Les farmacèutiques catalanes exporten el 6% més al mercat nord-americà

Tancat el balanç del 2025, el temor fundat s’ha confirmat en el cas de la cosmètica i els perfums (la venda al país nord-americà van minvar un 20%), però la indústria farmacèutica ha esquivat el cop: s’ha enviat un 6% més de producte català.

Dues fonts consultades relacionen el fenomen amb què, a la pràctica, no s’hagin arribat a imposar mai grans aranzels a aquest sector. "Hi ha hagut exempcions aranzelàries (aranzels del 0% o molt baixos) a les exportacions de la Unió Europea de medicaments genèrics o recursos químics", aclareix la primera. "Trump va anunciar aquests aranzels, però no s’han produït; en cas d’entrar en vigor ho faran a partir de finals de juliol per a algunes, i de cara al setembre, per a d’altres: l’únic impacte possible és el de la mateixa amenaça", resol la segona.

La cronologia, resumida, és la següent: el pacte al qual va arribar la Unió Europea implicava taxar amb un 15% extra el comerç de productes farmacèutics, sempre que no fossin genèrics (paracetamol, ibuprofèn...). Així va quedar la cosa fins que el mandatari nord-americà va tornar a amenaçar amb aranzels del 100% sobre qualsevol medicament de marca o patentat que no es fabriqués als EUA (continuen quedant fora els genèrics), un pla al qual ha tornat aquest mateix mes, i que es materialitzaria a partir d’estiu.

El problema que se li planteja a Trump és que els Estats Units depenen en gran mesura dels medicaments produïts fora de les seves fronteres, de manera que el president nord-americà està mobilitzant tots els recursos que té al seu abast per mirar de traslladar la producció al seu territori. Aquest moviment ja ha tingut efectes: atesa la importància del mercat, una quinzena de grans farmacèutiques s’han compromès a reduir el preu de determinats productes al país i una desena més de companyies líders ha anunciat durant l’últim any la seva intenció de reforçar la seva presència i capacitat productiva als Estats Units.

La britànica GSK s’ha compromès a invertir 30.000 milions de dòlars en la seva infraestructura d’R+D al país en els pròxims cinc anys, cosa que inclou uns 1.200 milions en una fàbrica de producció de medicaments a Pensilvània. La també anglesa AstraZeneca va explicar que es plantejava traslladar la producció de determinats fàrmacs que es produïen a Europa i es venien a l’altre costat de l’Atlàntic. I l’alemanya Bayer va dir obertament estar estudiant com incrementar el seu múscul productor allà.

Adquisicions

Notícies relacionades

Comprar entrades per a un concert mentre treballes et pot sortir molt car: et poden acomiadar sense indemnització

Marubeni compra el 85% de Factorenergia per 204 milions

A Espanya, Grifols va anunciar fa menys d’un mes que traurà a la borsa nord-americana el seu negoci biofarmacèutic al país, un moviment que reforça, entre altres coses, la seva autosuficiència als Estats Units, dit per la mateixa companyia. Esteve ha comprat dues farmacèutiques nord-americanes en aquest temps: Regis Technologies i la unitat de negoci de Teràpies Especialitzades d’Infusió de TerSera. I Rovi ha adquirit Bristol Myers Squibb una de les seves plantes de producció a Phoenix, Arizona.

Més enllà de les inversions directes, cap de les grans farmacèutiques catalanes a qui s’ha preguntat sobre això han parlat de rebaixar la seva intensitat als Estats Units, vistes les potencials complicacions per comerciar al país. Almirall, el conseller delegat del qual és també vicepresident de la Federació Europea d’Associacions de la Indústria Farmacèutica (EFPIA) afirmava a principis de 2026 que una de les seves prioritats era créixer als EUA.