Compte enrere per al decret del lloguer: un milió de contractes en suspens davant el previsible rebuig del Congrés

En concret, el text inclou la pròrroga de lloguers per als contractes que vencin el 2026 i el 2027 i el límit del 2% en l’actualització anual de les rendes en el marc de la crisi internacional. Partint d’aquest pretext, des de Sumar han anunciat que fins a 600.000 contractes que caduquen aquest any podrien veure’s afectats, xifra que ascendeix a més d’un milió de llars i dos milions de ciutadans si s’inclouen els que vencen l’any vinent.

No obstant, les possibilitats reals que la norma tiri endavant al Congrés són, poques hores abans de la seva votació, limitades. El PP, Vox i Junts ja han expressat el seu rebuig del decret impulsat per Sumar.

La formació de Yolanda Díaz confiava en un canvi d’actitud per part del partit català, i va arribar a llançar una oferta d’última hora en què es mostraven oberts a acceptar bonificacions fiscals per als propietaris afectats per la pròrroga i accelerar la reducció de l’IVA per a petits autònoms (l’anomenat IVA franquiciat).

Malgrat que el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, va admetre que «les bonificacions no són el nostre model», es va mostrar disposat a transitar-les per salvar la pròrroga. No obstant, des de Junts han desmentit qualsevol negociació oberta, i han confirmat que votaran ‘no’ perquè consideren que la norma envaeix competències i «ofega els petits propietaris».

¿Què diu la llei exactament?

De moment, el text, tal com va ser publicat al BOE, estableix una pròrroga extraordinària de fins a dos anys «per als contractes d’habitatge habitual vigents en la data de la seva entrada en vigor [el 22 de març] i la finalització dels quals estigui prevista per abans del 31 de desembre del 2027», d’acceptació obligatòria per a l’arrendador i mantenint les mateixes condicions del contracte vigent.

Així mateix, fixa un límit del 2% en l’actualització de la renda: d’aplicació estricta per a grans tenidors i, en el cas de petits propietaris, com a límit en absència d’un acord alternatiu entre les parts.

Però, ¿què passa si la llei no s’aprova al Congrés? Fonts jurídiques examinades per EL PERIÓDICO ja van explicar que, «des de la seva publicació al BOE, el reial decret llei entra en vigor de manera immediata i desplega plens efectes jurídics, així que resulta aplicable durant tot el període en què sigui vigent, amb independència de la seva posterior convalidació o no pel Congrés».

Divisió entre experts jurídics

Si bé amb prou feines hi ha dubtes sobre la validesa del decret llei durant aquests primers 30 dies, un dels principals focus de confusió rau en els terminis. Des del Govern afirmen que podran acollir-se a la mesura tots els inquilins amb contractes que vencin entre el març del 2026 i desembre del 2027 (el que diu el BOE).

En aquesta línia, el Ministeri de Drets Socials i Consum va enviar divendres passat cartes a 541 grans tenidors recordant l’ obligatorietat d’acceptar la pròrroga per als contractes que expirin entre el 22 de març del 2026 i el 31 de desembre del 2027, sempre que ho sol·liciti el llogater.

Aquesta interpretació xoca amb part del sector jurídic, que afirma que, si el decret no es convalidés, només quedarien protegits els contractes en què el venciment efectiu s’hagi produït durant els 30 dies que la norma ha estat en vigor, des del 22 de març.

«Fora d’aquests casos, els contractes que vencin més enllà de l’eventual no convalidació difícilment es pot invocar-se un dret recolzat en una norma que ha quedat sense cobertura en l’ordenament jurídic», assenyala Juan Ramón Manso, director de l’Àrea Jurídica dels Agents Immobiliaris de Catalunya (API). Segons explica, si el contracte venç després de la votació i el decret decau, el propietari podrà oposar-se legítimament a la pròrroga.

Per això, si el decret decau aquest dimarts s’obrirà un escenari de notable complexitat jurídica. I en aquesta incertesa, els experts coincideixen que la màxima seguretat jurídica es dona en casos molt concrets en què l’inquilí hagi sol·licitat la pròrroga per escrit (preferiblement via burofax perquè en quedi constància legal), que el contracte venci dins del període en què el decret ha sigut vigent i que la sol·licitud es faci dins de termini.

A diferència d’altres pròrrogues, aquesta es pot demanar fins al dia anterior al venciment del contracte, és a dir, aquest mateix dimarts.

Sindicats i propietaris: posicions enfrontades

Per Manso, del que no hi ha dubte és que aquesta disparitat de criteris ja preveu una «elevada litigiositat» als tribunals, cosa que podria traduir-se en més conflictivitat entre propietaris i inquilins. «Si un arrendador entén que no procedeix la pròrroga i l’arrendatari sosté el contrari, el conflicte acabarà previsiblement als tribunals, amb interpretacions dispars segons cada jutjat», adverteix. Des del seu punt de vista, «l’habitatge necessita estabilitat normativa, regles clares i solucions estructurals, no marcs transitoris que traslladen la incertesa al ciutadà».

En la mateixa línia, els propietaris representats per ASVAL han qualificat la mesura d’«ineficaç» i «excloent». La seva presidenta, Helena Beunza, afirma que aquest tipus d’intervencions «redueixen l’oferta disponible», generen inseguretat jurídica i desincentiven la inversió. Segons apunta, la mera aprovació del decret ja hauria tingut efectes contractius, amb propietaris retirant habitatges del mercat davant el risc regulatori.

Un decret polèmic

El cert és que, independentment del resultat de votació al Congrés, l’impuls d’aquest decret llei ha estat marcat per la confrontació des del principi. De fet, que avui es voti un decret expressament relacionat amb els lloguers, però en el marc de l’impacte de la guerra de l’Iran, té la seva resposta en les reticències que el PSOE té sobre la seva aprovació a la pràctica. El partit temia que, si hagués inclòs aquest apartat dins del paquet general de l’«escut social» –on es contemplaven mesures energètiques i fiscals per alleujar la inflació–, s’hagués frenat l’aplicació de totes les mesures davant el rebuig de grups com Junts i el PNB.

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya llança aquest avís un any després de l’apagada: per què recomana tenir efectiu a casa

Catalunya lidera el repunt de l’atur durant l’arrencada de l’any i suma 46.000 persones desocupades

Per això, el Govern va decidir esqueixar la norma en dos: el pla anticrisi general es va aprovar al Congrés amb 175 vots a favor, mentre que la patata calenta del lloguer es va deixar per a un segon text, el principal impulsor del qual és Sumar. El partit defensa la mesura com a necessària per «aportar estabilitat i seguretat econòmica a les famílies» en un context d’encariment energètic derivat del conflicte al golf Pèrsic. En concret, el seu ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, el va qualificar de «necessari» per evitar que la despesa en habitatge i subministraments superi el 30% dels ingressos de les llars en un context d’inflació a l’alça marcada pel conflicte bèl·lic.

Així doncs, davant la imminència del vot, sindicats d’inquilins de tot Espanya han intensificat la pressió política, i des del dijous 23 d’abril fins aquest dilluns a la nit han aconseguit recopilar i enviar 140.000 cartes als diputats del PP i Junts exigint que no tombin la mesura. Al seu torn, organitzacions com la catalana Crida pel Dret a l’Habitatge alerten que només a Catalunya uns 300.000 contractes finalitzaran en els pròxims dos anys, cosa que podria traduir-se en pujades de preus de fins al 50%.