El Govern va garantir a Escribano que si sortia d’Indra renegociaria la integració

El Govern va donar garanties als germans Escribano, propietaris d’EM&E (firma de la família que dimarts va vendre el seu 14,3% a Indra), que si Ángel dimitia com a president d’Indra i es venia la participació es renegociaria la integració de la firma familiar en la cotitzada, segons han explicat a EL PERIÓDICO fonts coneixedores de l’operació. D’aquesta manera, la sorprenent operació de venda accelerada del 14,3% portada a terme dimarts, que es va completar amb la dimissió del consell d’Indra de Javier Escribano, aleshores president d’EM&E, s’interpreta com una manera de bastir ponts amb el Govern per renegociar la integració.

Els mitjans consultats ressalten que "als dos costats [Escribano i el Govern] hi ha interès" per reprendre aquestes converses i "tornar" a les negociacions. Ángel Escribano va dimitir fa tres setmanes per la pressió de l’Executiu, a través de l’oficina econòmica de la Moncloa que lidera Manuel de la Rocha, tot i que les fonts consultades insisteixen que se li va donar garanties de renegociar si s’eliminaven els conflictes d’interès que l’Executiu havia descobert després de gairebé any i mig de presidència d’Escribano. No obstant, el fet de reprendre les negociacions, si bé és molt important, no és definitiu. El sector reconeix que, de la mateixa manera que hi ha un interès mutu per tancar l’operació, hi ha una desconfiança mútua que pot fer que no arribi a bon port.

En primer lloc, al Govern li interessa integrar Escribano a Indra. No només per oferir una operació exitosa en el terreny de la defensa a través del que va denominar campió nacional o empresa tractora, sinó perquè és la manera més ràpida d’aconseguir un cert volum, indispensable en una activitat com defensa, en què els 800.000 milions d’inversions previstes per la Unió Europea per reforçar la seguretat estratègica es repartiran en funció del volum de les empreses i no per quotes de representació de cada país a la UE. Escribano aportaria uns 2.000 milions a Indra, que ara val en borsa menys de 10.000 milions i que tot i la integració continuaria lluny dels més de 55.000 milions de l’alemanya Rheinmetall, els més de 30.000 milions de la italiana Leonardo o els 48.000 milions de la francesa Thales.

A Escribano, per la seva banda, li interessa formar part d’una gran empresa com Indra, sense oblidar que al final el gran client d’Escribano, que li dona els contractes, és el Ministeri de Defensa, és a dir, el Govern. De fet, tant Indra com Escribano funcionen gairebé com una unió temporal d’empreses (UTE), donat que tenen sobre la taula uns 4.000 milions en contractes conjunts adjudicats als diversos PEM (Programa Especial de Modernització) que s’han posat en marxa. I aquest any, a més, malgrat que no hi hagi pressupostos generals, el sector espera que el PEM serà d’uns 12.000 milions, uns 2.000 milions més que el de l’any passat.

Dos pesos pesants

Notícies relacionades

Les reserves d’estiu de Meliá a Espanya pugen més del 10% per la guerra a l’Iran

Competència planteja limitar la quantitat d’autoconsum que es bolca a la xarxa

Un dubte que plana sobre l’operació és quin seria el paper dels Escribano si es tira endavant la integració i si es conformarien amb el que li assignessin. Segons alguns càlculs, una integració d’Escribano a Indra donaria a la firma familiar un percentatge que podria voltar el 16% del capital, cosa que els donaria accés a dos llocs en el consell. ¿És assenyat, però, pensar que dos empresaris fets a si mateixos i acostumats a prendre decisions executives acceptarien un paper destacat en un consell on manen dos pesos pesants com Ángel Simón (exconseller delegat de CriteriaCaixa) i José Vicente de los Mozos (expresident de Renault Espanya)? "L’operació no és segura al 100%", insisteixen mitjans consultats.

El que a la Moncloa sí que tenen clar és que la Sepi, que és qui ostenta formalment la participació del 28% a Indra, vol ser "l’accionista de referència de la cotitzada, amb diferència, amb claredat", cosa que explica com és que van avortar al seu dia una compra d’Escribano que podia haver portat els germans a una participació semblant o fins i tot superior, al límit de l’obligació de llançar una opa.