La sobirania tecnològica arriba al Congrés
Cinc entitats demanen coordinació entre ciència, empresa i finançament
La innovació disruptiva, aquella que no es limita a millorar una cosa que ja existeix, sinó que canvia profundament el mercat o la manera de produir, treballar o viure, va deixar aquest dimarts de ser una qüestió de laboratoris, empreses emergents o centres de recerca per entrar de ple a l’agenda del Congrés. Les entitats Cotec, BIST, AseBio, AESEMI i Farmaindustria van comparèixer conjuntament davant els portaveus de les comissions d’Indústria i de Ciència i Innovació amb un missatge unànime: Espanya té ciència, talent i empreses, però necessita millors instruments per transformar aquest coneixement en apostes industrials i sobirania tecnològica.
La compareixença, en una sessió conjunta de les dues comissions, oberta i poc habitual, arriba en un moment clau: la tramitació del projecte de llei d’indústria i autonomia estratègica i l’aprovació de l’Estratègia Nacional Deep Tech. Les cinc organitzacions van valorar aquest full de ruta com un avenç positiu, però van advertir que el desafiament exigeix més ambició, estabilitat i coordinació entre ciència, empresa, regulació, finançament i indústria.
Les entitats van advertir que Europa ja va perdre part del tren de la revolució digital dels anys 90, quan va generar coneixement però no va aconseguir consolidar grans plataformes industrials i tecnològiques comparables a les nord-americanes. Ara, amb la intel·ligència artificial, la biotecnologia, els semiconductors, la computació quàntica, els materials avançats i les teràpies de nova generació, Espanya i la UE tenen "una nova oportunitat", però també el risc de tornar a quedar-se a mig camí.
Mercats nous
Un dels punts centrals va ser la necessitat de distingir la innovació incremental de la disruptiva. AESEMI (Associació Espanyola de la Indústria de Semiconductors) va remarcar que no n’hi ha prou amb millorar els processos existents: les tecnologies profundes obren mercats nous, requereixen llargs períodes de maduració i suporten riscos que els instruments públics tradicionals no sempre cobreixen.
Farmaindustria, per la seva banda, va insistir que la recerca clínica és imprescindible, però no suficient. BIST (Barcelona Institute of Science and Technology) va posar xifres al potencial científic existent. Però el director general, Eduard Vallory, va defensar que el problema no és només produir bona ciència, sinó acompanyar-la fins a la consolidació empresarial i industrial.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Debat obert ERC manté Rufián com a candidat malgrat la seva disposició a liderar un nou espai d’esquerres
- No rendible Pèrdues milionàries i amb Musk d’amo absolut: els secrets de SpaceX revelats a la sol·licitud per a la sortida més gran a borsa de la història
- 10 de juny Així serà el gran acte del Papa a la Sagrada Família: 8.000 convidats, missa i benedicció de la torre de Jesús
- Previsions econòmiques Brussel·les millora les previsions de creixement d’Espanya que la guerra a l’Orient Mitjà amenaça de frenar
- ACUSACIONS ARBITRALS El sindicat d’àrbitres denuncia davant Antiviolència Florentino Pérez, el Reial Madrid i la seva televisió