Les oficines flexibles de luxe conquereixen el passeig de Gràcia

Coworking, coliving, cohousing, coplaces..., des del món anglosaxó ens metrallen amb nous models laborals i de convivència. Aparentment propostes innovadores que ens facilitaran la vida. Sovint simples reclams comercials per a negocis fast. Les experiències d’espai compartit per a la feina es van iniciar a Alemanya i tenien un marcat caràcter alternatiu. L’avantatge era compartir, a baix cost, no només taules, sinó ments i actituds per generar millors resultats. Als Estats Units es van inventar la paraula coworking, amb cert rerefons hippy cooperativista. Però la globalització nòmada ho va anar trasmutant en mera explotació del metre quadrat, per a un servei que en realitat no és tan barat, però sí immediat i flexible, com marquen els temps.

Mentre el coworking envaïa les obsoletes naus del 22@ al Poblenou a tots ens va fer gràcia: uns joves que no tenen per llogar-se una oficina, ho pinten tot de blanc, pengen unes plantes, posen un futbolí i wifi. Però quan han començat a estendre’s i s’han sofisticat, sorgeixen els problemes. Sobretot, si comencen a proliferar en el densificat i turistitzat Eixample. Un lloc on, a la part dreta, gairebé el 70% de l’oferta d’habitatges és de temporada. I van estretament lligats al coworking, per l’oferta per a expats d’alt poder adquisitiu de pas a Barcelona. En el paquet van els arxifamosos brunches i cafès d’especialitat –a prendre’t el pèl–, que desertitzen el comerç domèstic. És el procés d’elitització de certs barris, que fins a la pandèmia encara resistien mantenint certa barreja social, típica de la nostra ciutat.

Si bé el coworking aporta una oferta interessant i en principi democratitzadora –com se li suposava a Uber o Airbnb–, la seva expansió sense control acabarà sent perniciosa. Recordem que Collboni va anunciar fa tot just un any la intenció de convertir oficines en habitatges, que és la urgència. I no cal que siguin co alguna cosa, sinó vivendes, normals, de veïns.

Entre els aparadors de luxe, els hotels de cinc estrelles i les icones modernistes del passeig de Gràcia, avança una discreta transformació. Aquesta àrea de Barcelona ja concentra una vintena d’espais de treball flexibles per a empreses i professionals. En pocs anys ha crescut una nova generació d’oficines gestionades per operadors especialitzats en formats flex, que s’han consolidat com a alternativa al lloguer tradicional i es dirigeixen especialment "al client corporatiu internacional".

Els coworkings han evolucionat molt i avui atenen múltiples actors econòmics. En la seva versió més cèntrica i exclusiva, són també un producte immobiliari per a empreses que busquen ubicació prèmium, personalització de serveis i una seu que els suposi les mínimes càrregues de futur i puguin adaptar ràpidament. El mercat està actualment en un moment de maduració: el coworking supera per primera vegada el milió de metres quadrats a Espanya, repartits en 1.069 espais actius, segons el recent informe L’estat del coworking a Espanya 2025-2026, elaborat per Coworking Spain.

La facturació agregada arriba als 427 milions d’euros i 14 grans operadors controlen més de la meitat de la superfície del sector. El podi l’ocupen la belga IWG –líder clar del sector, opera marques com Regus, Spaces i HQ–, l’espanyola Aticco –que acaba d’obrir al Poblenou el coworking més gran del sud d’Europa– i l’americana WeWork. Totes tres tenen seus a l’artèria del luxe de Barcelona.

Els següents players quant a superfície operativa a Espanya són Monday, Cloudworks, Networkia, Utopicus i Loom. Quatre dels cinc també tenen un peu al passeig de Gràcia o els seus voltants. L’últim desembarcament el firma Lexington, instal·lada des de fa unes setmanes al número 56 del passeig de Gràcia amb una inversió d’1,7 milions d’euros. En paral·lel, l’avinguda compta amb seus de grans firmes, com la Casa Cupra Raval de Seat o el Work Café del Banco Santander, que ofereixen un espai de coworking d’ús lliure i una cafeteria per facilitar un estop productiu a visitants professionals esporàdics.

Barcelona resulta summament atractiva per a aquests operadors, per diferents raons: pressió sobre el mercat d’oficines, presència de companyies internacionals i consolidació del treball híbrid. A l’artèria comercial barcelonina, l’equació incorpora la capacitat de convertir l’oficina en part de la imatge corporativa de les marques residents.

De la Borsa al ‘hub’ financer

La reconversió de l’antiga Borsa de Barcelona en l’actual Barcelona Finance Hub permet veure fins a quin punt el sector flex ha entrat en edificis clau. La Generalitat va convocar un concurs per transformar les instal·lacions en un pol d’innovació financera i la companyia Aticco el va guanyar amb una proposta que unia gestió d’espais flexibles i activitat vinculada a l’emprenedoria a través de la seva acceleradora AticcoLab. Va obrir portes el juliol del 2024 i a poc a poc s’ha fet un forat al passeig.

