COMPTE ENRERE PER A LA TORNADA AL COL·LE

El curs comença amb rècord d'alumnes però encara amb menys professors que abans de la crisi

Ensenyament preveu 1,57 milions d'estudiants el 2016-2017, amb 66.400 docents a la pública

CCOO assegura que segueixen faltant 7.000 mestres per cobrir les necessitats sorgides aquests anys

mjibanez35334766 barcelona      31 08 2016   sociedad   uno de las profesores160901144220

mjibanez35334766 barcelona 31 08 2016 sociedad uno de las profesores160901144220 / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Amb gairebé 8.000 estudiants més que l'any passat, les escoles catalanes batran el curs 2016-2017 un nou rècord d'alumnes: 1,57 milions. Ho faran, no obstant, amb una plantilla docent que encara no cobreix les baixes de mestres sofertes durant els anys de retallades educatives, malgrat el reforç de 800 docents extra assignats aquest any. Aquest serà, segons ha avançat la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, l'últim curs en què la població escolar de primària creixi a Catalunya respecte a l'any anterior. “A partir del 2017, la previsió és que comenci a haver-hi menys estudiants d'aquesta etapa”, ha advertit. Amb això vol dir de cara a les futures contractacions de mestres.

Sigui com sigui, en aquest any de nou augment, Ensenyament segueix sense revertir les tisorades de la passada legislatura. Només el 2012-2013, van desaparèixer del llistat de nòmines de la conselleria prop de 3.000 professors, que han sigut parcialment coberts en els tres últims cursos per al voltant de 2.500 efectius. A l'altre costat, en aquest període la població escolar ha augmentat en gairebé 48.000 alumnes. Els nous mestres, adverteixen els sindicats, estan subjectes a unes condicions de treball molt més precàries que les dels que se'n van anar. “Només per atendre l'augment d'alumnes farien falta 7.000 docents més”, clama el sindicat CCOO a Catalunya.

L'anunci de Meritxell Ruiz que els mestres substituts començaran a treballar ja el pròxim 8 de setembre (en lloc del primer dia de classes, com estava sent habitual els últims anys) tampoc convenç es organitzacions sindicals, que critiquen que, una vegada més, “el departament s'estalvia una setmana de sou dels treballadors”. La titular d'Ensenyament ha informat que aquesta entrada ‘anticipada’ costarà uns 1,2 milions d'euros, “encara que falta conèixer el nombre total de substituts per tenir una xifra més exacta”, ha precisat.

MÉS RECURSOS PER A L'EQUITAT

A Catalunya, ha assegurat la consellera, el 76 % dels docents substituts s'incorporen als centres escolars abans dels 15 dies recomanats en el decret de racionalització de la despesa educativa, dictat l'abril del 2012 pel llavors ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Això passa, ha insistit, especialment en els 340 centres públics (237 de primària i 103 de secundària) considerats d'alta complexitat socioeconòmica, “on les places que quedin vacants es cobriran des del primer dia”, ha promès la consellera.

Notícies relacionades

Una de les (poques) novetats d'aquest curs, que a Catalunya s'estrena el pròxim 12 de setembre, és la creació de nous perfils professionals dels docents. ¿Què vol dir això? Que Ensenyament busca professors especialitzats en àrees com les metodologies de treball per a projectes i en immersió lingüística. “L'objectiu és que, cada vegada més, els professors s'ajustin al projecte educatiu de cada centre”, ha subratllat la consellera. A més dels docents innovadors i especialitzats en immersió, també es buscaran perfils d'experts en foment de la lectura i biblioteques escolars, en educació visual i plàstica i en docència de dues especialitats d'ESO.

Entre els 798 nous docents previstos, Ensenyament té previst destinar 140 dotacions a l'escola inclusiva, una de les prioritats d'aquest curs, en què, previsiblement, per fi es donarà llum verda al decret que ha de regular com serà el sistema d'inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a Catalunya. En qualsevol cas, ha advertit la consellera Ruiz el desplegament de la nova normativa estarà a expenses dels recursos econòmics i, per tant, de la possibilitat del govern de Junts pel Sí d'aprovar uns nous pressupostos.