Les compravendes d’habitatges a Espanya van baixar el 7,7% al febrer

La dada confirma una tendència desigual en el mercat immobiliari: es venen menys habitatges, però a preus més alts. La caiguda va ser especialment intensa als pisos, les compravendes dels quals van disminuir un 9,4%, fins a les 41.407 unitats. Els habitatges unifamiliars van resistir una mica millor, tot i que també van registrar un descens del 2,3%, amb 13.821 operacions.

La pressió sobre els preus es va mantenir en els dos segments. Els pisos van arribar a un preu mitjà de 2.292 euros per metre quadrat, un 7,7% més que un any abans, mentre que els habitatges unifamiliars es van situar en 1.458 euros per metre quadrat, amb un increment del 2,6%. El mercat, per tant, mostra una correcció en el volum de compravendes, però no una relaxació generalitzada dels preus.

El retrocés de les operacions va tenir un abast territorial ampli. La compravenda d’habitatges va caure en 14 comunitats autònomes i únicament va augmentar en tres. Les baixades més grans es van registrar a les Canàries, amb un descens del 21%; Navarra, amb un 19,2% menys; les Balears, amb una caiguda del 18,6%, i Astúries, on les operacions van retrocedir un 17,6%. També es van anotar descensos a l’Aragó, Madrid, el País Basc, Extremadura i Castella i Lleó, tot i que en aquests casos per sota de la mitjana nacional.

En el costat contrari, Castella-la Manxa va ser la comunitat amb millor comportament, amb un augment de les compravendes del 14%. També van créixer Cantàbria, un 6,5%, i La Rioja, un 1,3%. Són les úniques autonomies que van escapar a la tendència general de refredament al febrer.

Encariment generalitzat

El preu de l’habitatge, no obstant, va continuar a l’alça en bona part del territori. El metre quadrat es va encarir en 12 comunitats autònomes i va baixar en cinc. Les pujades més grans es van produir a Cantàbria, on el preu va augmentar un 18,3%, i al País Valencià, amb un avanç del 17,4%. També van registrar increments de dos dígits Castella-la Manxa, amb un 11,6%, i Astúries, amb un 11,4%.

L’escalada va ser així mateix rellevant a Andalusia, Castella i Lleó, Madrid, Aragó, País Basc, Catalunya i Canàries. En canvi, els preus van baixar a Navarra, amb una caiguda del 13,7%; Extremadura, amb un 3,5% menys; Múrcia, amb un descens del 2,8%; Galícia, amb un 2,5% menys, i les Balears, on el retrocés va ser de l’1,4%. Segons l’informe, és la primera vegada des de l’agost del 2024 que es registren caigudes interanuals en cinc o més autonomies al mateix temps.

Notícies relacionades

¿Quins centres comercials estan oberts l’1 de maig, Dia del Treballador, a Barcelona i Catalunya?

Tarragona tanca 60 pisos turístics en un any

El mercat hipotecari va oferir una imatge d’estabilitat. Els préstecs per a adquisició d’habitatge van créixer tot just un 0,2% interanual al febrer, fins a les 30.109 operacions. La quantia mitjana d’aquests préstecs, en canvi, va augmentar un 6,3% i va arribar als 175.904 euros. El percentatge de compres finançades mitjançant hipoteca es va situar en el 54,5%, i en aquestes operacions el préstec va cobrir, de mitjana, el 72,4% del preu de l’habitatge.

Per territoris, els préstecs hipotecaris van créixer en vuit comunitats i van disminuir en nou. Els avanços més grans van ser a Castella-la Manxa, amb un 13,8%; Cantàbria, amb un 7,3%; i Madrid, amb un 6,6%. També van superar la mitjana nacional les Balears, La Rioja, Castella i Lleó, Catalunya i Múrcia. Les caigudes més grans van ser a Navarra i Astúries, totes dues amb descensos del 15,9%, i a les Canàries, on van baixar un 12,3%.