"Vull ser periodista des dels 10 anys"

Periodisme, segons un estudi d'Adecco fet públic fa deu dies, és una de les carreres amb menys sortides professionals. En resum, la demanda és molt superior a l'oferta de treball. Passa el mateix amb Dret o Sociologia, però és la de Periodisme la que aquí importa perquè és la que ha triat Laura Cercós. Aquesta noia del barri de Sants de Barcelona pot estudiar el que vulgui perquè ha tret un 9,7 a la selectivitat, la nota més alta de la província de Barcelona, empatada amb quatre xavals més que s'han quedat a tres dècimes de la perfecció. De l'extrem de les ciències a l'altra punta de les lletres, hauria entrat en qualsevol facultat, però des de cinquè de primària ho ha tingut sempre clar: vol "explicar històries, investigar, buscar el fons de les coses". 

Laura ha tret quatre deus; en Anglès, Història, Castellà i Literatura Catalana. La qualificació més baixa ha sigut un perdonable nou en Llatí. Diu que encara que els exàmens li van anar bé, no s'esperava un resultat tan bo. La seva trajectòria posa les coses al seu lloc. Va iniciar els seus estudis a l'escola Barrufet, on fa anys que impulsen l'educació que moltes escoles sembla que acaben de descobrir: ensenyament per projectes, el nen com a protagonista de tot el procés formatiu, participació, autoavaluació, res de deures...

UNA NOIA EXIGENT

Diu la seva mare, Lídia Tuset, que la Laura és "molt exigent i sempre li sembla que pot fer millor les coses". Els pares són tots dos llicenciats en Química, així que no es pot dir que hagin influenciat gaire la Laura. I si ho haguessin intentat, és clar que la vocació de la noia ha pogut amb ells. "Sempre ho he tingut clar. M'agradaria treballar a la secció d'Internacional..., o potser en informació local". La Laura ja col·labora a Sants 3 Ràdio, una emissora local que va néixer el 1997 de la mà d'un grup de xavals de 14 anys. A Twitter se la pot veure cobrint festes majors del barri, festivals artístics o mobilitzacions contra les retallades en educació. Potser aquest dijous serà ella la protagonista d'algun dels seus programes. 

La Laura Cercós (@cercos_tuset) ha parlat sobre l'#Expressants amb la @nuriaesterri, del @secretariat_shb. pic.twitter.com/1pwW4W3xgU

— Martí Odriozola (@martiodriozola) 20 de febrero de 2016

Notícies relacionades

Carta a Laura, la periodista

La xarxa d’Escoles Europees impartirà el català als alumnes espanyols que ho demanin

Assegura no haver copiat mai. "Potser alguna vegada he preguntat alguna cosa, però no ho record...". Són els seus companys de classe els que sovint li demanaven que s'assegués a prop seu, en algun pupitre on els arribés la vista als que notaven l'alè del suspens al clatell. Ella sempre va treure bones notes, però mai s'ha sentit una 'empollona'. Ha estudiat sempre en centres públics, cosa que, als seus ulls, demostra que la bona formació "no és qüestió de pagar més o menys". Sobre les reformes educatives, comenta que l'important és que els professors siguin bons, "encara que ajudaria que d'una vegada es posessin d'acord". Explica que no s'ha tancat a estudiar "com una boja". De fet, al maig se'n va anar quatre dies al Marroc amb l'Esplai Sant Medir. Després, amb calma, va obrir els llibres. "Una setmana abans dels exàmens ja ho tenia tot", comparteix.    

Ara es matricularà a la Pompeu Fabra perquè està més a prop i perquè l'atrau el pla d'estudis. La Lídia diu que a la Laura "li agrada escriure, opinar, investigar". Sens dubte es tracta d'amor de mare, però alerta, perquè la seva filla va guanyar aquest any un premi de fotoperiodisme de denúncia per un projecte en el qual es podia llegir el següent: "Per utilitzar el fotoperiodisme com a eina de transformació social és necessari distanciar-se de la influència econòmica i crear un nou periodisme independent de qualsevol empresa o elit que el pugui limitar".