Pilar Rodríguez: "Vam fer economia de guerra"
La Pilar (55 anys) i el seu marit van comprar el 1998 un pis a Madrid per 26 milions de pessetes. Van donar l’entrada amb els estalvis de tres anys, explica. El van vendre 12 anys després pel doble.
La Pilar Rodríguez, madrilenya de 55 anys, va adquirir juntament amb el marit un pis al carrer Téllez, situat al barri del Pacífico, al sud del parc del Retiro, el 1998. El cost en aquell moment va ascendir a 26 milions de pessetes, que al canvi, en l’actualitat, es tradueix en uns 170.000 euros. El 1998, els preus de l’habitatge a Madrid van començar a repuntar. El Banc d’Espanya situa el període que va començar aquell any i va acabar el 2002 com l’inici del tram fort de repunt a la capital. La Societat de Taxació estimava el preu mitjà de l’habitatge en 249.300 pessetes per metre quadrat. Quant als tipus, van tenir un abaratiment fort: el desembre de 1997 es trobaven en el 6,255%, mentre que l’octubre de 1998 ja havien caigut fins al 5,4945%.
Molt d’esforç
"Aquell pis el vam comprar a còpia de privar-nos de moltíssimes coses, amb una economia de guerra terrible. Sortíem al cine i ens emportàvem la llauna a la bossa, i l’endemà del cap de setmana sortíem a fer un tomb", relata, recordant aquells temps i l’esforç que va implicar. Aquells dies, els tipus d’interès eren a prop de 6%. La hipoteca de la promotora l’oferia el Banco Santander. Van trobar, però, una millor opció per mitjà d’un contacte personal. "El pare d’una amiga meva treballava amb Deutsche Bank, i a ella li donaven bones condicions. Per això hi vam trucar i vam canviar d’hipoteca per fer-la amb aquest banc", relata.
Respecte a les condicions hipotecàries, la Pilar explica que el banc els va demanar una entrada del 30% de l’habitatge, que van poder donar gràcies als estalvis que van acumular durant tres anys, entre 1995 i 1998. D’aquells temps en recorda que va començar a treballar l’abril de 1995, i que nou mesos després, al desembre, ja tenien un compte estalvi habitatge obert, un producte financer pensat per destinar fons a la rehabilitació o compra d’habitatge. El gran avantatge d’aquest instrument consistia que es podien aprofitar certes deduccions fiscals en l’IRPF.
No els va ser difícil obtenir la hipoteca, perquè tots dos eren en aquell moment treballadors de l’Estat, amb una nòmina fixa. En el cas de Deutsche Bank, com que el contracte estipulava que la quantia de la hipoteca no podia superar el 60% dels ingressos, la mensualitat va quedar fixada en 120.000 pessetes, uns 720 euros d’ara, per a una totalitat d’uns 15 milions. Al cap de vuit anys, però, ja havien aconseguit amortitzar-la.
També van demanar a altres bancs, per poder comparar, i van descobrir que a La Caixa donaven la hipoteca pel màxim del 75% dels ingressos. "¿Si pagues un 75%, llavors de què menges?", recorda la Pilar d’aquella etapa. Al final, van vendre la casa 12 anys després per 350.000 euros, el doble.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A Hostafrancs La construcció d’una torre d’oficines de 20 plantes al costat de la plaça Espanya topa amb un primer rebuig a Barcelona
- Entrada a Montjuïc La ‘Gran Avinguda’ que anhelava Maragall abans dels Jocs Olímpics surt del calaix quatre dècades després
- El cas de la parricida de Coll de Nargó tanca la instrucció i queda pendent de petició fiscal
- La tramuntana no afluixa: ratxes de 158,4 km/h a Portbou i algunes incidències a les comarques gironines
- Viatges L’aeroport de Girona torna a tenir vols amb destinació a aquesta illa de les Balears aquest estiu: horaris i preu