Catalunya busca 30.000 joves per suplir la jubilació de funcionaris ‘boomers’: «En una empresa guanyaria més, però per conciliació i motivació em rendeix més l’Administració»

«No ens aplaudiran pel carrer, però aquest és un dels projectes més importants de la legislatura. Us volem convèncer perquè us quedeu, us necessitem», els ha traslladat el president als 400 estudiants que estan ja cursant les pràctiques curriculars als diferents departaments de la Generalitat.

La Maria està fent pràctiques al centre penitenciari de Brians I. Durant dos mesos acompanyarà un jurista i coneixerà quin és el seu dia a dia, des de tasques més administratives, fins a entrevistes amb interns i valoració de sentències, entre d’altres. Ella enfila la recta final de la seva carrera de criminòloga i es debat entre apostar per una plaça en centres penitenciaris o passar les proves per ser mossa d’esquadra. «Tothom et ven l’estereotip del funcionari que es passa segellant papers vuit hores al dia, 40 anys de la seva vida, i això no és el que estic veient en les meves pràctiques. És veritat que una part de l’administració és així, però no tota, i aquesta és la part que m’agrada», explica.

El mercat laboral català està envellint i la funció pública no n’és una excepció. Els treballadors joves són un bé cada vegada més escàs i l’Administració competeix amb el sector privat per incorporar-los i garantir els relleus que ja s’estan produint. Segons càlculs del Govern, al voltant del 12% de la plantilla es jubilarà abans del 2030.

És per això que la Conselleria de Presidència ha posat en marxa aquest any un programa per becar estudiants que cobren 10 euros l’hora – l’SMi está en 9,26 euros l’hora– per cursar les pràctiques en algun departament, amb l’objectiu de despertar-los el cuquet i que acabin optant per una oposició. L’objectiu del Govern és que fins al 2028 passin pel programa Noves Vocacions un total de 2.000 alumnes.

Vocació i estabilitat

El Gabriel està cursant a la UAB un doble grau de ciències polítiques i sociologia, uns estudis molt enfocats ja a sortides professionals vinculades amb l’Administració, a la qual cosa en el seu cas s’hi suma una família amb diversos funcionaris i una vocació personal. «Em motiva molt comprendre com funciona l’administració i com es pot millorar», explica.

«La carrera de farmàcia està molt enfocada a la salut individual de la població, no a la col·lectiva, com per exemple polítiques públiques per millorar l’alimentació de la gent, i això és una cosa que sempre m’ha generat curiositat», explica l’Ona, estudiant de farmàcia de la UB.

«Després hi ha també una part material que m’atrau i és l’estabilitat que ofereix. En un món tan inestable com el que ens pinten, la perspectiva de canviar constantment de feina i entrar i sortir dels llocs em costa una mica. El sector públic m’ofereix una trajectòria estable... tot i que sí que és veritat que la idea de fer el mateix tota la vida m’atabala una mica», valora Gabriel.

Aquests estudiants sintetitzen un sentiment generalitzat i destaquen els dos valors que cotitzen més a l’alça entre els aspirants a la funció pública: estabilitat i vocació. «Sí que és cert que en l’àmbit privat tens uns salaris que seran una mica més alts, però també el sector públic et permet tenir una feina per a tota la vida i has de fer un balanç sobre què et compensa més en el punt de la vida en què estàs. Pot ser que al principi em rendeix més un salari alt, però més endavant a nivell de conciliació i motivació em rendeix més el sector públic. Jo encara no ho tinc clar», reflexiona la Laura, estudiant de farmàcia de la UB i actualment en pràctiques a l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Notícies relacionades

L'error més comú en comprar una casa en parella: et pot costar milers d'euros si et divorcies

Junts evita donar per fet el seu rebuig de la iniciativa

«Crec que en general els treballs en l’administració pública tenen poca visibilitat. Quan la gent pensa en el sector públic sempre li passa pel cap metges, mestres i mossos, però hi ha molts més perfils. A la universitat, per exemple, tot allò relatiu a la salut pública es toca més aviat poc», afegeix.

Aquesta estabilitat i vocació de servei públic xoquen amb els farragosos processos d’accés a l’ocupació pública, amb oposicions memorístiques, exigents a nivell d’estudi i molt menys àgils que una entrevista de feina en una empresa. «Tinc l’avantatge que els meus estudis tenen moltes sortides professionals, tant al sector privat com en el públic i puc decidir. No sé si optaré per unes oposicions, no he pres una decisió encara. No em tira especialment enrere continuar estudiant, tot i que és veritat que hauria de combinar-ho amb una feina i se’m pot fer una mica de bola, però no ho veig com un obstacle insalvable», opina l’Ona, companya de grau de Laura. «Fa mandra, perquè vens de quatre anys de la carrera, d’estudiar moltes coses i després et fiques a una oposició... Tot i que t’ho pots plantejar com la prova final, ¿no?», apunta la Maria.