La fabricació del Cupra Raval impulsa la factoria de Martorell

El primer model 100% elèctric s’acoblarà amb el Volkswagen ID. Polo i s’estima una producció de 60.000 a l’any

La fabricació del Cupra Raval impulsa la factoria de Martorell
4
Es llegeix en minuts
Xavier Pérez
Xavier Pérez

Director de Motor de Prensa Ibérica

Especialista en Periodista de motor centrat en el sector de l'automòbil i la motocicleta, així com en totes les árees d'economía relacionades amb la industria de l'automoció, la movilitat sostenible i l'electrifcació.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Serà com posar una marxa més. Ahir es va posar en funcionament (per dir-ho així) la línia 1 al taller 10 de la planta de Seat a Martorell després d’un any i mig aturada. El 2024 es van traslladar els seus últims inquilins (el Seat Ibiza i el Seat Arona) i fins ahir no va tornar a recuperar l’activitat total després de la seva remodelació.

L’acte d’endollar-se el van protagonitzar el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyats d’altres autoritats entre les quals destaquen, per la seva autoritat en la matèria, el CEO de Seat i Cupra, Markus Haupt; el CEO de Volkswagen, Thomas Schäfer, i el que els dirigeix a tots dos en el grup Volkswagen, el seu CEO Oliver Blume. També van ser protagonistes els treballadors, que van acompanyar la cerimònia d’inici de la producció.

Adaptació quirúrgica

La visita a la línia de muntatge va ser ràpida i és que en la jornada de posada en marxa de la producció del Cupra Raval i el Volkswagen ID. Polo curiosament no hi havia empleats treballant ni maquinària en funcionament. Els models que hi havia a la línia, quasi d’exposició, eren els primers que ja s’estan produint des de fa mesos, tot i que només ho fan en torn de matí (el de tarda començarà d’aquí unes setmanes). Això sí, conviuen el Cupra i el Volkswagen, de tots els colors. Cinc del Raval i set per a l’ID. Polo.

Adaptar la línia 1 a la producció de vehicles elèctrics ha sigut un treball minuciós, gairebé quirúrgic, ja que els seus veïns de la línia 2, Seat i Cupra León i el Cupra Formentor, no es podien deixar de fabricar. Avui per fi es respira ambient fabril total, el de les grans ocasions, i ja conviuen sota el mateix sostre del taller 10 amb els seus nous companys: el Cupra Raval i el Volkwagen ID. Polo. Quan la línia estigui en plena producció serà capaç d’assumir 2.500 cotxes al dia. Els responsables de la planta reconeixen que, tot i l’inici tardà de la producció d’elèctrics, és possible que aquest any el volum de fabricació creixi respecte a l’any passat, i superi així les 470.000 unitats.

Transformació del sector

Pedro Sánchez va arribar volant després de la seva participació en les jornades del Cercle d’Economia i no va perdre l’ocasió de felicitar tothom per la plasmació d’un projecte "històric per al país". Va destacar que "la col·laboració publicoprivada fa temps que es produeix a Espanya, fins i tot abans de la pandèmia, i ha sigut clau per a la transformació del sector tant en aquest país com a Europa. És la millor estratègia per ser sostenibles i amb això crear palanques que generin ocupació i atraguin inversions", va afirmar. Sánchez va concloure el seu discurs fent la petició de poder provar algun dels dos models. No va obtenir resposta, ara per ara.

Salvador Illa, president de la Generalitat, va tornar a posar èmfasi en la importància d’un projecte industrial com el que ha portat a terme Seat i el grup Volkswagen, amb la clau posada a Catalunya. "Aquí, a la Zona Franca, el 1953 es va fabricar el primer cotxe made in Spain, i aquí també, avui, s’inicia la producció del primer cotxe elèctric de la marca. Això demostra que, si Catalunya progressa, Espanya progressa", va recalcar. Per Illa, la "democratització del vehicle elèctric és clau. Perquè el cotxe elèctric no és un luxe, és un benefici, i estem en el camí d’aconseguir-lo". I va recordar que comprar un cotxe elèctric fet a Catalunya, a Espanya, "és un acte de responsabilitat i patriotisme", va sentenciar.

Projecte global

Oliver Blume, CEO del grup Volkwagen, va voler posar en relleu l’esdeveniment. "El nostre objectiu és accelerar l’impuls de l’electrificació a Europa. Estem invertint milers de milions per convertir Espanya en un hub de l’electromobilitat, i estem deixant una cosa molt clara: tot i que la competència global s’intensifica, creiem en el nostre mercat local, Europa; la nostra família de cotxes elèctrics urbans serà d’Europa i per a Europa. És crucial aprofitar aquest impuls amb una estratègia clara made in Europe que garanteixi competència en igualtat de condicions i que reforci la base industrial europea", va dir. Blume va reconèixer que la planta "pot assumir nous productes", de manera que es pot ampliar el nombre de models que es produeixen amb aquesta plataforma. Potser a Audi o amb un Seat.

El CEO de Cupra i Seat, Markus Haupt, era qui jugava a casa. El directiu, el pas del qual per la vicepresidència de producció de Seat i Cupra fa uns anys el converteix en veu de referència en l’arribada d’aquests dos models, va assenyalar: "El que celebrem avui és molt més que l’inici de producció de dos cotxes; és una fita per a Seat i Cupra. Amb aquests dos models demostrem la nostra capacitat per liderar i donar forma al futur de la mobilitat".

Notícies relacionades

Segons el parer de Haupt, el fet de fabricar a Martorell models elèctrics va més enllà de tan sols el simple volum de producció. "Hem completat la nostra transformació, amb una inversió de més de 3.000 milions d’euros a Martorell i amb això volem impulsar un profund canvi cultural per convertir-nos en una potència industrial. L’electrificació és el camí i estem preparats per encapçalar aquest canvi per a Europa des d’Espanya", va assegurar el CEO de Seat i Cupra.

Thomas Schäfer, CEO de Volkswagen, es va mostrar satisfet per la posada en marxa de la producció. "Tenim una plataforma compartida que millora la competitivitat en el segment d’accés, cosa que genera un estalvi de costos de 600 milions d’euros, mentre ofereix quatre models clarament diferenciats", va destacar el directiu alemany.