Massa colzes

La superfície d'un quadrat és el resultat de multiplicar la base per l'altura i l'àrea d'un cercle és pi vegades el radi al quadrat. ¿Recorden com van aprendre aquestes fórmules? ¿Ho van fer tractant de comprendre què signifiquen aquests termes i comprovant que efectivament era així en casos reals? ¿O s'ho van aprendre de memòria, posant-hi colzes? Espanya, ho diu una altra vegada l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), és un país que tira massa de la memorització.

Segons la informació que es va recollir a l'últim Informe PISA i amb les respostes d'una enquesta que es va passar als estudiants de 15 anys que van realitzar les proves, els alumnes espanyols estan en el grup del davant, junt amb els del Regne Unit, Irlanda, els Països Baixos i Uruguai, a aplicar estratègies de memorització per aprendre Matemàtiques. I un de cada cinc joves espanyols (el 19%) confessa que s'aprèn l'assignatura a base d'empollar, sense preocupar-se gaire per comprendre què està estudiant. Cert és que al Regne Unit aquest percentatge creix fins al 37%, però si un es fixa en els països més ben situats en resultats en Matemàtiques, la taxa baixa al 10% a Hong Kong i al 5% al Vietnam.

NOMÉS EN CASOS COMPTATS

¿Això és dolent? Doncs depèn, diu l'OCDE. “En algunes situacions, la memorització és útil, fins i tot necessària”, afirma. Es poden donar casos d'estudiants que són capaços de reflexionar, de trobar l'aplicació a unes dades concretes que han memoritzat prèviament; n'hi ha que memoritzen perquè això els limita l'ansietat, ja que els permet controlar unes normes mínimes i uns procediments matemàtics que els donen seguretat, i, en tercer lloc, la memorització aporta fluïdesa i agilitat mental, sobretot amb els primers números, abans que al nen se li demani abordar problemes més complexos.

Notícies relacionades

Catalunya rebaixa la taxa de repetidors al 5,6%

Amics grans per a la repesca

Això sí, l'organització insisteix que als 15 anys, els joves deuen d'"aprendre Matemàtiques d'una manera més reflexiva, creativa i ambiciosa, el que implica l'exploració de formes alternatives de la recerca de solucions, la capacitat fer les connexions des de diferents perspectives”.

En canvi, Espanya no està gens malament situada quan del que es tracta és de treballar en petits grups a l'aula o de deixar que els estudiants participin en activitats i debats a classe. D'entre les noves metodologies, on encara queda més camí per recórrer és en l'aplicació de sistemes de treball adaptats al ritme i al nivell de cada alumne, cosa que els experts denominen l'adaptació curricular.