Això et pot deixar sense pensió de jubilació encara que hagis cotitzat 15 anys

La idea que n’hi ha prou amb 15 anys cotitzats per accedir a la jubilació s’ha instal·lat com una referència clara per a milers de persones. Aquest període existeix i és obligatori, però no actua per si sol. En realitat, la Seguretat Social exigeix dues condicions diferents dins del temps de cotització per poder reconèixer una pensió contributiva.

La primera és l’anomenada carència general. Consisteix a haver cotitzat almenys 15 anys, és a dir, 5.475 dies al llarg de la vida laboral. No cal que aquests anys siguin seguits, ja que es poden sumar diferents períodes treballats en moments diversos. Complir aquest requisit permet accedir al 50 % de la base reguladora. A partir d’aquí, el percentatge puja a mesura que augmenten els anys cotitzats, fins a arribar al 100 %. El 2026, per assolir aquesta pensió completa s’exigeix haver cotitzat 38 anys i 3 mesos.

Però aquí no s’acaba el compte. Al costat d’aquest mínim general apareix una altra exigència que sol generar dubtes i que pot deixar fora de la prestació qui no la compleixi, encara que superi de sobres aquests 15 anys acumulats.

El detall que revisa la Seguretat Social abans de concedir la pensió

Aquest requisit és l’anomenada carència específica. A la pràctica, obliga que almenys dos dels 15 anys cotitzats estiguin dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment de la jubilació. És a dir, no n’hi ha prou amb haver treballat i cotitzat prou en algun moment de la vida. També importa quan es va fer.

Aquest matís afecta especialment persones amb carreres laborals interrompudes, llargs períodes sense feina o anys fora del mercat laboral. Un treballador pot arribar a l’edat ordinària de jubilació amb 18 anys cotitzats i, així i tot, quedar-se sense pensió contributiva si fa 20 anys que no cotitza i no reuneix aquests dos anys dins del tram exigit. En canvi, una altra persona amb el mateix total cotitzat sí que podria accedir a la prestació si part d’aquestes cotitzacions se situen dins dels últims 15 anys.

La diferència no és menor, perquè canvia completament el resultat final. Per això experts en pensions recomanen revisar amb temps la vida laboral i no esperar a l’últim moment per comprovar si es compleixen tots els requisits. En alguns casos, a més, poden entrar en joc situacions especials. Entre aquestes hi figuren determinades situacions assimilades a l’alta o la coneguda doctrina del parèntesi, que permet excloure del còmput alguns períodes sense cotització quan es deuen a causes alienes a la voluntat del treballador. Això sí, no s’aplica de manera automàtica i cada cas s’ha d’estudiar de manera individual.

Notícies relacionades

El truc per viatjar barat aquest estiu: l’eina de Google que t’avisa per correu si un hotel baixa de preu

La Seguretat Social pot retirar el pagament "extra" de les pensions baixes: quan passa i a qui afecta

Per a qui veu que no complirà aquesta carència específica, encara poden existir alternatives. Entre aquestes, cotitzar el temps que falti com a autònom, recórrer a un conveni especial amb la Seguretat Social o comprovar si certs períodes poden computar, com algunes excedències per cures o determinades baixes temporals.

La carència específica s’ha convertit així en un dels punts més decisius de la jubilació contributiva. És un requisit que molts descobreixen tard, quan ja són a les portes de la sortida laboral i la sol·licitud de la pensió depèn d’un detall que semblava menor.