Un de cada tres joves i la meitat dels immigrants estan en situació de pobresa després de pagar la seva vivenda

Espanya ha convertit l’accés a la vivenda en una nova frontera de desigualtat. Tot i que les estadístiques mostren que només el 9% de les llars dedica més del 40% dels seus ingressos a l’allotjament –tenint en compte tant les despeses relacionades amb la hipoteca o el lloguer, així com els de manteniment de la vivenda–, la realitat és que aquells encapçalats per joves o immigrants aquest percentatge es dispara fins al 19,6% i el 25,8%, respectivament.

Segons els autors de l’informe, els professors Francisco Pérez i José García Montalvo (amb el recolzament dels economistes Carlos Albert, Eva Benages i Ángel García), «la limitada oferta de vivenda pública de lloguer social agreuja el problema i impedeix oferir solucions a aquestes llars». Addicionalment, l’estudi ressalta que, entre 2021 i 2025, amb prou feines s’han construït 454.000 vivendes noves, mentre la creació de llars ha crescut en 965.000. «Espanya només ha construït un 45% de les vivendes que farien falta per acollir les noves llars que s’han creat. Si el 2007 es construïen 14 vivendes per cada mil habitants, el 2025 no arribaven a 2. Així doncs, l’escassetat relativa de vivenda acumulada augmenta, generant increments de preus al mercat de vivenda nova que es traslladen al de vivenda utilitzada i al de lloguer», resumeixen.

Aquesta situació és més complexa allà on es concentra la demanda, principalment a les zones que atrauen més població per les seves millors oportunitats laborals i educatives, així com en algunes zones costaneres residencialment atractives. És el cas de Madrid, Catalunya, País Valencià i Andalusia, que conjuntament representen el 60% de la població i, en concret, les províncies de Madrid Barcelona, València, Alacant i Màlaga, prinicipalment a les seves capitals i àrees metropolitanes.

La vivenda eleva el nombre de llars en situació de pobresa

L’informe de la Fundació BBVA i l’IVIE situa la taxa de pobresa general en el 19,5 %. No obstant, si es calcula la renda disponible que queda després de cobrir els costos associats a la vivenda, aquesta s’eleva en quatre punts, fins al 23%. El salt és molt més acusat en els col·lectius amb menys marge d’elecció residencial: a les llars joves la taxa passa del 24,5% al 32,9% i entre la població estrangera, del 44,7% al 52,3%. Això és especialment rellevant, perquè el 45% de la població jove i el 63% de la immigrant rau de lloguer, més susceptible dels moviments del mercat.

Notícies relacionades

La UE amplia l’expedient a Espanya per les traves a l’opa del BBVA al Sabadell

Telefónica i la Sagrada Família, units per la celebració de l’Any Gaudí

«Els immigrants laborals pateixen més problemes d’accés a la vivenda perquè els seus baixos nivells d’ingressos i d’estalvi i la debilitat dels seus recolzaments patrimonials els dificulta o impedeix la compra. Els treballadors estrangers, en especial els no comunitaris, es concentren en sectors més mal remunerats (serveis domèstics, hostaleria, agricultura, construcció, etc.), en ocupacions menys qualificades i amb pitjors condicions laborals. En el cas dels joves, les dificultats per acumular estalvi pels baixos salaris, el retard a la recepció d’herències i uns criteris més prudents d’accés al crèdit hipotecari expliquen aquest desplaçament cap al lloguer, no perquè aquest últim resulti més barat, sinó perquè exigeix un menor desemborsament inicial que el necessari per accedir a la vivenda que la propietat», desenvolupen els autors.

Més enllà de la tendència en aquests col·lectius, en els últims 20 anys, a nivell nacional el lloguer ha guanyat pes: hi ha passat d’haver 2,1 milions d’inquilins al país a 3,9 milions. En total, el 20% de la població espanyola resideix en aquest règim, cosa que suposa un problema –segons l’informe– perquè, «a l’existir molt poc lloguer social i ser l’única alternativa per a les llars amb baixos ingressos, els inquilins realitzen més esforç financer per cobrir les despeses d’allotjament».