"Hem canviat l’antiga borsa, on encara s’operava en un pati amb gent que corria amunt i avall, pel món de les fintechs i la nova manera de treballar", explica Quino Fernández, conseller delegat d’Aticco. L’edifici conserva vincle financer especialitzat en fintech –tecnologia aplicada a les finances–, insurtech –innovació en assegurances–, legaltech –serveis legals digitals–, proptech –tecnologia immobiliària–, proveïdors i professionals del sector.

A l’última planta de l’emblemàtic edifici, Aticco combina cantina, zona social i espai per a esdeveniments. Fernández calcula entre tres i sis activitats setmanals vinculades al sector financer. Algunes companyies resideixen a l’immoble, d’altres hi participen com a partners o hi van per generar contactes. "La interconnexió és la clau per al funcionament del hub", resumeix Fernández.

Encara avui, per a gran part de la ciutadania el terme coworking remet a professionals independents que lloguen una cadira en una taula compartida amb serveis comuns. Aquesta oferta va marcar els inicis del sector i perviu, però el creixement procedeix cada cop més de despatxos, oficines a mida i plantes completes per a empreses de més mida. Al sector s’imposa l’expressió flex office: espais amb contractes menys rígids que el lloguer convencional i amb una gestió integrada de mobiliari, manteniment, sales, tecnologia i serveis comuns.

"Durant molt temps, el món del coworking era una solució dirigida a un perfil molt més vinculat a l’empresa emergent o el freelance", explica David Vega, conseller delegat de Lexington. "Aquest origen ha anat donant pas a una oferta cada vegada més orientada al client corporatiu internacional". Al seu centre de passeig de Gràcia, la companyia assegura que al voltant del 90% de les sol·licituds procedeixen de corporacions internacionals. La firma resumeix així la transformació del perfil del client: menys usuaris puntuals i més residents habituals.

La trajectòria de Cloudworks il·lustra l’evolució del sector a la capital catalana. Quan l’empresa va néixer a Barcelona, el 2015, predominaven espais de menys de 500 metres quadrats dirigits a petites estructures empresarials. L’entrada d’operadors internacionals va donar escala i reputació al sector, que va acabar de consolidar-se amb la pandèmia. "Amb el teletreball, els programes híbrids i la flexibilitat, les empreses van començar a veure els espais de coworking com un potencial partner", assenyala Marta Gràcia, consellera delegada de Cloudworks.

La distribució interior dels edificis s’ha adaptat a aquesta transformació. La companyia barcelonina ha passat d’una proporció aproximada del 60% de coworking obert i el 40% d’oficines privades a un model on les zones compartides representen al voltant del 10% i els espais privats concentren el 90%. Al passeig, relata la companyia, disposen de cinc plantes que combinen sales i zones comunes àmplies, al costat de les dues plantes superiors que ocupen Trainline i Kiwi.com.

Ubicació i presencialitat

La ubicació ha guanyat pes en la negociació entre empreses i treballadors. Amb plantilles acostumades al teletreball, exigir presencialitat diversos dies a la setmana obliga a escollir oficines ben connectades i útils per rebre clients o reunir-se en equip. "Si no compleixes amb la ubicació, directament no et venen ni a veure", resumeix Gràcia. L’avinguda del luxe barceloní ofereix bones combinacions de transport públic, hotels, comerç, centralitat i una adreça reconeixible. Aquest entorn privilegiat ajuda a reduir la fricció del retorn obligatori a l’oficina i reforça la percepció de valor del desplaçament.

Davant la lògica de centralitat i representació, el districte tecnològic 22@ manté un paper clau per a empreses amb creixements intensius i necessitat de superfície. Gràcia recorda que fa pocs anys alguns clients demanaven "tot menys 22@". La falta de producte al centre i la pressió de les rendes han canviat la demanda. Una companyia que prevegi créixer a gran escala troba al Poblenou una capacitat difícil d’absorbir al centre. "Ha deixat de ser una opció barata per ser una ubicació clau per a empreses amb plans de creixement ambiciosos", apunta.

Notícies relacionades

Illa anuncia una inversió de 3.300 milions en matèria d’infraestructures

El Cercle crida a impulsar l’ocupació de qualitat i enfortir els serveis públics

La nova oficina flexible neix d’una paradoxa. Moltes tasques avui es poden resoldre en línia, però les empreses necessiten llocs on reunir equips, presentar projectes i reforçar la cultura corporativa. "El valor afegit de l’oficina flex és ser un espai col·laboratiu on crear projectes col·lectius, on la gent es pugui conèixer i on les empreses puguin fomentar el sentiment de pertinença", afirma Gràcia.

El creixement conviu amb una tensió en els preus. Els operadors cobren per ocupació individual, mentre suporten rendes cada vegada més elevades a l’instal·lar-se en zones cèntriques. Cloudworks situa el preu mitjà al voltant dels 400 euros per lloc, amb variacions segons ubicació i producte. Gràcia adverteix que els lloguers pugen més de pressa que el preu que el client accepta pagar pels llocs. El marge s’estreny i trobar edificis rendibles al centre de la ciutat resulta més difícil.