Un punt d’inflexió per rellançar el sistema educatiu català

Dos informes internacionals —PISA 2022 i TIMSS 2023— van fer saltar les alarmes sobre el nivell de l’alumnat català, revelant un retrocés acadèmic en ciències, matemàtiques i comprensió lectora. La reflexió generada davant aquests resultats es materialitza ara en tota una sèrie de mesures per revertir la situació, dins del Marc de millora per la llengua i les matemàtiques. El seu objectiu és convertir-se des d’aquest mateix curs en «un punt d’inflexió del sistema educatiu català», tal com va remarcar la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, en la seva presentació.

Aquesta iniciativa està dotada d’un pressupost de gairebé 130 milions d’euros i contempla 30 mesures, algunes de noves i altres de continuistes, que tenen com a missió situar Catalunya, en una posició de referència en qualitat educativa, a més de donar resposta immediata als mals resultats aconseguits en les diferents proves diagnòstiques. A grans trets, el pla busca millorar el rendiment acadèmic en matemàtiques i llengua, reduir les desigualtats educatives, reforçar la formació i suport al professorat, impulsar l’avaluació i el seguiment dels resultats i promoure la col·laboració amb tota la comunitat educativa.

Reptes educatius

Partint d’això, el Govern català ha detallat un conjunt d’actuacions per respondre als reptes que evidencien les últimes avaluacions internacionals. Així, s’ha posat en marxa l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació i s’ha reforçat el paper de la Inspecció d’Educació a fi de detectar àrees de millora i aplicar estratègies a cada escola.

En l’àmbit curricular, el Departament d’Educació i Formació Professional ha distribuït entre el professorat orientacions amb els coneixements essencials i exemples pràctics que facilitin la planificació docent en l’àmbit de les matemàtiques i la llengua, mentre que al llarg del primer trismestre ho farà amb la resta de matèries. Un altre dels eixos serà la creació d’un programa experimental de zones de governança educativa, que establirà un nou model per prendre decisions més adaptades a cada territori. El pla també busca reduir la inestabilitat en els centres amb l’estabilització dels claustres. Així mateix, es dona prioritat a la competència lingüística i matemàtica en les hores de gestió autònoma.

En paral·lel, s’ha arribat a un acord marc amb les universitats per adaptar la provisió de places a les necessitats del sistema. Per reforçar la formació docent, es convocaran ajuts econòmics per a tres postgraus especialitzats en matemàtiques i llengües, dels quals es beneficiaran 1.190 professors. L’estratègia també inclou un programa de benestar emocional i salut mental per a alumnes, així com la creació de la primera càtedra d’altes capacitats. Al seu torn, es posa en marxa un programa temporal de suport intensiu en matemàtiques, que arribarà a aquells centres amb més marge de millora, des de 3r de primària fins a 4t d’ESO.

Acord amb l’OCDE

Notícies relacionades

Pensar com un 'Chief Future Officer', el futur de les empreses

L’FP es posa en marxa amb un rècord de places i una oferta renovada

Finalment, un acord format amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) suposarà una inversió anual de 370.000 euros durant tres anys per millorar resultats d’aprenentatge, reduir desigualtats i impulsar la inclusió. Aquest conveni permetrà analitzar els factors que influeixen en el rendiment de l’alumnat i identificar les mesures de millora.

A aquestes mesures se n’hi sumen altres d’addicionals, especialment en els àmbits matemàtic i científic, o bé per millorar la fluïdesa en llengües, com la millora de biblioteques escolars o l’increment dels esforços en anglès. També existeixen programes transversals impulsats al costat d’altres conselleries, com aquells per promoure l’educació en sostenibilitat, despertar vocacions científiques entre les alumnes o fomentar l’alimentació saludable.