Salut laboral

El 7% dels treballadors de la Generalitat estan de baixa

Els empleats del Departament d’Afers Socials s’absenten el doble que la mitjana i els sindicats assenyalen a la sobrecàrrega de treball en residències i oficines d’atenció al públic

Salut inicia un pla pilot per accelerar el diagnòstic de baixes traumatològiques derivant proves a mútues

Catalunya dedicarà més metges a supervisar les baixes laborals

El 7% dels treballadors de la Generalitat estan de baixa

MED_EXTERNAS

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 7,7% dels treballadors de la Generalitat de Catalunya falten al seu lloc de treball per motius de salut. El nombre de baixes per incapacitat temporal està creixent en el conjunt de l’economia, per un envelliment de la població treballadora, un col·lapse dels serveis sanitaris i una visibilització dels malestars de salut mental, entre d’altres. I l’administració catalana no s’escapa d’aquesta inèrcia.

Segons les dades facilitades per la direcció general de Funció Pública, el percentatge d’empleats públics de baixa ha augmentat un 34% des del 2018, data en què la Generalitat va començar a comptabilitzar les absències i els motius. L’administració catalana recopila aquestes xifres amb caràcter semestral i el percentatge de treballadors de baixa ha anat a l’alça, ha passat del 5,8% del 2018 a l’actual 7,7%.

El departament que més proporció de baixes registra és Drets Socials i Famílies, en què un 13,6% dels empleats van estar, de mitjana, absents per motius mèdics durant l’últim any. Aquest percentatge pràcticament dobla la mitjana i els sindicats ho atribueixen a les competències i càrregues de treball que assumeix el personal encarregat de les residències de gent gran, així com el personal de les oficines d’atenció ciutadana.

Tasques «complicades» i d’alt desgast emocional, segons explica la portaveu d’IAC-CTAC, Assumpta Barbens, i amb una infradotació, al seu entendre, de personal per poder assumir la càrrega de treball aparellada a la conselleria.

L’altra cara de la moneda és la conselleria de Política Lingüística, on el 2,7% del personal està de baixa. En general, aquelles conselleries més administratives i enfocades a la gestió interna, com Esports, Acció Exterior o Acció Climàtica, registren els índexs més baixos de baixes, per sota del 5%. Des de la direcció general de Funció Pública han afirmat que no tenen un diagnòstic que expliqui les diferències entre departaments.

La proporció de treballadors de la Generalitat que cauen malalts és lleugerament superior a les absències del sector privat. Si bé les fonts estadístiques no són les mateixes, l’INE registra de manera trimestral la proporció d’empleats del conjunt de l’economia que no treballaran per motius mèdics. El 2025, el percentatge mitjà va ser del 4,5%, una mica més de tres punts per sota de la mitjana recopilada per la Generalitat.

Debat semàntic

EL PERIÓDICO ha tingut accés a aquestes xifres després d’una petició a través del portal de transparència de la Generalitat, que fa servir el concepte «absentisme» per referir-se a les absències justificades per motius de salut. «La taxa d’absentisme es defineix com el quocient entre el total de dies d’absència i el total de dies teòrics que haurien de treballar els empleats públics de l’Administració de la Generalitat», expliquen.

Notícies relacionades

El terme «absentisme» és injuriat pels sindicats i empleat per les patronals en un debat que ha anat cobrant protagonisme. El que popularment es coneix com a ‘estar de baixa’ tècnicament la Seguretat Social ho anomena com «incapacitat temporal».

Els sindicats critiquen la denominació d’absentisme perquè li atribueixen una voluntat maliciosa, que entén que el treballador falta per voluntat d’‘escaquejar-se’ i no per un motiu lícit. També perquè part de les veus empresarials barregen en les dades d’«absentisme» les absències per motius mèdics amb les absències per vacances, permisos per naixement de fill o hores sindicals, entre d’altres; i inflen així l’estadística.