Crítiques al ministre per eludir la reforma a fons de la universitat

Quan el llavors secretari d'Universitats de la Generalitat, Joaquim Prats, va viatjar a Madrid el 2006 per defensar la postura dels rectors catalans (i del Govern tripartit), de crear graus universitaris de tres cursos en la imminent implantació del Pla Bolonya, va haver d'escoltar com un alt càrrec del Ministeri d'Educació li retreia l'obstinació catalana «per mantenir el model de les velles diplomatures o carreres per a pobres», explica. La transformació d'aquelles titulacions de tres anys en estudis de quatre li va costar a la Generalitat «uns 45 milions d'euros», explica Prats.

Per això no deixa de xocar que ara discrepi de l'oportunitat de tornar al model inicialment defensat des de Catalunya. «És que no es pot fer una reforma universitària així com així», protesta el que va ser número dos d'Universitats amb el president

Ferrer, que va participar en la ponència nomenada pel Parlament de Catalunya per abordar la revisió de la governança universitària, creu que el ministre, que havia promès canvis profunds en el sistema universitari espanyol, ha optat per «girar full en els assumptes més espinosos, com el finançament, les polítiques de professorat o el sistema d'elecció del rector» i s'ha limitat a introduir «un tema, el dels graus de tres anys, del qual a penes s'havia parlat fins ara». «I, a sobre, ho fa sense consens i de manera poc meditada», lamenta l'antic dirigent de la UPC.

ESCARMENTAT / «Hi ha diversos elements que expliquen per què finalment el ministeri no s'ha atrevit a canviar la llei orgànica, com havia anunciat, i només ha optat per modificar la durada dels graus», afegeix Juanjo Bravo, de la secretaria d'Universitats del sindicat CCOO. Un d'ells, assenyala, és la proximitat de les eleccions municipals (també autonòmiques en moltes comunitats espanyoles) i generals. «A més -afegeix-, després de l'escarment que va suposar la LOMCE, és possible imaginar que el Govern no vol posar-se en més saraus educatius», indica Bravo.

Notícies relacionades

Formació Professional: la via directa cap a una cursa amb futur

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

Aquesta tesi, compartida per un nodrit grup d'universitaris, parteix de la base que Wert, amb el polèmic decret del 3+2, maniobra perquè no li puguin retreure que, en tota la legislatura, no ha fet res per la universitat, més enllà d'apujar les taxes de matrícula, endurir els criteris per accedir a una beca, retallar la inversió en ciència i permetre que el professorat envelleixi i vegi cada vegada més precaritzada la seva situació.

¿Per què no s'ha revisat el sistema de finançament universitari, tal com s'havia proposat? ¿O per què no ha adoptat mesures per posar fi al sistema endogàmic, on la renovació d'una plaça de professor passa, moltes vegades, perquè l'aspirant a ocupar-la hagi treballat prèviament en aquella plaça? ¿Què passa amb la sobreoferta de carreres? ¿Per què cap universitat espanyola figura entre les 200 millors del món?, qüestionen els més crítics.