El Banc d'Espanya assegura que els propietaris d'habitatge van caure a mínims històrics el 2024

L'enquesta dibuixa així un escenari de millora patrimonial, però també de recuperació incompleta i desigual. Entre 2022 i 2024, la riquesa neta de les llars va créixer un 3% anual, mentre que el deute es va reduir un 4,8% l'any. El Banc d'Espanya atribueix aquesta evolució sobretot al desendeutament de les famílies i al pes més gran dels actius financers, més que no pas a un augment intens de la riquesa bruta.

De fet, la mediana de la riquesa bruta —que inclou actius reals, financers i passius— amb prou feines va avançar un 0,9% anual en aquest període. El supervisor subratlla, a més, que, a diferència de la renda, la riquesa neta de les llars encara no ha recuperat els nivells previs a la crisi financera del 2008. El 2024 es va situar en 161.000 euros, encara lluny dels 240.000 euros assolits el 2004.

La millora patrimonial, a més, no va ser homogènia. La riquesa neta va augmentar en gairebé tots els trams de la distribució, excepte entre el 10% de llars amb més patrimoni, on va retrocedir entre 2022 i 2024.

Un dels elements centrals d'aquesta evolució va ser l'ajust del deute. El percentatge de llars endeutades va descendir fins al 54% el 2024 i el valor mitjà del deute va caure fins a 29.900 euros, mínims de la sèrie recent. El Banc d'Espanya destaca que aquest procés de desendeutament s'aprecia tant en la caiguda del nombre de famílies amb préstecs com en la reducció de l'import degut.

Aquest ajust va ser especialment intens entre les llars amb menys riquesa neta, precisament les més exposades als canvis del cicle econòmic i a l'evolució dels tipus d'interès. La càrrega financera més baixa va permetre alleujar la pressió sobre les economies domèstiques en un període marcat per l'encariment del crèdit i la incertesa internacional.

En paral·lel, els ingressos de les llars també van millorar. La renda mitjana va créixer un 3,8% anual entre 2021 i 2023 i, per primera vegada, va superar el nivell del 2001, que fins ara marcava el màxim de la sèrie històrica. L'avenç es va concentrar sobretot en la meitat inferior de la distribució i va ser especialment intens entre el 20% de llars amb ingressos més baixos.

Aquesta millora va permetre una certa correcció a la part baixa del repartiment de la renda, tot i que aquest avenç no es va traslladar amb la mateixa intensitat al patrimoni. L'enquesta insisteix que la recuperació continua mostrant diferències rellevants segons el nivell de riquesa i l'edat de les llars.

Habitatge, el principal focus de desigualtat

L'accés a l'habitatge continua sent el principal punt de fractura. La caiguda de la propietat de l'habitatge principal prolonga una tendència descendent iniciada el 2011 i afecta sobretot les llars amb menys riquesa neta, on també ha retrocedit amb més força la possessió d'actius reals. Tot i que entre 2022 i 2024 s'observa una reversió parcial entre els menors de 35 anys, el Banc d'Espanya adverteix que la dificultat per accedir a l'habitatge continua castigant especialment els joves i les famílies amb menys patrimoni.

L'enquesta també detecta canvis en la composició de l'estalvi. El valor mitjà dels actius financers va continuar creixent i va assolir els 17.600 euros el 2024, amb augments repartits en bona part de la distribució patrimonial. Dins d'aquests actius, guanya pes l'estalvi en compte i, entre les llars amb més riquesa neta, també augmenten les inversions en accions no cotitzades i participacions.

En canvi, els actius reals han perdut pes, especialment entre les llars situades a la part baixa de la distribució de la riquesa. En altres paraules, la millora recent del patrimoni familiar s'explica menys per un nou impuls immobiliari i més per la combinació de menys endeutament i més coixí financer.

A això s'hi suma una càrrega financera més lleugera. L'esforç destinat al pagament de deutes va continuar descendint i es va situar en mínims històrics, alhora que va disminuir el percentatge de llars que dedica més del 40% de la seva renda al servei dels seus préstecs.

Notícies relacionades

Aena prioritzarà terminals i pistes en el pla per al Prat dels pròxims quatre anys

Un consell d’experts analitzarà el model d’aigua regenerada de l’AMB

Malgrat tot, la desigualtat patrimonial amb prou feines es va moure. El Banc d'Espanya assenyala que la concentració de la riquesa neta en mans del 10% i de l'1% més ric es va mantenir estable entre 2022 i 2024, tot i que l'índex de Gini va registrar una lleugera caiguda. L'1% de llars més riques concentra el 21,6% de la riquesa neta, tot i que no arriba a assolir el màxim del 2020 (22,9%).

El balanç final, per tant, deixa una lectura ambivalent. Les llars espanyoles són avui, en conjunt, més riques que fa dos anys, estan menys endeutades i suporten una càrrega financera més baixa. Però aquesta millora continua sent insuficient per recuperar plenament el terreny perdut des de la crisi financera i conviu amb un accés a l'habitatge cada vegada més difícil per als joves i per a les rendes més baixes.