El Suprem avala fer fixos els interins amb oposició que no han aconseguit plaça

El tribunal rebutja de nou donar un lloc de manera automàtica als eventuals que fa anys que són a l’Administració sense haver passat un concurs

El Suprem avala fer fixos els interins amb oposició que no han aconseguit plaça
5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Tribunal Suprem avala que les administracions facin fixes aquelles persones que hagin superat una oposició, però s’hagin quedat sense plaça i després s’hagin quedat anys treballant a l’Administració com a interins. Així ho determina en una sentència el detall de la qual encara no ha publicat. Els magistrats fixen parcialment la seva posició, ja que matisen que el criteri aplicat respon a la revisió del cas concret, després de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va censurar Espanya per incomplir la normativa comunitària en matèria de funció pública i prevenció del frau de temporalitat en les institucions públiques.El Tribunal Suprem avala que les administracions facin fixes aquelles persones que hagin superat una oposició, però s’hagin quedat sense plaça i després es mantinguessin anys treballant en l’Administració com a interins. Així ho ha determinat en una sentència el detall de la qual encara no ha publicat però ha avançat aquest dilluns. Els magistrats fixen parcialment la seva posició, ja que matisen que el criteri aplicat respon a la revisió del cas concret, després de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va censurar de nou Espanya per incomplir la normativa comunitària en matèria de funció pública i prevenció del frau de temporalitat en les institucions públiques.

"Només quan una persona hagi participat en una prova selectiva per a la contractació de personal fix i l’hagi superat, però no hagi obtingut plaça perquè el nombre d’aspirants que ha demostrat la seva capacitació sigui superior al nombre de places ofertes, si posteriorment subscriu contractes de durada determinada i es produeix un abús en la temporalitat, no resulta contra legem la conversió d’aquest contracte en una relació laboral fixa. Això es deu al fet que aquesta persona ha participat en una prova d’accés a l’ocupació pública fixa conforme als requisits d’igualtat, mèrit i capacitat. La ulterior vulneració de la clàusula 5 de l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada, que evidencia una necessitat estructural de treballadors, obliga a aquesta conversió", diu el comunicat del Consell General del Poder Judicial "Només quan una persona hagi participat en una prova selectiva per a la contractació de personal fix i l’hagi superat però no hagi obtingut plaça perquè el nombre d’aspirants que ha demostrat la seva capacitació sigui superior al nombre de places ofertes, si posteriorment subscriu contractes de durada determinada i es produeix un abús en la temporalitat, no resulta contra legem (contra llei) la conversió d’aquest contracte en una relació laboral fixa perquè aquesta persona ha participat en una prova d’accés a l’ocupació pública fixa conforme als requisits d’igualtat, mèrit i capacitat i la ulterior vulneració de la Clàusula 5 de l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada, que evidencia una necessitat estructural de treballadors, obliga a aquesta conversió", diu el comunicat del Consell General del Poder Judicial..

El debat sobre la temporalitat al sector públic, que afecta desenes de milers de treballadors, continua fent cops de cua. El Suprem es va oposar de manera recurrent a solucionar les situacions d’abús, és a dir, de persones que acumulen anys a les institucions amb un contracte temporal, fent fixes aquestes persones de manera automàtica i sense passar cap tipus de prova.El debat sobre la temporalitat al sector públic, que afecta encara desenes de milers de treballadors, continua fent cops de cua. El Suprem s’ha oposat de manera recurrent a solucionar les situacions d’abús, és a dir, de persones que poden acumular anys o dècades a les institucions amb un contracte temporal, fent fixes aquestes persones de manera automàtica i sense passar cap tipus de prova.

Normativa europea

Les plataformes d’interins han estat anys reclamant canvis legals i la seva principal reivindicació era fer contractes fixos automàticament, fins al punt d’elevar diversos casos fins a la justícia europea. El TJUE han manifestat que Espanya no complia la normativa europea i que les seves reformes legislatives per prevenir l’abús de la temporalitat al sector públic, com la llei Iceta del 2021, van en la bona direcció, però són insuficients.Les plataformes d’interins han estat anys reclamant canvis legals i la seva principal reivindicació era la fixesa automàtica, fins al punt d’elevar diversos casos fins al punt d’elevar diversos casos fins a la justícia europea. Des del TJUE han manifestat diverses vegades que Espanya no acabava de complir la normativa europea i que les seves recents reformes legislatives per prevenir l’abús de la temporalitat al sector públic –com la llei Iceta del 2021– van en la bona direcció, però són insuficients.

Notícies relacionades

"Espanya va complir folgadament l’objectiu compromès amb la Comissió Europea de cobrir almenys amb treballadors fixos 300.000 places en els tres nivells de l’Administració que abans estaven ocupades per treballadors temporals. Amb dades actuals, les places estabilitzades pugen a 419.756. El problema de l’excés de treballadors temporals afecta en especial comunitats autònomes, amb una taxa del 40% d’empleats eventuals. L’Administració General de l’Estat compleix els requisits de temporalitat al tenir només el 4,7% dels seus treballadors amb un contracte temporal", va afirmar el Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública."Espanya ha complert folgadament l’objectiu compromès amb la Comissió Europea de cobrir almenys amb treballadors fixos 300.000 places en els tres nivells de l’Administració que abans estaven ocupades per treballadors temporals. Amb dades actuals, les places estabilitzades ascendeixen a 419.756. El problema de l’excés de treballadors temporals afecta en especial comunitats autònomes, amb una taxa del 40% d’empleats eventuals. L’Administració General de l’Estat compleix els requisits de temporalitat al tenir només el 4,7% dels seus treballadors amb un contracte temporal", han afirmat des del Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública.

Els jutges europeus han renyat Espanya diverses vegades. Un mecanisme per evitar generar grans bosses de temporalitat és que, als tres anys, tot interí ha de ser cessat del seu lloc, hi hagi un reemplaçament o no, i indemnitzat. Europa considera que el règim d’indemnitzacions és insuficient i no prevé l’abús de la temporalitat.