’aprenentatge.

«El llibre de text té mala fama, perquè molts l’interpreten com allò a què el professor s’ha d’ajustar, com un element que limita l’autonomia del docent», admet Joaquim Prats. «Però jo no crec, en absolut, que el docent que segueix un manual no tingui criteri propi o que no sàpiga què ha d’impartir», prossegueix. Als que el consideren una cotilla, els replica interpel·lant-los sobre «com el fan servir i quant el fan servir». H