Els joves d’entre 23 i 29 anys que visquin amb els seus pares podran rebre aquesta ajuda de 700 euros

És oficial. Continuar vivint a casa dels pares ja no és un impediment insalvable per accedir a la xarxa de protecció de l’Estat. En un gir normatiu de pes per a aquest 2026, el Ministeri de la Seguretat Social ha flexibilitzat els criteris de l’ingrés mínim vital (IMV), la qual cosa permetrà que un gran nombre de joves més grans de 23 anys puguin sol·licitar la prestació de 733,60 euros mensuals tot i que no s’hagin emancipat. Aquesta mesura pretén donar resposta a la precarietat laboral que obliga moltes persones a quedar-se al niu familiar malgrat no tenir ingressos propis.

Fins fa poc, i com era previsible, compartir sostre amb els pares suposava la denegació automàtica de l’ajuda al considerar-se que la «unitat de convivència» ja disposava de recursos. No obstant, la reforma actual permet que el sol·licitant sigui considerat una unitat econòmica independent sota supòsits específics, trencant aquesta barrera.

Diversos requisits

Perquè un jove d’entre 23 i 29 anys pugui rebre aquest pagament mensual de forma individual mentre resideix amb els seus progenitors, l’Administració exigeix el compliment de diversos punts crítics verificables a través de l’Agència Tributària, que es podrien resumir en tres punts:

1. Independència prèvia acreditada: el sol·licitant ha de demostrar que, en algun moment anterior a la sol·licitud, ha viscut de forma independent durant almenys dos anys, havent estat d’alta a la Seguretat Social.

2. Situació de vulnerabilitat econòmica: els ingressos anuals del sol·licitant a l’exercici anterior no poden superar els llindars fixats pel Ministeri. El 2026, la quantia garantida per a un adult només se situa en els 8.803,20 euros anuals.

3. L’excepció dels Serveis Socials: si no existeix aquesta independència prèvia, el sol·licitant pot presentar un certificat d’exclusió social expedit pel seu ajuntament. Aquest document acredita que, tot i que comparteixi vivenda, el jove no forma part de la unitat econòmica dels seus pares.

Treballar i cobrar l’ajuda

Una de les grans novetats d’aquest any és el reforç de l’incentiu a l’ocupació. Com succeeix en el cas del subsidi per a més grans de 52 anys i l’IMV, el beneficiari pot treballar i cobrar la prestació simultàniament, sempre que el seu salari no sobrepassi certs límits. D’aquesta manera, l’ajuda no s’extingeix al trobar una feina precària, sinó que s’ajusta de forma progressiva.

És fonamental recordar que tots els beneficiaris, sense excepció, estan obligats a presentar la declaració de la Renda (IRPF). Tot i que no s’arribi al mínim d’ingressos per tributar, aquest tràmit és el que permet a la Seguretat Social creuar dades i mantenir activa la prestació mes a mes.

Notícies relacionades

Catalunya oferirà préstecs per emancipar-se fins als 40 anys

‘Troba la teva Marisa’: Eurofirms Group celebra 35 anys posant en valor la importància de l’encaix cultural entre persones i empreses

El tràmit es pot gestionar íntegrament de forma telemàtica a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social. No és estrictament necessari disposar de certificat digital, ja que el sistema permet la identificació mitjançant fotografia del DNI i validació per correu electrònic. Una vegada enviada, l’organisme disposa d’un termini de sis mesos per resoldre, tot i que l’efecte econòmic sol ser retroactiu al primer dia del mes següent a la presentació.

Aquesta actualització normativa representa un alleujament significatiu per al relleu generacional, cosa que permet que la falta de vivenda no sigui un càstig addicional per als que busquen la seva primera oportunitat al mercat de treball o es troben en una situació de transició econòmica.