EDUCACIÓ A CATALUNYA

El rebuig a la LOMCE i a la 'programació' dels alumnes esvalota les proves de sisè de primària

Més de 77.000 estudiants catalans inicien els exàmens, que un grup de famílies insta a boicotejar

Ensenyament assegura que a Catalunya no s'estan aplicant les proves previstes per la LOMCE

 

  / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Gran part dels 77.323 alumnes catalans de sisè de primària que ahir estaven convocats a realitzar les proves de competències bàsiques les van fer aliens a la polèmica que els adults mantenen al voltant d’aquests exàmens. Relativament satisfets amb el nivell de dificultat de les preguntes amb què es van trobar en la primera jornada de proves (de Llengua Catalana i Matemàtiques), als xavals tot el que els preocupa ara és que la sessió d’avui (amb Llengua Castellana i Llengua Estrangera) «sigui, com a mínim, igual de fàcil».

    Però, malgrat la normalitat vista a les aules, les proves d’avaluació de final de primària han arribat aquest any immerses en una doble controvèrsia. La primera, la decisió de la Generalitat de no aplicar a Catalunya la prova externa (la també anomenada revàlida de sisè) tal com la preveu la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, la LOMCE, i la segona, l’opció que ha pres un grup de famílies de no portar aquests dies els seus fills a classe per no sotmetre’ls a aquests exàmens. 

    Aquests pares, agrupats a la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), argumenten que aquesta mena d’avaluacions no mesuren realment les habilitats personals i socials dels alumnes, sinó que, pel fet de ser una prova idèntica per a tots els estudiants de sisè (visquin on visquin, estudiïn com estudiïn), el resultat és poc ajustat a la realitat i les polítiques educatives que se’n desprenen acaben resultant homogeneïtzadores.    

ENTRENAR L’EXAMEN

A més a més, asseguren els detractors de les proves, mal aplicades, aquestes proves generen un efecte poc desitjable: cada vegada són més els col·legis que preparen o «entrenen» els alumnes expressament per a aquest examen, com passa des de fa anys amb la selectivitat durant gran part del batxillerat. Malgrat rebre el suport de la Fapac, la principal federació d’ampes de Catalunya, el boicot a les proves ha sigut molt minoritari.

    A més a més, alerten els pares, tal com està redactada la LOMCE, continua oberta la possibilitat que els resultats dels estudiants serveixin per elaborar rànquings d’escoles. Això, malgrat que el Ministeri d’Educació va publicar el 26 d’abril passat una ordre en què semblava rectificar, al prohibir la publicació dels resultats als territoris que són gestionats directament pel ministeri. «Com a gest de cara a la galeria està molt bé –avisen les famílies–, però és una mesura que, en principi, només s’aplica aquest any i únicament a Ceuta i Melilla, que és on el ministeri organitza directament les proves». No afecta, entenen, la resta d’autonomies, que segueixen regint-se pel decret de novembre del 2015 que regula aquestes proves. 

    La prova, que Ensenyament realitza des del curs 2008-2009, es limita, insisteix la Generalitat, a «avaluar el grau d’adquisició de les competències bàsiques a l’acabar la primària. Això servirà perquè, en el pas de l’alumne a l’educació secundària, se li pugui donar un reforç en les matèries que ho necessiti», al·legava aquest dimarts la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz. A més a més, va recordar Ruiz, els estudiants catalans no faran aquest curs l’examen de Ciències que preveu la LOMCE, ni se’n faran públics els resultats, més enllà de l’informe personal que rebran les seves famílies i els directors dels seus col·legis.

    Catalunya s’ha situat en la línia d’altres comunitats autònomes que aplicaran (la majoria, la setmana que ve) una prova «adaptada», a partir del que dicta la LOMCE. Aquest examen ha sigut elaborat per consens entre les comunitats d’Astúries, Aragó, Cantàbria, la Comunitat Valenciana, Balears, Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia.

Notícies relacionades

    La fórmula de les autonomies autodenominades rebels a la LOMCE ja li està bé al ministeri. Així ho va expressar ahir el seu titular, Íñigo Méndez de Vigo, que va manifestar que «qualsevol sistema que hagi de millorar ha de saber com fer-ho i per a això les avaluacions són necessàries». «És cert que hi ha comunitats que ja ho feien, em sembla molt bé, és una cosa que hem de fer tots per tenir una homogeneïtzació», va afegir.

    El que opinen els pedagogs és que la clau no és si s’han de fer avaluacions, sinó com han de ser aquestes proves. «Necessitem nous sistemes, nous mecanismes que ens permetin saber si un alumne ha adquirit habilitats que són difícils de mesurar, com per exemple l’esperit crític o la capacitat de treballar en equip, però que són competències que li seran necessàries en la seva vida adulta», indicava Boris Mir, director adjunt del programa Escola Nova 21 i exdirector de l’institut escola Les Vinyes de Castellbisbal, un dels centres referents a Catalunya del nou model d’educació innovadora.