Pares que fan de negres dels nens

Tres dècades fa que Cristina Gutiérrez està dedicada a l'educació i mai en tots aquests anys s'havia trobat amb xavals amb problemes com els d'ara. "D'un temps ençà, hem observat que els nens arriben estressats, amb moltes pors, amb una autoestima molt baixa i amb una gran falta de confiança", explica aquesta experimentada educadora, que dirigeix La Granja Escola de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), per on anualment passen uns 10.000 alumnes i 1.300 professors. "Molts vénen aquí de colònies, i això significa que mengen, sopen i dormen a les nostres instal·lacions i això ens permet veure com es relacionen els estudiants en diferents contextos", precisa.

Entre estranyada i una mica preocupada, a Gutiérrez se li va acudir fer una enquesta entre docents i pares d'estudiants per tractar d'esbrinar què ha canviat tant. I, sobretot, per què. Les respostes (una mica més d'un miler) les va sistematitzar Rafel Bisquerra, professor de la Universitat de Barcelona especialista en Mètodes d'Investigació i Diagnòstic de l'Educació, i les conclusions, publicades recentment, ho deixen ben clar: els escolars d'avui estan excessivament protegits. "¿Per què hi ha tants pares que carreguen amb la motxilla del nen quan aquest surt de classe? ¿Per què no la pot portar cada nen fins a casa? ¿Per què no es preparen, a partir de certa edat, ells mateixos l'entrepà de l'esmorzar?", assenyala la directora de La Granja. Els pares estan assumint, cada vegada més, tasques que corresponen als fills. Tasques quotidianes i també tasques escolars.

PERQUÈ ESTAN CANSATS

"Un 83% dels mestres que han participat en la investigació han detectat que, més d'una vegada, són els pares els que han fet, amb la seva pròpia cal·ligrafia fins i tot, els deures dels seus fills", prossegueix. Quan la pregunta es fa als progenitors, el percentatge baixa radicalment, "i això demostra que molts pares no són ni conscients que els els estan fent", indica Gutiérrez. De només el 9% d'adults que han reconegut fer els deures dels seus fills, un terç han respost que els fan quan el nen està massa cansat i, gairebé la meitat, "perquè consideren que els seus fills tenen massa deures i així els alliberen de tanta càrrega", indica Gutiérrez. La resta, una mica més del 15%, "els fan ells perquè el nen no els volen fer".

Notícies relacionades

L'OMS alerta que els deures perjudiquen la salut

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

La intervenció dels pares en els treballs escolars no es limita només a quan els alumnes són petits. "Ens hem trobat amb estudiants de segon d'ESO que només fan els deures si estan amb els seus pares... I quan a aquests últims els hem preguntat per què cedeixen i no deixen que els xavals s'espavilin per si mateixos, han respost que fa tant de temps que fan els deures junts que ja no saben com trencar aquesta rutina", explica l'educadora. "A vegades, els pares no són conscients que estan fent una cosa malament -afegeix-, fins al punt que més d'un professor ha hagut de sentir com els adults demanaven que no faci fer tasques tan difícils, perquè ja no podien ajudar els seus fills".

LA PUNTA DE L'ICEBERG

Fer els deures dels fills pot ser que només sigui la punta de l'iceberg. Encara que a Espanya hi ha poques investigacions sobre les conseqüències de la denominada hiperprotecció parental (gairebé tot el que s'ha estudiat en aquest sentit s'ha fet als Estats Units), aquí ja comença a haver-hi alguns senyals d'alarma. Si els nois de 15 anys espanyols són, en un altíssim percentatge, incapaços de programar un aparell d'aire condicionat, com va demostrar l'últim informe PISA sobre habilitats tecnològiques, ¿no deu ser perquè a casa han tingut sempre un adult que ho fa per ells? Això per no mencionar el cada vegada més preocupant nombre de casos de violència de fills contra pares o l'advertència feta recentment pels metges sobre la xifra de joves que s'autolesionen davant de situacions d'estrès o de frustració.