Cost de la vida

L'impacte de la guerra de l'Iran dispara fins al 3,3% els preus aquest març a Espanya, un punt més que el mes passat

El Govern assegura que l'import de l'electricitat, que s'abasteix majoritàriament de renovables, ha permès esmorteir els preus disparats dels carburants

EFE / VÍDEO: EUROPA PRESS

2
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

L'impacte de la guerra desfermada a l'Orient Mitjà el passat 28 de febrer ja s'ha fet sentir a les butxaques dels espanyols, que han vist com els preus pujaven aquest març un punt respecte del mes anterior, fins a situar l'IPC en el 3,3%, segons la dada avançada que ha fet pública aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquest augment s'explica principalment per l'encariment dels carburants, ha assegurat el Ministeri d'Economia.

El departament que dirigeix el ministre Carlos Cuerpo destaca, no obstant això, que "el comportament de l'electricitat ha contribuït a esmorteir la inflació, atesa l'aposta d'Espanya per les renovables". El subministrament elèctric a partir de les energies verdes suposa, subratlla Economia, un 84% de les hores en el preu de la llum, davant del 25% que representava el 2019. Això "està actuant com a escut davant del xoc energètic per la guerra a l'Iran", afegeix el ministeri en un comunicat.

La subjacent continua igual

La nota destaca així mateix que la inflació subjacent, la que exclou del seu càlcul l'energia i els aliments no elaborats, es manté estable en el 2,7%, igual que al febrer. Això no va passar, en canvi, amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna, el febrer de 2022, quan els dos indicadors de l'IPC es van disparar a l'alça. Aquell any, el primer mes de guerra la inflació va pujar 1,5 punts i, el mes següent, el març de 2022, l'increment va ser de 2,5 punts. I és que en aquella ocasió, la invasió russa no només va afectar els combustibles, sobretot el gas, sinó que també va suposar el bloqueig de l'arribada de cereals ucraïnesos, amb el consegüent impacte que això va tenir sobre la ramaderia a Espanya, i amb això, sobre la producció d'aliments.

Notícies relacionades

El Govern afirma que el pla de resposta aprovat aquest dijous al Congrés "està dissenyat perquè aquest 'xoc' extern no es traslladi de manera permanent ni a la inflació, ni al poder adquisitiu de les llars". I recorda que, aquesta última setmana, els carburants han baixat per l'aplicació de les mesures fiscals, encara que els seus preus no s'han normalitzat encara per "les pressions en les cotitzacions internacionals, especialment en el cas del dièsel, a causa dels preus més alts del petroli (es manté a prop dels 100 dòlars), els nolis i els marges de refinatge".

De fet, ja són molts els analistes que preveuen que la taxa d'inflació continuï pujant en els mesos vinents, fins a situar-se, previsiblement, per sobre del 4%. "A partir del juny començaria una desescalada fins a acabar l'any amb una taxa interanual del 3,4%, i una mitjana anual del 3,6%", ha predit la fundació Funcas, que estima que la inflació subjacent assolirà una mitjana anual del 2,5%. En el pitjor dels escenaris, amb el preu del cru al voltant dels 102 dòlars durant tot el període de previsió, "la taxa general se situaria tot l'any per sobre del 4,5%, amb una mitjana anual del 4,3%, i del 2,7% per a la subjacent". "En un escenari més benèvol, amb el preu del cru al voltant dels 73 dòlars a final d'any, les taxes mitjanes anuals se situarien en el 3,2% i el 2,3% en la general i en la subjacent, respectivament", assenyala l'entitat.