SeaFood converteix Barcelona en la capital del peix

Una fira que fa olor de salmó fumat, en la qual els visitants degusten ostres obertes al moment i on s’entremesclen homes de negocis islandesos i noruecs amb executives tailandeses i japoneses és, si més no, peculiar. La que se celebra aquests dies al recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona, el saló SeaFood Global, és un aparador d’un sector pesquer que, malgrat els complicats temps pels quals passa, exhibeix múscul i innovació.Una fira que fa olor de salmó fumat, en la qual els visitants degusten ostres obertes al moment i on entre el públic s’entremesclen robustos homes de negocis islandesos i noruecs amb menudes executives tailandeses i japoneses és, si més no, una fira peculiar. La que se celebra aquests dies al recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona, el saló SeaFood Global, és un aparador d’un sector pesquer que, malgrat els complicats temps pels quals travessa, exhibeix múscul i innovació.

I mentre Catalunya defensa que "el peix és cultura" i la marca Alimentos de España desplega gambes de Huelva, musclos del Cantàbric i delikatessen de peix espasa, els visitants s’interessen pels productes tallats i envasats, tasten les elaboracions preparades per menjar i assisteixen a les jornades tècniques, en les quals es debat sobre les incerteses que afronta la indústria dels productes del mar, des de les regulacions que afecten les barques i els pescadors fins a la logística i les peixateries de barri.I mentre Catalunya defensa que "el peix és cultura" i la marca Aliments d’Espanya desplega al seu estand gambes de Huelva, musclos del Cantàbric i delicatessen de peix espasa, els visitants s’interessen pels productes que ja venen talls i envasats, tasten les elaboracions preparades per menjar gurmet i assisteixen a les jornades tècniques, en les quals es debat sobre les moltes incerteses en les quals s’hagi immersa en l’actualitat la indústria dels productes del mar, des de les regulacions que afecten la barques i els pescadors fins a la logística, la gran distribució i les peixateries de barri.

Aquest any hi participen 2.300 empreses expositores de 86 països. A la Fira de Barcelona s’han desplegat, sobre una superfície de prop de 53.000 metres quadrats, 65 pavellons territorials en els quals s’estrenen firmes de Bulgària, Mèxic, l’Uruguai, Veneçuela i Oman, que s’afegeixen a potències com Noruega, Dinamarca, la Xina, el Japó i els Estats Units. Espanya mantindrà una posició de lideratge amb 254 expositors, entre els quals figuren Nueva Pescanova, Balfegó, Marfrío i ADM Galicia.Aquest any hi participen 2.300 empreses expositores procedents de 86 països. A més, a l’espai de la Fira de Barcelona s’han desplegat, sobre una superfície de prop de 53.000 metres quadrats, un total de 65 pavellons territorials en els quals s’estrenen, per primera vegada, firmes arribades de Bulgària, Mèxic, Uruguai, Veneçuela i Oman, que se sumen a potències com Noruega, Dinamarca, la Xina i el Japó o els Estats Units. Espanya mantindrà una posició de lideratge amb la presència de 254 expositors, entre els quals figuren Nueva Pescanova, Balfegó, Marfrío i ADM Galicia.

Notícies relacionades

Les aerolínies programen un 5,7% més de seients per a l’estiu

Enagás entra a Teréga i ven la seva filial de renovables

Revulsiu

Els organitzadors calculen que la fira tindrà un impacte econòmic de 161 milions d’euros per a la ciutat, el cinquè any consecutiu del certamen a la capital catalana, que fins al 2021 es va celebrar a Brussel·les. L’aterratge a Espanya aspira a ser un revulsiu per a una indústria que cada any perd quota de consum, malgrat que es menja més salmó i tonyina vermella i que la moda dels sushis i cebiches ha calat en totes les edats. En l’última dècada, s’ha passat dels 26,4 quilos que cada persona menjava anualment el 2014 a tot just 18 quilos el 2024, cosa que representa gairebé un 32% menys. Això va suposar el tancament d’unes 5.000 peixateries a Espanya, un terç de les que hi havia el 2007.Els organitzadors calculen que la fira tindrà un impacte econòmic 161 milions d’euros per a la ciutat, en el qual és ja el cinquè any consecutiu del certamen a la capital catalana, que fins al 2021 es va estar celebrant a Brussel·les. L’aterratge a Espanya (amb l’elecció estratègica de Barcelona com a seu) aspira a ser també un revulsiu per a una indústria que cada any perd quota de consum, malgrat que cada vegada s’està menjant més salmó i més tonyina vermella i la moda dels sushis i els cebiches ha calat en totes les edats. En l’última dècada, s’ha passat dels 26,4 quilos que cada persona menjava anualment el 2014, a tot just 18 quilos el 2024, cosa que representa gairebé un 32% menys. Això va suposar, entre altres coses, el tancament d’unes 5.000 peixateries a Espanya, un terç de les que hi havia el 2007.