Luz Rello Sánchez: "La dislèxia causa el 40% de l'abandonament escolar"

Doctora en Ciències de la Computació per la Pompeu Fabra, ara prossegueix les seves investigacions a la universitat nord-americana Carnegie Mellon, a Pittsburgh. Un esforç que té fruits: Luz Rello Sánchez (Sigüenza, 1984) recull avui a Barcelona un premi de l'Obra Social La Caixa per recolzar el seu projecte www.changedyslexia.com.

-¿Què és exactament la dislèxia? Una dificultat específica d'aprenentatge, d'origen neurològic, que afecta la lectura i l'escriptura.

-Per entendre-ho: vols escriure «melocotón i acabes posant «metocolón». Sí, la transposició de lletres és una manifestació del trastorn, però curiosament de les menys usuals; hem analitzat els errors de 10.000 nens. El problema és que l'aprenentatge de qualsevol disciplina passa pel filtre de la lectura i l'escriptura.

-Ja. Com més s'assemblen els sons i les lletres entre si, més errors es cometen.

-Que es tradueixen en suspensos al col·le. Sí, són nens que treuen pitjors notes. Segons xifres del Ministeri d'Educació, el 40% de l'abandonament escolar es deu a la dislèxia. El 10% de la població en té.

-¿Com es detecta? És molt difícil, per això se la coneix també com a «trastorn ocult». Ara mateix, la manera més freqüent de diagnosticar-la és pel baix rendiment escolar; és a dir, quan ja és molt tard, quan el xaval ja està suspenent. Per això hem creat l'aplicació Dytective.

-La del guardó. ¿En què consisteix? Es tracta d'un detector en línia, gratuït, que permetrà obtenir un diagnòstic de risc amb una precisió del 90%. L'estem desenvolupant en castellà, català, anglès, alemany i àrab.

-Posa molt èmfasi que és gratuït. És que un diagnòstic de dislèxia pot costar fins a 1.000 euros, i és un informe necessari perquè al nen se li apliquin adaptacions a l'escola, com el dret als exàmens orals. M'arriben correus de famílies que no poden pagar-lo.

-¿Per què tanta implicació? Jo tinc dislèxia. Me la va detectar als 11 anys, a cinquè de primària, una professora que també era psicòloga.

-¿Suspenia molt? No gaire; només llengua i literatura. La professora es va adonar que treia males notes per un problema de llenguatge i no perquè fos tonta. Era el que pensava tothom.

-S'ho va passar malament, doncs. Sí, perquè t'arribes a convèncer que és veritat, que ets tonto. Treballes moltíssim, més que els teus companys, i treus pitjors notes. Les rialles a classe, quan llegeixes en veu alta, et van minant. Em vaig sentir molt sola durant l'època de l'escola.

-M'ho imagino. Tots els nens amb dislèxia acostumen a tenir l'autoestima baixa i danys emocionals. Tingui en compte que no poden confiar al cent per cent en el que han llegit o han escrit.

Notícies relacionades

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

Una FP lligada a l’evolució social

-Aquesta història pertany al passat. ¡Ha arribat al grau de doctora! Si no fos pels meus pares, no seria on sóc. M'ajudaven amb els deures i van fer un gran esforç econòmic, quedant-se sense vacances durant anys, perquè estudiés anglès a l'estranger, per adquirir l'idioma per l'oïda.

-¿Atorga algun avantatge la dislèxia? Trigo més a llegir i a escriure un text, però en contrapartida m'ajuda en certes coses. Sóc molt més creativa. Compensem amb altres estratègies cognitives.