La logística bat rècords malgrat el descens de la inversió

Amb un pes de l’11% en el PIB català (7% d’Espanya), Oriol Montanyà, doctor en Economia i Empresa i professor de la UPF Barcelona School of Management, allunya el diagnòstic d’una crisi estructural. "La tendència històrica en inversió logística dels últims anys va a l’alça, i res fa pensar que això canviarà", remarca. El fre seria puntual. "No estem davant una crisi de demanda, sinó davant un ajust d’expectatives. Els diners estan preparats per entrar, però ho faran quan els preus reflecteixin el cost real del finançament actual", assenyala David Alonso, director de Research de BNP Paribas Real Estate, al·legant que hi ha una bretxa entre el que demana el venedor i el que està disposat a pagar el comprador, que exigeix rendibilitats per sobre del 6%.

Segons explica Jesús Callejo, de TIBA, si bé la connectivitat aèria entre Europa i l’Orient Mitjà ha caigut un 40% des de l’inici del conflicte, aquesta inestabilitat està portant a buscar rutes alternatives i a reforçar les seves posicions en hubs logístics estratègics.

Més estoc davant la incertesa

S’hi suma el que en el sector anomenen la "guerra de l’estoc". Davant la impossibilitat de predir quan arribarà un contenidor des de la Xina o si una ruta quedarà bloquejada, les empreses han abandonat el model de producció ajustada ( just-in-time) per omplir els seus magatzems de reserva. "El volum d’estoc als magatzems s’ha duplicat o fins i tot triplicat. El pitjor per a una cadena de subministrament no és el temps, sinó la imprevisibilitat", trasllada Ignasi Sayol, president de Pimec Logística i del Clúster Logístic de Catalunya.

En aquest context, la contractació de l’espai logístic, és a dir, el lloguer de naus per part d’empreses que necessiten emmagatzemar i distribuir, s’acosta a xifres rècord. Per regions, Catalunya va registrar en els tres primers mesos de l’any una absorció de 240.000 metres quadrats, un 38% més que en el mateix període del 2025 i ja equival al 39% de tot el contractat l’any passat. Madrid, amb més disponibilitat d’espai i menys taxes d’ocupació, va aconseguir 320.000 metres quadrats, que és un 10% més, seguit de València, amb 152.000 metres absorbits.

El problema sobre el qual alerten els operadors és la falta de sòl per créixer, especialment a Barcelona, on la disponibilitat de naus és del 3,48% i les rendes són les més altes del país. Aquesta conjuntura impulsa una competitivitat elevada, on el grup que aconsegueixi una de les escasses parcel·les pot arribar a obtenir rendes d’11 o 12 euros per metre quadrat.

Cristian Oller, vicepresident i country manager de Prologis a Espanya, avança que estan a punt de tancar, "amb un 90% de probabilitat", l’adquisició d’una nova parcel·la a la primera corona barcelonina per desenvolupar un nou parc logístic. L’operació s’afegiria al ja anunciat projecte DFactory, a la Zona Franca, on l’operador ha adquirit una nova parcel·la. Esperen obtenir-ne la llicència municipal al novembre o desembre.

Des de Merlin Properties, que és l’operador immobiliari logístic més important de la península Ibèrica, Alfonso Martínez trasllada que a l’abril i al maig ja va tancar dos contractes de construcció. La cotitzada gestiona uns 2,8 milions de metres quadrats de naus.

Davant l’escassetat d’espai, Montanyà recorda que "no tot ha d’estar enganxat a Barcelona". "Hi ha moltes empreses d’importació i exportació per a les quals la proximitat a la ciutat no és crítica", afirma aquest economista. A més a més, defensa que la logística vertical, amb naus que s’elevin fins als 25 o 30 metres, optimitzant el sòl disponible, tindrà cada vegada més protagonisme.

L’ebullició es reflecteix en l’ocupació logística, que, segons Randstad Research, va tancar l’any 2025 amb un rècord de 928.000 ocupats a Espanya, 190.000 a Catalunya (20,9%). El subsector d’emmagatzemament i activitats annexes al transport (vinculats a les naus) va liderar la creació de llocs, amb un creixement anual del 14,5%, molt per sobre de l’1,4% del transport de mercaderies, que és un dels més afectats per la falta de treballadors. "Qualsevol empresa logística et dirà que li falten 20 o 30 conductors. Hi ha tractores parades perquè no hi ha ningú que les condueixi", trasllada Sayol.

Notícies relacionades

Robots, algoritmes i innovació social, en el focus

El SIL farà un salt el 2027 per captar més firmes tecnològiques

La demanda d’ocupació també és acusada a les naus, desplaçada cap a perfils digitals per l’auge de la intel·ligència artificial. "S’associa automatització amb destrucció massiva d’ocupació, però el que preval és un intercanvi en el perfil que contractes" remarca Montanyà, per a qui l’oferta formativa no està a l’altura.

Naus per a drons

A l’empara de l’increment de la despesa militar a Europa, la logística es prepara per emmagatzemar i distribuir drons, radars i blindats. «És molt incipient, però la tendència ja hi és. Hem de desenvolupar naus específicament dissenyades per a components, drons i peces de recanvi. És una divisió que, sens dubte, creixerà», explica Alfonso Martínez, de Merlin Properties.L’impacte de la defensa i de la tecnologia dual ja és palpable en les pimes del sector. L’empresa del president de Pimec Logística, Ignasi Sayol, Inprou, que té un contracte exclusiu amb Correus per aplicar la seva tecnologia de fred passiu en l’entrega d’aliments, té origen militar: va ser desenvolupada per part de l’Exèrcit dels EUA durant la guerra del Golf. «Ja hem mantingut converses amb l’Exèrcit», assenyala.La firma immobiliària Patrizia preveu en un informe de març del 2026 que els actius immologístics avançats seran els més demandats: «L’automatització, la intel·ligència artificial, la traçabilitat en temps real o l’ús de cadena de blocs per assegurar les cadenes de subministrament seran elements clau en aquest nou entorn».