El Cercle adverteix que Europa no té autonomia estratègica
L’entitat ressalta que "sense un mercat únic real" no es podrà competir amb els EUA i la Xina
Les recents crisis de la covid i de la guerra russa a Ucraïna van situar al centre del debat polític i econòmic la necessitat que Europa arribi a l’autonomia estratègica. I quan ja fa més d’un lustre que aquest concepte és sobre la taula, el Cercle d’Economia ha advertit ara que aquesta fita continua estant lluny.
"Aquest mercat únic continua fragmentat en àmbits tan decisius com l’energia, les telecomunicacions, les finances o la defensa", apunta el document que va fer públic ahir el Cercle amb referència a la Unió Europea. "Completar-lo és el gran repte pendent i hauria de ser la prioritat número u de la Unió", i afegeix, per insistir en la seva importància: "Sense un mercat únic real no hi haurà campions europeus, ni sobirania tecnològica, ni capacitat per competir amb els EUA i la Xina en igualtat de condicions".
El mateix document, presentat per la presidenta de l’entitat, Teresa Garcia-Milà, i el seu director general Miquel Nadal, admet les dificultats d’avançar cap a un mercat únic real i posa en el punt de mira dificultats "polítiques i institucionals". "Políticament, la fractura entre europeistes i euroescèptics fa que qualsevol aprofundiment en el projecte europeu estigui contestat des de flancs molt diversos", exposa. "Institucionalment, la regla de la unanimitat en política exterior, defensa, fiscalitat i pressupost europeu permet que un sol estat membre bloquegi l’acció col·lectiva dels altres 26", lamenta el document.
El paper d’Espanya i Catalunya
El Cercle afirma que Espanya i Catalunya "no són espectadors" en aquest debat, i cita entre els seus actius l’energia, les telecomunicacions, la defensa, la biotecnologia i el sistema financer, però també enumera les seves debilitats: productivitat, investigació i desenvolupament i dimensions empresarials. "I per aprofitar plenament les oportunitats de transformació europea fa falta resoldre també qüestions internes que condicionen la nostra capacitat de creixement: una política migratòria alineada amb un model productiu de més valor afegit i una política d’habitatge basada en la concertació publicoprivada que incrementi l’oferta i garanteixi la cohesió social".
L’autonomia estratègica serà justament el tema central de la Reunió del Cercle d’Economia 2026, que se celebra la setmana vinent a Barcelona. La cita reunirà les principals figures de la política espanyola (amb els presidents Pedro Sánchez i Salvador Illa, i també amb el cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, entre d’altres) i empresaris i directius d’empreses espanyoles i internacionals. Entre ells destaquen Francesc Guim (Openxip), Antonio Brufau (Repsol), Francisco Reynés (Naturgy), Tomàs Muniesa (CaixaBank) i Marc Murtra (Telefónica), entre d’altres. Un any més, el Cercle entregarà el seu premi a la Construcció Europea, que recaurà aquest any en l’editor associat i articulista del Financial Times Martin Wolf, en una distinció que entregarà el rei Felip VI.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio Saber dir adeu
- Imputació de Zapatero Feijóo parla d’una situació «agònica» pel registre de l’UCO a Ferraz i torna a instar els socis a trencar amb Sánchez
- Per ordre del jutge Pedraz L’UCO acudeix a la seu del PSOE per ordre del jutge Pedraz pel cas SEPI
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau
- El PP i Vox veuen un caire ideològic per canviar la posició d’Espanya